El president de la Generalitat, Salvador Illa, els alcaldes de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, Jaume Collboni i Filo Cañete, i el secretari d’estat de Memòria democràtica, Fernando Martínez, han inaugurat aquest dilluns el monument a la memòria dels 1.700 afusellats pel franquisme al Camp de la Bota, a Sant Adrià. L’escultura, anomenada ‘Bosc d’empremtes’, és una instal·lació artística de Francesc Abad, i ha estat feta amb més d’un miler de tubs d’acer de diversos metres d’alçada clavats a terra. Aquests tubs formen un bosc i alhora un raspall invertit com a símbol de la indagació històrica dels esdeveniments controvertits i incòmodes del passat. En paral·lel, els tubs formen una gran empremta dactilar blava a la base d’aquest bosc d’acer per simbolitzar la singularitat de les històries personals de cadascun dels afusellats pel franquisme en aquest lloc.
L’escultura, que feia anys que estava prevista, està situada a tocar de la UPC i de la Ronda Litoral.
Tots els polítics han remarcat la importància de recordar el simbolisme del lloc per no oblidar la brutalitat de la repressió franquista. En el seu discurs, el president Salvador Illa ha vinculat la memòria d’aquells fets amb els actuals, i ha dit que la societat catalana no pot ser “cega ni sorda” davant dels bombardejos i les morts a Gaza i Ucraïna. “Aquí es va jugar el futur de les democràcies d’Europa, i hauríem necessitat una defensa més gran per part seva”, ha reblat. “A Gaza i Ucraïna ens hi juguem els valors i el futur, i no volem que els joves ens preguntin en el futur per què no vam posar fre a la barbàrie”, ha afegit. En aquest sentit, Illa ha fet un crit per “la pau, no l’oblit, perquè cicatritzar enforteix les societats, no es pot oblidar per no repetir, perquè s’ha de compartir la memòria, ja que un país sense memòria no té futur”.
Destacar la importància de la memòria
El secretari d’estat de Memòria democràtica, Fernando Martínez López, ha substituït la presència prevista del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, absent per qüestions mèdiques. En el discurs del ministre que ha llegit, ha dit que el monument simbolitza que la memòria “no és abstracta, sinó que té rostre”. També ha volgut destacar el fet que el monument se situï a la “perifèria de la ciutat”, llocs on el franquisme volia amagar els seus crims, ha dit, tot i que els trets dels fusells se sentien a bona part de Barcelona. Per això, ha criticat els polítics que “encara frivolitzen amb les fosses”, neguen la història i el patiment dels assassinats o juguen amb el “sectarisme i l’enfrontament”.
Per la seva banda, l’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, ha dit que el memorial “interpel·la a tothom, a les generacions presents i futures, “per mantenir viu el llegat de la llibertat i la justícia”.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha remarcat que l’espai “fa mal perquè recorda el dolor dels afusellats i fa sentir la injustícia”. També ha recordat que la zona va acollir un barri de barraques, i que només 19 dies després de l’entrada de les tropes franquistes a la capital catalana, el gener del 1939, ja hi va haver el primer afusellat de molts. “Tenim moltes maneres de combatre la ultradreta i el feixisme, i una d’elles és la memòria, els símbols, el rigor històric, no permetent les notícies falses, cal fer tot el possible perquè no torni a passar i no es blanquegi el franquisme ni cap altra dictadura”, ha afegit Collboni.
A l’acte públic també hi han assistit el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i les exconselleres de Justícia Ester Capella i Gemma Ubasart, i el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, entre altres.
