Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
El parc de Neus Català, sense un calendari previst per a la inauguració

L’alcalde Jaume Collboni va signar a finals de març el decret d’alcaldia que aprova la denominació del parc de Neus Català per a la zona entre els carrers de Palomar i d’Estefania de Requesens, al districte de Sant Andreu, però els veïns encarà hauran d’esperar per poder inaugurar l’espai. La regidora Marta Villanueva ha descartat una estrena imminent perquè l’Ajuntament encarà està pendent de tancar alguns tràmits de les obres a l’illa Colorantes-Renfe, com es coneix popularment l’espai on s’ubicarà el parc. Entre altres, el consistori encara ha de rebre la documentació que acredita que les obres “s’han produït de forma adequada”. En la darrera audiència pública, la regidora aclaria que encara no hi ha un calendari fixat, però que el districte comunicarà el dia i hora de la inauguració als veïns i entitats de l’entorn quan la tingui.

L’Ajuntament aprofitarà la reurbanització de la zona entre els carrers d’Estefania de Requesens, Fernando Pessoa i Palomar i les vies, prioritat d’Adif, per homenatjar l’última supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück. Les obres que reformen, entre altres, aquest nou espai han costat uns 16,5 milions d’euros i estava previst que acabessin el març de 2025. L’espai rebrà un paviment nou, mobiliari urbà i zones de jocs infantils.

Neus Català va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat el 2015 / JORDI BEDMAR / GENERALITAT

Neus Català va néixer al Priorat, però va establir-se a Barcelona. El 1939 va marxar exiliada a França i va iniciar un llarg camí de resistència i contra el feixisme. El 1943 va ser deportada al camp d’extermini de Ravensbrück, on va formar part d’un grup de dones que boicotava la fabricació de les armes que es fabricaven a una fàbrica de Holleischen. L’activista va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de Barcelona. També va ser homenatjada el 2022 en el cicle Primavera Republicana, en el marc d’una exposició a la Model amb cinc dones més que van lluitar pels valors republicans.

La rotonda Manolo Vital rep el vistiplau

El 27 de març, Collboni també va signar el decret que permet rebatejar el vial ubicat entre els carrers Castellví i Lliçà al districte de Nou Barris com a rotonda de Manolo Vital, l’activista de Torre Baró que s’ha fet mediàtic amb la pel·lícula del ’47‘. El mateix alcalde va anunciar l’acció durant una visita al barri, aprofitant un altre homenatge a Vital, i ara culmina els tràmits. L’alcalde també es va comprometre a soterrar el cablejat elèctric de Torre Baró, una reivindicació històrica del veïnat, que pateix talls elèctrics constants quan plou. Els veïns de la zona, que estan agraïts amb l’impacte de la pel·lícula, insisteixen que aquestes mostres d’afecte s’han de transformar en polítiques reals que millorin un barri degregat i oblidat.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa