El dret a rebre el curs de Seguretat Viària de l’Ajuntament en català no ha existit durant el 2018. És una denúncia que ha liderat la Síndica de Greuges de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, contra el govern municipal després que fins a 122 persones (37%) de les 327 que hi van participar demanessin el formulari per inscriure’s en català però, finalment, no s’utilitzés la llengua catalana en cap de les 14 sessions del curs. Ni tan sols es va garantir l’opció en els tres casos en què es va explicitar que hi havia una majoria que preferia fer la classe en català. Tampoc no es van respondre en aquesta llengua les preguntes que es van fer en català.
Segons detalla un comunicat de la Plataforma per la Llengua, el govern d’Ada Colau ha respost que “l’idioma amb què s’imparteixen les sessions varia depenent de la diversitat de l’auditori” i que molts dels assistents “són estudiants d’Erasmus” que “no entenen encara suficientment el català i sovint amb prou dificultats el castellà”. Davant d’aquesta tendència, “el castellà acaba sent sempre necessàriament present en totes les sessions”, assegura l’Ajuntament. A més, l’ens municipal s’hauria justificat apuntant que el Tribunal Constitucional espanyol va suspendre el caràcter «preferent» del català recollit a l’article 6 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Uns arguments que la Síndica ha desestimat totalment, ja que considera que aquest últim detall “no té cap relació” amb els fets denunciats. Especialment perquè el dret d’opció lingüística dels ciutadans i el deure de disponibilitat lingüística de l’Administració.
Així, Vilà ha carregat contra l’Ajuntament per privar la ciutadania d’un dret lingüístic i l’ha encomanat a garantir sessions diferenciades en català i castellà, això com a oferir la possibilitat que els assistents escullin l’idioma prèviament.
De la mateixa manera, la Plataforma per la Llengua –organitzadora d’un concert pel català a Nou Barris la setmana passada– ha celebrat la decisió i ha encoratjat els partits del consistori ha complir els compromisos lingüístics adquirits. Especialment, en relació al cas denunciat, el de garantir l’opció dels ciutadans de fer en català les diferents activitats formatives i de lleure municipals. Fins ara, els partits que han adoptat públicament la majoria dels punts demanat per l’ONG del català són Barcelona en Comú, Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Barcelona és Capital.
La resposta de l’Ajuntament
L’Ajuntament ha detallat els criteris que segueixen els formadors per utilitzar el castellà o el català a les sessions. A l’inici de la formació i en el moment en què demanen els documents d’identitat pregunten als assistents en quin idioma prefereixen fer el qüestionari d’avaluació, si en castellà o català. Quan tothom està assegut, afegeixen fonts municipals, els formadors sol·liciten als assistents si algú no entén el català o el castellà i els demana que contestin a mà alçada. Amb la resposta els formadors decideixen fer la formació en català, castellà o “de forma alterna”.
Entre el gener de 2018 i el d’enguany 122 persones van demanar fer les sessions en català, i 205 van sol·licitar fer-les en castellà. En sis sessions es va alternar el castellà i el català, però la resta es van fer exclusivament en castellà.
El consistori insisteix que la majoria dels assistents són estrangers, així que no parlen ni entenen el català. “Per aquest motiu el castellà sempre s’acaba utilitzant en algun moment de les sessions”, detallen fonts de l’Ajuntament. I destaquen que els formadors “responen sempre en l’idioma en què s’expressen els participants”.
