La crisi de l’habitatge no para de créixer a Barcelona. El preu mitjà bat rècords un rere l’altre –actualment està en 1.193,41 euros de mitjana– i l’edat d’emancipació creix. L’habitatge ja és la segona preocupació més estesa entre els ciutadans, per davant del turisme i només per darrere de la inseguretat. Hi ha dades per a l’optimisme, com per exemple que la taxa d’atur és la més baixa des de 2007 i que l’atur juvenil (entorn del 21%) és 3,5 punts més baix que fa un any. Però els joves en edat d’emancipació veuen el futur gris. Agafant-nos a les respostes del darrer baròmetre, l’optimisme baixa considerablement entre els joves d’entre 25 i 34 anys, si comparem els seus resultats amb els de la resta de la població. De fet, aquesta és l’única franja d’edat que creu que Barcelona seguirà igual o empitjorarà en un futur.
És cert que, en línies generals, hi ha més barcelonins optimistes que pessimistes: un 48,2% creu que la situació serà millor en el futur per un 41,1% que creu que empitjorarà o seguirà igual. Però aquest panorama no es traspassa exactament igual a totes les franges d’edat. El 53,9% dels joves d’entre 25 i 34 anys creu que Barcelona no anirà a millor en un futur –un 3,2% creu que seguirà igual i 50,7% que anirà a pitjor–, hi ha un 4% que no sap què passarà i un 41,6% que s’ho mira amb optimisme. La xifra és especialment rellevant si tenim en compte que el nombre de pessimistes no arriba al 50% en cap altra franja d’edat. És més, només hi ha un segment poblacional que s’hi apropa, el que va dels 18 a 24 anys; un 43,2% creu que la ciutat es mantindrà igual o anirà a pitjor. Amb l’excepció de la franja dels 30, a mesura que més gran és la gent, més baix és el percentatge de persones que veuen negre el futur de Barcelona.
L’enquesta municipal també pregunta com es veu Catalunya i la resta de l’Estat, on el pessimisme cau però tampoc gaire. Seguint en la franja d’entre 25 i 34 anys, el 38,1% creu que Catalunya seguirà igual o anirà a pitjor, i un 48,1% creu el mateix d’Espanya. Tenint en compte que hi ha un percentatge menor que no s’hi mulla, en cap dels dos casos la xifra dels que creuen que la cosa anirà a millor supera el 50%.
Els principals problemes dels joves
La inseguretat continua sent el principal problema destacat. El 28,2% dels joves entre 18 i 24 anys, i el 31,1% de la franja superior, que arriba fins als 35, creu que la poca seguretat és el principal problema de Barcelona. És especialment destacable que la franja d’entre 24 i 35 és la que més percentatge de persones preocupades per la inseguretat aporta a l’enquesta.
L’altra preocupació destacada és l’accés a l’habitatge. El 28,4% dels joves entre 24 i 35 anys –gairebé un de cada tres– diu que és el seu problema principal, exactament el mateix que expressa un 25% dels adults d’entre 35 i 44 anys. Encara més alta és la preocupació d’aquells que tenen entre 45 i 54 anys; un 35% diu ser aquesta el principal problema que li veuen a la ciutat. L’edat d’emancipació mitjana dels catalans està en els 29,8 anys, xifra lleugerament inferior als 30,3 anys de l’Estat, però quatre anys per sobre de la mitjana europea (26 anys).
Les inquietuds menys conegudes
Els joves també expressen més neguits que els adults respecte a les condicions de treball o els problemes econòmics. El 4,7% de la franja més jove i el 3,1% dels de 30 situen el treball com la principal preocupació. La resta de franges amb prou feines arriben al 2%. D’altra banda, el 6,9% d’entre 18 i 25 està preocupat per l’economia, el mateix que passa amb el 4,6% dels que tenen entre 24 i 35. Són dades baixes, però remarcables si tenim en compte que la gran majoria de preocupacions de la llista tenen xifres encara més simbòliques.
Per acabar, una de les dades curioses del baròmetre és que els joves de fins a 24 anys són els que més expressen, i de forma molt destacada, un neguit pel turisme (un 24%). Les altres franges d’edat també mostren la seva preocupació, però els que el situen com problema principal de la ciutat no supera el 15% en pràcticament cap altre segment poblacional.
