Nombrosos experts advertien a l’estiu, quan es va fer la primera desescalada, que el coronavirus no es prendria un descans pel fet de ser vacances, i ara intenten advertir del mateix. El Nadal no pot ser una excusa per relaxar les mesures, sinó tot el contrari, defensen. Una d’aquestes veus és la de Joaquín López Contreras, cap clínic de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Sant Pau. El doctor adverteix que els hospitals es troben en una situació molt preocupant que la de l’estiu. Alhora, el fred i la cerca d’espais tancats acabaran d’arrodonir “la tempesta perfecta”. Davant d’això, en una entrevista amb el TOT Barcelona, López Contreras reclama que es busquin urgentment indemnitzacions per sectors com el de la restauració perquè es puguin tancar de nou i reduir els contagis. Almenys fins que arribi la tardor, quan l’expert apunta que els ritmes de vacunació podrien donar-nos un respir majoritari.
La setmana passada va haver-hi tants contagis com la primera d’octubre i la velocitat de transmissió és molt similar. Tres setmanes després, vam arribar al pic de contagis de la segona onada. Això encara es pot aturar?
I tant que es pot aturar. I s’ha de fer. Perquè hi ha una diferència entre la situació d’octubre i la d’ara. A la tardor, les UCIs estaven pràcticament buides de casos covid i ara és diferent. Potser no estan al 60% d’ocupació covid com que hem arribat a estar les últimes setmanes, però encara voreja al 30% o 40% de la capacitat dels llits. Per dir-ho clar, la capacitat de resolució de l’hospital és molt de menor que quan va començar el segona onada. Llavors veníem d’un estiu en què vam arribar a tenir zero pacients a l’UCI.
Per què no hem arribat a aquest punt, ara?
Perquè mentre estàvem intentant controlar l’últim rebrot, els sectors econòmic afectats, preocupadísims amb tota la raó del món pel seu estat precari, han aconseguit reobrir. I aquest augment que estem vivint ara només té aquesta explicació. I com s’evita? Cal tornar a prendre mesura més severes ja. Això no ha d’implicar un confinament total com el del març i abril, però desgraciadament alguna part del sector econòmic que s’ha reactivat caldrà tancar-la perquè és molt plausible que s’estiguin produint molts contactes per l’activitat social derivada de la seva reobertura.
Es refereix a bars i restaurants?
Tot apunta que seria un dels sectors influents, sí. I a aquests treballadors no se’ls pot deixar a l’estocada. Això és important. Ara bé, és evident que treure’ns la mascareta al voltant de persones amb les quals compartim una bona estona, i prop d’altres taules on hi ha més persones en la mateixa situació, no és el més indicat i hi ha un risc clar. Tot plegat fa pensar que com a societat a l’estiu no vam calcular bé, i ara, tampoc.
Això indigna?
Els sanitaris es van comportar de manera heroica la primera vegada i van aguantar tot el que els va tocar afrontar tan bé com era possible, però ara és obvi que estan indignats. Ho estan perquè les mesures que s’han implantat no han estat correctes, perquè per cobrir situacions covid han hagut de deixar de fer la seva especialitat o perquè són ells els que, cada dos mesos, han de tornar a apagar el foc amb jornades desbordants. És comprensible. A tot això, cal agefir-li que el més perillós de les pròximes setmanes ens arriba en un moment en què els hospitals no s’han buidat. Els números continuaran pujant i, a més, ens enxampa amb fred. És una mena de tempesta i l’equació és clara. Cada dia que es retardin les mesures més restrictives, més gran serà el problema.
La flexibilització de les mesures va ser prematura?
No vaig entendre que en el moment que travessàvem comencessin a relaxar mesures. No sé si som irresponsables o simplement som més pobres, i es prenen aquestes mesures perquè no tenim més diners, però no és un bon camí. Amb aquest planejament, fins que no tinguem una part important de la població vacunada i els hospitals estiguin relaxats, continuarem dirigint-nos mica en mica cap al precipici.
Com s’hauria de fer el nadal?
En la meva família ja fa setmanes que hem descartat la mínima opció d’anar a veure a la meva mare o els meus sogres. Cal acceptar-ho. No es pot. I no queda una altra: molt de Zoom i fer el cor fort.
Hi ha més coses que haguem d’anar interioritzant?
Està molt escampada la idea de les 3 m’s que fan referència a netejar-se les Mans, mantenir el Metre i mig o dos metres de distància i a portar Mascareta. Però podem incloure dos conceptes més per ampliar-ho a les 5 m’s i ajudar a reduir els contagis. L’objectiu és que hi hagi el Mínim de persones presents en les reunions que tenim, que no cal arribar al màxim autoritzades per la llei. I finalment, que es redueixin els Minuts d’estada d’aquestes trobades.
La Generalitat va aprovar excepció en els tocs de queda la nit de Nadal i Cap d’Any perquè les trobades puguessin allargar-se.
Des del meu punt de vista, la mesura d’allargar el toc de queda no té cap sentit i és una equivocació. Estem enviant el missatge que el Nadal és més importants que els contagis. I això està afavorint és la transmissió del virus.
Per fer-nos una idea. L’última vegada que vam parlar, a finals d’octubre, en ple pic de la segona onada, hi havia hagut 17 malalts de covid a la seva UCI. En quina situació es troben ara?
Ara mateix tenim 14 critics, i estàvem millor la setmana passada. Per això és preocupant. A més, en aquest moment, el Sant Pau i els principals hospitals de Barcelona potser no reflecteixen encara la foto de l’augment actual. La tendència en l’àrea metropolitana és realment alarmant.
Significa que els sanitaris han d’estar preparats per passar el Nadal a la feina?
Vacances ja ens han dit que farem els que puguem. Però el que em preocupa és el tema de fons, més enllà que per a nosaltres el Nadal serà un desastre, tot apunta que això es convertirà en el principi del gran problema. El Nadal pot convertir-se en la guspira del què trobarem de gener a març. I això ens conduiria a una situació sanitària que s’assemblarà més a la primera onada que al novembre. Així que o els governs busquen diners sota les pedres i indemnitzen a qui hagin d’indemnitzar o no ens sortirem d’aquesta situació fins que hi hagi un percentatge important de la població vacunada.
Els ritmes d’això, en canvi, sí que conviden a l’optimisme. Argimon va dir que la primera setmana de gener ja hi hauria vacunacions.
Sí, és la gran part positiva d’aquests últims mesos. No es trigarà gaire, després d’haver vist els ritmes de l’avenç de la vacuna i les adquisicions que se n’estan fent. Tot apunta que a la tardor o finals d’estiu el panorama ja serà radicalment diferent. Això cal deixar-ho clar i, de fet, hauria d’ajudar a fer-ho bé ara.
