Pas important en l’avenç clínic i en un tractament personalitzat per tractar la migranya. L’hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha fet un estudi amb 22 dones amb aquesta malaltia i 22 sense mal de cap, d’entre 18 i 65 anys. Després de 30 dies d’anàlisi, s’ha observat com els nivells d’una substància anomenada pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina -CGRP, per les seves sigles en anglès- augmenten durant l’atac de migranya i tornen a disminuir un cop ha passat. Els nivells de CGRP entre les dones amb migranya són gairebé el doble que en les que no en tenen, ha assegurat el centre.
“És el primer estudi que mostra un canvi gradual dels nivells de CGRP durant l’atac i ens dona més informació sobre els mecanismes moleculars de la migranya, que fins ara només es diagnostica en base a criteris clínics basats en símptomes. Podria, per tant, ser un biomarcador molecular per monitoritzar la migranya”, ha explicat la doctora Alicia Alpuente, especialista del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). “El treball és part de la seva tesi doctoral i s’espera continuar amb la recerca amb una mostra més àmplia de pacients”, ha informat el centre, a través d’un comunicat.
En aquesta prova, d’un mes de duració, el primer dia es va prendre una mostra de sang i, durant la resta del mes, les participants van agafar mostres de saliva cada matí. En cas de patir un atac de migranya, també havien d’agafar mostra de saliva en tres moments: a l’inici de l’atac, 2 hores després i 8 hores després. En total, es van poder estudiar 49 atacs de migranya, ha explicat el centre hospitalari.
“Aquest estudi permet començar a descriure la migranya a nivell molecular i entendre les diferències entre individus, la qual cosa pot ajudar a establir una classificació basada en la biologia molecular i ens apropa cap a un futur de medicina de precisió. Si entenem la fisiopatologia de la migranya, en el futur, podríem oferir un tractament personalitzat adequat en funció de les característiques de cada pacient”, ha conclòs la doctora Alpuente.
La migranya és una malaltia molt prevalent, que afecta més freqüentment a dones, per a la qual no existeixen biomarcadors que puguin ser utilitzats per al diagnòstic de la malaltia o per a la predicció de l’eficàcia del tractament, ha dit l’hospital. És per això que “s’han analitzat en mostres de saliva, ja que la seva obtenció no és invasiva i es pot aconseguir de forma repetida fàcilment. Permet, per tant, fer una monitorització al llarg del temps, a diferència de, per exemple, una mostra de sang”, ha argumentat la doctora Patricia Pozo Rosich, cap de Secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR i responsable del Migraine Adaptive Brain Center de Vall d’Hebron.
