Núñez i Navarro ha construït al barri del Camp de l’Arpa del Clot, al districte de Sant Martí, un edifici singular que reprodueix la façana de la Casa Estrella Coca del 1929, amb estucs i esgrafiats mimètics als originals. La finca històrica va ser enderrocada perquè no estava protegida i va ser la gota que va fer vessar el got i que va obligar l’Ajuntament de Barcelona a fer un pla de patrimoni per als barris del Camp de l’Arpa i del Clot, a instàncies de les entitats veïnals i socials.
Situat a la confluència del carrer de Rogent amb el de València, el nou immoble disposa de 24 habitatges de lloguer -a partir de 2.695 euros-, alguns dels quals ja estan habitats, i dos locals comercials força amplis. Un dels baixos, el que té 190 metres quadrats i fa cantonada, ja té inquilí. Es tracta de la marca barcelonina General Òptica. Fundada el 1955, la firma va complir setanta anys el 2025, i des de fa un quart de segle pertany al grup italià De Rigo. General Òptica es dedica al disseny, fabricació i venda d’ulleres i altres solucions òptiques i d’articles d’audició.
La primera botiga va obrir el 1955 a Barcelona
Els fundadors de General Òptica van ser Carlos Cruañas i Francisco García. La primera botiga va obrir el 1955 a la capital catalana i pocs anys després l’empresa ja tenia altres comerços a la ciutat i a Euskadi. El 2005, la marca va celebrar el seu cinquantè aniversari amb 156 botigues i 1.500 treballadors. Dues dècades després, el nombre d’establiments ha crescut fins als 300 i compta amb una plantilla de 1.900 persones. El 2024, la divisió de comerç al detall del grup De Rigo, amb General Òptica al capdavant, va facturar 260,2 milions d’euros, un 7,2% interanual més.
L’edifici de Núñez i Navarro crida l’atenció per la seva façana. El projecte es va començar a treballar el 2021, amb l’objectiu de garantir la recuperació fidel de la imatge original, preservant-ne els valors patrimonials, materials i cromàtics, va subratllar la constructora. La decisió de reproduir la façana amb els estucs i esgrafiats originals la va prendre voluntàriament l’empresa, assegura Núñez i Navarro. “No hi havia cap obligació normativa, sinó un posicionament conscient: reconèixer el valor urbà, simbòlic i social de l’edifici i garantir-ne la continuïtat en el temps”. L’Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa recorda que l’acord va ser possible també per la perseverança veïnal i l’esforç de la direcció municipal d’Arquitectura Urbana i Patrimonial de l’època.
La Casa Estrella Coca havia estat construïda per l’arquitecte Antonio Pascual. L’enderroc de la finca va ser la palanca perquè el consistori elaborés un pla de patrimoni dels barris del Camp de l’Arpa del Clot i el Clot, que protegeix un de cada tres edificis, 839 parcel·les en total, tal com reclamaven entitats dels barris, entre les quals l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa.
