Hi ha barris on gairebé cada metre quadrat d’espai públic explica una lluita veïnal. És el cas de Ciutat Meridiana, una zona de la perifèria barcelonina històricament afectada per la falta d’equipaments i serveis municipals que encara avui dia sembla escapar de l’agenda política. En aquest indret esgarrapat sobre la serra de Collserola, qualsevol inversió de l’administració pública és vista pràcticament com una anomalia, malgrat que la situació poc té a veure amb la precarietat que es va viure durant la segona meitat del segle XX, quan el barri feia els seus primers passos sota el mandat de l’alcalde Josep Maria de Porcioles.
Aquesta desconfiança que ha desenvolupat al llarg dels anys el veïnat a tall de supervivència també es va repetir durant els primers dies d’implantació del servei de mediació i dinamització esportiva impulsat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2021. “Al principi, es van posar molt en contra, però quan van veure la feina que estàvem fent s’hi van bolcar completament”, assegura Albert Prats, coordinador del projecte. La iniciativa organitza tallers esportius i comunitaris els 365 dies de l’any principalment per als joves, però també per a la gent gran d’aquest barri i de la zona de Torre Baró en diferents instal·lacions com les pistes del parc de l’Aqüeducte o les del Campillo de la Virgen.
Un model d’èxit amenaçat
Malgrat les reticències inicials, la iniciativa s’ha convertit tres anys després dels seus inicis en un model d’èxit que tothom coincideix a apuntar que ha contribuït a millorar la convivència entre els joves d’aquesta delicada zona de la capital catalana. “Abans hi havia grups que controlaven algunes de les pistes i hi havia enfrontaments. Nosaltres connectem els nois del carrer, que s’identifiquen amb aquest concepte modern de mec de la rue (noi del carrer, en francès). Fem una atenció directa a comunitats migrants on hi ha gent molt estigmatitzada a través de l’esport i això es nota en la reducció de la conflictivitat“, explica Prats.
Tanmateix, una sèrie de canvis en el plec de condicions del servei introduïts pel consistori amenacen de defenestrar el projecte, deslligant-lo del seu vessant més social. Segons denuncia la CGT, el sindicat on estan afiliats els tres treballadors encarregats d’organitzar aquests tallers, el nou model municipal tret a concurs redueix la cobertura del servei de 365 a 260 dies, ja que en comptes d’alternar-se els caps de setmana, els empleats els treballaran tots a partir d’ara i tindran festa els dilluns i dimarts.
També es baixen de categoria els requisits professionals per accedir a les places, que passen de ser de mediadors i dinamitzadors a ser de talleristes. Aquest fet que es tradueix en una disminució dels salaris dels afectats, generant una sobrequalificació per part d’algun dels treballadors que actualment fan el servei que o bé els podria fer perdre la feina o bé amb tota probabilitat els portarà a explorar altres opcions laborals més atractives. A més, el contracte deixarà la iniciativa en mans de només dos empleats durant la primera meitat de l’any 2024, mentre que a partir del juny sí que es contractaria una tercera persona. Però, potser el detall més paradigmàtic d’aquest canvi de model, és la transició del conveni del servei, que passa del sector social al del lleure.
Resposta a uns problemes enquistats
La deriva adoptada per l’executiu encapçalat per Jaume Collboni amb aquest servei no només ha indignat els mateixos treballadors. Tant els usuaris d’aquesta iniciativa com diverses entitats veïnals de Ciutat Meridiana fa unes setmanes que van començar-se a mobilitzar per reivindicar la importància de la continuïtat del projecte almenys en els mateixos termes que fins ara. “En una zona que necessita tantes coses, no pots anar minvant les iniciatives que ja funcionen. Així no es pot donar un servei en condicions“, assenyala contundent Filiberto Bravo, president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana.
Bravo -que ja ha demanat una reunió formal amb els representants del districte per conèixer el perquè d’aquest canvi de model- considera que l’Ajuntament hauria d’apostar per reforçar encara més aquest servei, sobretot en un context com l’actual en el qual han detectat un repunt de l’extrema dreta i l’aflorament de comportaments xenòfobs i racistes al barri. “Des que tinc memòria hi ha hagut enfrontaments al barri, però aquesta deriva és molt més perillosa […] Aquí tenim un problema de nens al carrer. També hem notat un augment del consum de drogues i això ens preocupa. Si estan els mediadors, ells els van ajudant i es van creant sinergies. En una zona sense un Casal de Joves com cal, la seva feina és absolutament necessària“, insisteix el president de l’agrupació veïnal.
Un contracte més “adaptat” a la realitat del servei
Les queixes del veïnat i els treballadors contrasten completament amb el posicionament del consistori. Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona asseguren que es valora “molt positivament” tant el projecte de mediació i dinamització esportiva com la seva “gran implantació territorial” i que precisament per això s’ha impulsat un nou concurs públic que n’asseguri la continuïtat, “tot adaptant-lo a la seva realitat diària”. Des de l’executiu consideren que amb el nou plec de condicions en cap cas s’està reduint la cobertura del servei en qüestió, sinó que es modifica la iniciativa amb l’objectiu que els empleats puguin estar operatius en els horaris amb més afluència als diferents espais, reforçant la seva presència sobretot en els mesos de més calor i més hores de llum.
Les mateixes veus indiquen que el concurs obert en cap moment va ser impugnat ni es va presentar cap recurs en contra durant la seva tramitació. En tot cas, des de l’Ajuntament remarquen que la nova concessionària té entre les clàusules fixades la subrogació del personal contractat fins ara en les mateixes condicions, un extrem que neguen els afectats.
Mort lenta per al projecte?
Si no hi ha cap gir de guió d’última hora, el nou conveni hauria de començar a implantar-se en les pròximes setmanes com un servei purament esportiu, sense el vessant social que el caracteritzava fins ara. A l’espera de veure si la pressió de veïns i usuaris sorgeix algun efecte, els treballadors confien que el consistori recapaciti perquè no es perdi la feina feta i es doni continuïtat a un projecte que ha donat uns resultats tan positius.
“Fa uns mesos, des de l’Ajuntament ens felicitaven per la feina feta i ens deien que el servei s’havia d’ampliar a més barris de la zona nord de la ciutat. Ara, argumenten que no és necessari perquè la conflictivitat ja ha baixat i perquè aquest vessant social el poden cobrir amb l’equip de mediadors de carrer. La sensació és que s’han volgut carregar el servei deixant que mori a poc a poc“, lamenta Prats.
