Irídia denuncia que la majoria d’agressions al CIE es fan on no hi ha càmeres

L'entitat pels drets humans reclama al Govern que sol·liciti a l'Estat el traspàs de les competències de salut als centres d'internament d'estrangers per evitar 'mala praxis'

L’associació pro drets humans Irídia ha anunciat avui que durant el 2019 va visitar set persones, totes d’origen marroquí i algerià, “que van manifestar haver patit agressions policials” al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. D’aquestes, afegeix l’entitat, només tres ho van denunciar. A més, Irídia afirma haver “detectat” que “la majoria de les agressions van ser en llocs on no hi havia cap càmera”. En paral·lel, l’entitat assegura que “una de les grans dificultats” en la denúncia i investigació de les agressions als CIE, és que “les víctimes i els testimonis d’aquestes agressions són expulsades escassos dies després dels fets”.

Com a part d’un informe presentat avui, el Centre Irídia ha instat el Govern que sol·liciti a l’Estat el traspàs de les competències de salut als CIE. Segons l’entitat, aquesta és una de les mancances principals pel que fa a com es tracta els estrangers que s’hi confinen mentre es resolen els seus expedients d’expulsió. Irídia explica que el Ministeri d’Interior contracta el servei sanitari a una empresa externa, i això fa que “quan es produeixen situacions de violència institucional” els metges “poden arribar a veure’s condicionats” pel fet que el seu lloc de treball depèn “dels rendiments econòmics d’una empresa que ha de guanyar un concurs públic”

Així doncs, “una de les principals vulneracions de drets” que es produeixen al CIE, segons Irídia, és la que afecta al dret a la salut, per exemple per la “insuficiència” dels horaris d’atenció mèdica i d’infermeria. “El principal problema”, segons Irídia, radica en el fet que el servei sanitari al CIE està externalitzat a una empresa i no entra dins del sistema de salut públic. D’aquí que reclami al Govern que demani el traspàs de la competència perquè se’n faci càrrec el Servei Català de la Salut.

Una altra denúncia fa referència al fet que “sovint” l’intern té l’advocat “a centenars de quilòmetres”, pel fet que la instrucció del cas pel qual s’ha ordenat el tancament s’obre al municipi on la persona ha estat detinguda. Això, a parer de l’entitat, vulnera el dret de defensa de l’intern. Irídia, que recorda que segons l’informe de Servei de Jesuïtes al Migrant del 2018 dos terços de les persones internades en CIE durant aquest any eren procedents del Marroc i Algèria, també denuncia “falta de traductors”.

Irídia també denuncia manca de transparència de l’administració en presumptes casos d’intent de suïcidi.

“Manca de col·laboració” de l’administració

Aquestes presumptes vulneracions de drets, entre d’altres, són les que fan afirmar a Irídia a l’informe ‘Vulneracions de drets en el CIE de Barcelona el 2019’ que els CIE “es constitueixen com un engranatge més de coacció i control cap a les persones estrangeres que composen les polítiques en matèria d’estrangeria”.

Per això denuncia la vulneració “reiterada” de drets de les persones internes i la “forta opacitat que envolta” aquests equipaments, així com la “manca de col·laboració” de l’administració pel que fa a les situacions de violència policial que s’hi poden produir.

Nou comentari