Batalla judicial entre l’organització d’una manifestació a favor d’una via per bicicletes al túnel de Vallvidrera i el departament d’Interior. Una batalla que ha provocat una vista oral per aquest dijous al migdia per decidir, de manera urgent, si es manté el traçat prohibit per l’administració. Una prohibició que els ciclistes retreuen que es justifica amb “jurisprudència fora de context”, “suposa la denegació del dret a manifestar-se” i que, a més, el trajecte que s’ha proposat per Interior incrementa la inseguretat dels manifestants i afectarà molta més estona la circulació de les vies afectades.
El cas va començar el 9 de maig quan l’associació Abril Bicis Mil va presentar una sol·licitud de marxa de protesta ciclista que tenia com a objectiu reclamar de les administracions afectades -l’Ajuntament de Barcelona, com de l’empresa concessionària de TÚNELS BARCELONA CADI- a fi que s’habilités el túnel de servei existent al Túnel de Vallvidrera per tal que hi puguin circular bicicletes en ambdós sentits. Una manera de comunicar Barcelona amb la zona del Vallès Oriental. En definitiva, la manifestació defensa la “creació d’una xarxa verda de comunicació sostenible i no contaminant entre ambdues àrees”.
Negativa d’Interior
La convocatòria registrada calculava la participació d’unes 300 vehicles, una durada aproximada de 45 minuts -entre les onze i tres quarts de dotze del matí- hora de baixa circulació. La data de la convocatòria era diumenge dia 2 de juny, entre els trams de Plaça Borràs i Peatge de Vallvidrera, per possibilitar que els conductors afectats puguin fer ús de la carretera BV-1462. És a dir, anar i tornar pel túnel a la plaça Borràs. Una proposta que la Direcció d’Administració de la Seguretat va rebutjar amb una resolució del passat 24 de maig, a la que també ha tingut accés el Tot Barcelona.
El rebuig d’Interior es basava en un informe dels Mossos d’Esquadra i en un del Servei Català de Trànsit i es passava per alt un de favorable de la Guàrdia Urbana. De fet, la resolució arguïa que s’havia d’impedir pels “efectes negatius per a la fluïdesa de la circulació, per la seguretat dels manifestants i per a la resta d’usuaris de la via, així com per als agents de policia que vetllen per la seguretat viària”. Un argument que pels impulsors de la marxa és “d’un absurd total i allunyat totalment de la realitat”.
Recurs judicial davant una situació absurda
En aquest context, han presentat un recurs contenciós administratiu on recorden que Interior supedita el permís a variar el recorregut, fent passar la marxa per la carretera BV1462, és a dir, des de Vallvidrera per les Planes i viceversa. És a dir, 10 quilòmetres i un desnivell de 200 metres de pujada i 244 de baixada, que en total representen 3 hores. És a dir, un recorregut que incrementa el risc per a tothom i invalida els arguments de l’administració.
En aquest sentit, afirmen que el recorregut “implica afectar el trànsit durant molta més estona, posar en perill innecessari els ciclistes fent-los fer uns desnivells considerables, passant per distintes poblacions i barriades, amb incomptables punts de connexió per on poden passar cotxes, persones, ciclistes, i quin tall obligarà als agents de l’autoritat de disposar com a mínim de dos centenars d’agents per vetllar aquelles interseccions, i aquí si es pot posar en perill tant els mateixos manifestants com la resta d’usuaris i els mateixos agents, tenint en compte que el risc zero no existeix, i que se suposa que aquest és element de la seva pertinença”.
El despropòsit de la jurisprudència
En la mateixa línia, els ciclistes mostren la seva sorpresa per la jurisprudència aportada per intentar impedir la protesta. Per això, emfatitzen que la doctrina i sentències del Tribunal Constitucional que suposadament avalarien la decisió d’impedir la marxa per on proposen els manifestants està “fora de context i no esmenta els detalls particulars de cada cas”. Segons el recurs, en el cas de la STC 96/2010, coincidia amb la jornada de reflexió de les eleccions andaluses del 9 de març de 2008; la STC 66/1995, feia referència a l’ocupació d’una de les places més cèntriques de Madrid, un divendres de juny de 1992; i la STC 193/2011, feia referència múltiples manifestacions, en concret tots els dies del mes d’agost de 2010 pel centre de la ciutat de Ceuta.
“Sembla lògic i raonable pensar que aquelles situacions concretes poden justificar per part del TC una modulació, temperament, limitació, si és vol, del dret de manifestació/reunió, però cal valorar en cas l’afectació concreta del bé que es vol protegir, i en el present cas, la doctrina allí continguda no és en cap cas aplicable al supòsit concret de la marxa ciclista modificada per la demandada”, al·leguen. “Prioritzar la fluïdesa del trànsit al dret a manifestar-se, és, senzillament, una clara infracció, i sense justificació, del dret a manifestació”, sostenen en el recurs.
La queixa dels impulsors de la protesta no ha caigut en una butxaca buida. Ans al contrari, així la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha anat per feina. Així ha reclamat de manera urgent l’expedient administratiu i ha convocat les parts i el ministeri fiscal per una vista oral aquest dijous a la una del migdia. La sala vol resoldre per la via ràpida després d’una vista de contradicció entre les parts i poder dictar una resolució sense recurs. El fonament del recurs ha animat els magistrats a convocar aquest judici amb tota la celeritat perquè copsen la importància d’un recurs que versa sobre un dels drets benzina dels drets fonamentals, el dret a la protesta.
