Un jutjat de Barcelona ha validat que un treballador del metro va morir a causa de l’amiant que hi ha en alguns punts d’aquest transport públic i li ha reconegut a la seva dona una pensió de viudetat per malaltia professional. És el primer cop que una sentència judicial estableix l’amiant com a origen d’una malaltia respiratòria de personal del metro de Barcelona, el que augura una llarga batalla judicial entre els sindicats i la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
L’empresa pública s’ha avançat a la roda de premsa en què els advocats de la víctima, el Col·lectiu Ronda, fan públics els detalls del cas. Una hora abans i a través d’un comunicat, TMB valora el cas i matisa que el jutge en cap cas ha condemnat el metro barceloní, sinó que només reconeix el dret a pensió a la vídua. “Tampoc existeix cap retret a TMB per manca de salut i seguretat en el treball”, assevera.
Així, anuncia que que recorrerà la resolució del Jutjat Social número 8 i demanarà empara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè no comparteix “les conclusions” del magistrat. D’una banda, TMB sosté que la intoxicació per amiant podria ser precedent i critica que s’hagi “obviat totalment la possible exposició professional a l’amiant durant el període 1959-1991, quan aquesta persona va treballar a altres empreses, abans d’entrar a treballar a Metro”. Tot i que l’home va treballar al metro quasi trenta anys, TMB al·lega que la latència de la malaltia “oscil·la entre 20 i 50 anys”.
D’altra banda, TMB no comparteix que la sentència no coincideixi amb un informe de la Inspecció de Treball, que no va poder determinar el grau d’exposició a fibres d’amiant d’aquest empleat concret del metro. Subratlla també que “el lloc de treball d’aquest professional no va estar considerat un lloc de possible exposició a l’amiant” i que cap altre treballador ni extreballador de l’empresa ha estat diagnosticat de la mateixa malaltia que ell.
Retirada progressiva de l’amiant
Recorda, a més, que té en marxa des de fa 30 anys un pla per retirar tot l’amiant del metro i diu que ja ha extret el 75% del material. Aquesta tardor ja no en quedarà a cap tren, un cop entri en funcionament els nous trens de la sèrie 7000 que TMB va encarregar. També insisteix en el seu pla de vigilància en salut laboral, “que comporta controls exhaustius a tots els i les professionals de TMB que ho requereixin, així com la reubicació dels professionals en els casos necessaris”.
Per tranquil·litzar la població, TMB subratlla que “l’aire del metro és segur” i recorda l’anàlisi encarregada l’any 2020 per l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre el risc d’exposició ambiental a l’amiant al metro. Cap dels mesuraments realitzats va trobar ni una fibra d’amiant a l’aire, pel que els experts van concloure que existia “una probabilitat baixa d’exposició” per als viatgers que era “indistingible dels risc de la població general”. Malauradament hi ha amiant a un gran nombre d’edificacions i infraestructures a Catalunya i a Espanya, ja que durant el franquisme es va utilitzar profusament en la construcció perquè era un material molt econòmic.
