Probablement l’haureu vist aquests dies a xarxes. Un home vestit amb americana i una corbata amb els colors del FC Barcelona que es fuma un puro d’unes dimensions considerables. L’individu duu ulleres de pasta i un escut blaugrana a la solapa que no passa desapercebut. Un noi prova d’encendre’s una cigarreta amb el puro mentre altres comenten l’escena. El vídeo està gravat al Camp Nou i sembla datar de l’any 1977. El va compartir el cap de setmana passat en Joaquim Campa a través del seu perfil El Boig de Can Fanga. Les imatges ràpidament van acumular milers de visites i comparticions, amb moltes persones preguntant-se qui devia ser l’home del puro gegant protagonista del vídeo.
“No és Josep Mussons [vicepresident del club a finals del segle XX]?”, preguntava un usuari. “No, en Mussons tenia un nas de patata important, però hi té una retirada”, responia el responsable del perfil. Altres comparaven el protagonista de les imatges amb un altre vicepresident blaugrana de la mateixa època com Nicolau Casaus, amb una coneguda afició pels puros. Ara bé, un missatge canviava el curs d’aquesta investigació improvisada per identificar aquest seguidor del Barça. “Es deia Sebastià. Veí meu al barri de la Sagrada Família”, afegia un altre usuari sumant-se a la conversa. Aquest comentari rebia la confirmació definitiva per part, ni més ni menys, que del net del nostre protagonista. “Aquest senyor del puro és el meu avi!“, assenyalava en Pau Bacardit en resposta al missatge que identificava l’individu com a Sebastià.
El nom real de l’home del puro (bé, del míssil) és Sebastià Bacardit, un veí del barri del Poblet (Sagrada Família), el seu net @paubacardit ho confirma a comentaris. Mola aquestes identificacions quasi impossibles, gràcies. https://t.co/9htwRcDrZm
— El Boig de Can Fanga (@BoigBCN) February 24, 2026
Una vida de fervor blaugrana
El TOT Barcelona es va posar en contacte fa uns dies amb el net de l’home, a través del qual vam poder arribar fins al fill petit d’en Sebastià Bacardit (1915 – 2007). “Ell era soci des que el Barça jugava al Camp de les Corts… Tenia el seient a la tercera fila, just on surten els jugadors, i era dels que no es perdien un partit ni que estigués malalt”, recorda en Josep Maria Bacardit. El seu pare havia nascut al poble de Biosca (la Segarra) l’any 1915 i era el petit de cinc germans que s’havien quedat orfes de ben joves a causa de la mort dels progenitors per tifus. Mentre els grans treballaven al camp, el nostre protagonista s’encarregava de cuinar el menjar per tots. Amb l’esclat de la Guerra Civil, va haver d’anar al front sota les files del bàndol republicà. Li van perforar un pulmó i també va resultar ferit en un peu. Acabat el conflicte, va decidir deixar el seu poble natal per guanyar-se la vida a Barcelona amb la seva dona, que era de Calaf (Anoia).
A la capital catalana van muntar una botiga de queviures, que estava ubicada al carrer de Lepant, entre els de Mallorca i València. Quan van tancar l’establiment, no van marxar d’aquesta zona de la ciutat. Es van instal·lar en un pis del carrer d’Ali Bei i després en un del de la Independència. Sense el negoci, ell va treballar per a una casa d’olis repartint el producte per diferents barris. Des del seu aterratge a Barcelona, el FC Barcelona va ocupar un lloc important a la seva vida. “Ell ho gaudia molt, era un plaer i una passió. Si perdia el Barça, no sopava“, assegura el seu fill. Bacardit va ser dels primers que va portar puros al Camp Nou. En concret, en portava dos: un per abans del partit i un altre per al final per poder-ho celebrar en cas de victòria blaugrana. “Era habitual veure’l així, amb els puros i l’escut. Al camp el saludava tothom”, relata.
La família havia topat en diverses ocasions fotografies -a Tele/eXpres i La Vanguardia– i vídeos del seu pare a les grades de l’estadi, però aquest darrer no l’havien vist mai. Potser per això no esperaven que les imatges tinguessin la repercussió que han tingut. “M’ha agradat que fos així, estic content. És en certa manera un reconeixement al fervor que sentia per aquest club“, admet. Bacardit era un fix del Camp Nou, però no acostumava a desplaçar-se en els partits com a visitant. Un dels pocs enfrontaments que l’home va veure presencialment fora de l’estadi blaugrana va ser el 16 de maig del 1979, quan es va desplaçar fins a Basilea. Ell va ser un dels 35.000 culers que es van plantar a la capital suïssa per veure com el club s’alçava amb la Recopa d’Europa guanyant al Fortuna Düsseldorf per quatre gols a tres.
Bacardit va morir el 14 de juny del 2007 a 92 anys. En els últims anys, havia deixat d’anar al camp pels seus problemes de mobilitat. Anar amb autobús se li feia un món i no podia agafar sempre un taxi. Tot i això, era força independent i vivia sol, ja que la seva dona havia mort el 1979 amb només 63 anys. Els seus fills el recorden com una bona persona, amb caràcter, però amic de tothom. “Era capaç d’entrar en un bar i guanyar-se tots els clients només amb un Visca el Barça“, rememora a tall d’anècdota. La família havia anat molts cops a l’estadi i durant molts anys van ser socis. El fill petit del nostre protagonista es va donar de baixa quan el seu pare va morir. “Ell ens arrossegava d’alguna manera… Quan va morir, ho vaig deixar perquè no em venia de gust anar-hi sol“, explica.
