Un jove de Barcelona, el primer català a creuar l’Himàlaia sense un guia

Ell i seu company de viatge, de Banyoles, són els més joves a completar la gesta

Dani Benedicto va sortir de Barcelona fa dos anys per conèixer el món de forma “alternativa”. Aquest jove de 26 anys va marxar del passeig de la Bonanova, on vivia, per viatjar mitjançant l’autoestop i dormint en tenda de campanya. Explica que va arribar a Rússia des de la capital catalana sense pagar per transport o allotjament. I que va creuar Laos a peu. Fa dos anys, però, no s’imaginava que seria el primer català a creuar l’Himàlaia sense assistència, és a dir, sense guia ni porter, també coneguts com a sherpas i que transporten l’equipatge dels viatgers. Tampoc pensava que en 99 dies caminaria 1.700 quilòmetres i que pujaria i baixaria 175.000 metres.

El jove va completar la gesta amb en Sergi, un amic a qui va conèixer a Mongòlia i que també té 26 anys. La seva edat és rellevant, ja que són els més joves a completar la ruta sense assistència.

Després de dos mesos de viatges plegats, es van separar. Al juny, però, el repte de creuar l’Himàlaia sense ajuda els va tornar a unir. Va ser en aquell mes que Benedicto li va proposar la ruta, coneguda com l’extrema, que creua la serralada amb la muntanya més alta del món. Així, al setembre van viatjar al Nepal on van preparar el viatge durant tres setmanes. 

Dani Benedicto relata al TOT Barcelona que les primeres setmanes de repte van ser complexes. L’estació de pluges va durar més de l’habitual i els primers 21 dies els van passar “molls”. “Ens afectava molt a nivell psicològic”, reconeix. A més, les sangoneres els perseguien dia i nit. “Alguns dies ens n’havíem de treure 200 o 300 del cos”, recorda. “Va ser un inici difícil”, diu.

De tota manera, posa en valor la “confiança” que tenen en si mateixos per justificar la fortalesa que els ha permès completar el desafiament. “Els dos tenim la capacitat d’afrontar situacions compromeses amb calma”, destaca d’ell i del seu company de viatge. El trajecte va posar a prova la resistència de tots dos. En una ocasió a en Sergi se li van congelar alguns dits de les mans perquè havien de suportar temperatures de -25 graus, segons narra Benedicto. Per fer-ho més complicat, no anaven lligats, cosa que pot ser letal en cas de caiguda.

I tot, sense experiència prèvia en rutes d’alta muntanya. En qualsevol cas, Benedicto expressa que “tot ha estat més fàcil del que semblava”. “Dos joves que no tenien ni idea d’alta muntanya es van comprar tendes de campanya i van creuar l’Himàlaia”, resumeix, cofoi. 

Nou comentari