Cau l’heroïna però pugen alcohol i psicofàrmacs: l’impacte del confinament en el consum de droga

L'associació ABD detecta canvis en el mercat barceloní | L'alberg per a sensesostre amb addiccions, un èxit que aspira a quedar-se

L’estat d’alarma pel coronavirus ha canviat les dinàmiques de tots els mercats. També el de la droga. L’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) ha seguit de molt a prop l’evolució del consum de substància addictives a la ciutat durant el confinament. L’entitat gestiona la sala de venopunció Baluard i 3 centres d’atenció a drogodependents a la ciutat, per encàrrec de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Com la majoria dels professionals socials, ells també s’han hagut de reinventar: seguiment telefònic dels usuaris, repartiment de menjar i un alberg especialitzat que ha esdevingut un cau de petits miracles d’inserció.

El primer que va canviar van ser el tipus de drogues consumides. “L’heroïna i la cocaïna han pujat de preu i eren més difícils d’aconseguir; però han augmentat els consums d’alcohol, tabac, cànnabis i psicofàrmacs com les benzodiazepines, perquè són drogues més fàcils d’aconseguir a casa”, explica Felisa Pérez, presidenta de l’entitat. El menor accés a l’heroïna ha portat de retruc a que més consumidors als programes de desintoxicació amb metadona i les sales: “Ens vam poder preparar a temps i donar resposta a tota la demanda”.

Felisa Pérez, presidenta de l'Associació Benestar i Desenvolupament / ABD

Felisa Pérez, presidenta de l’Associació Benestar i Desenvolupament / ABD

A més, han detectat que l’heroïna que es venia estava més adulterada. Per diluir-la s’han seguit usant els mateixos productes que fins ara, antiepilèptics i antipsicòtics, que fan encara més arriscat el consum. El programa Energy Control, que també forma part de l’ABD, ho està analitzant amb més detall, en el marc d’una recerca europea que vol fer aflorar com ha afectat la pandèmia a la compra i venda de drogues.

Arribar fins a les llars

L’afluència a la Sala Baluard i els Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) a les Drogodependències no va caure, però de cop calia atendre també la nova situació als domicilis. A banda de la salut física dels usuaris, els preocupaven molt la psíquica: “Les persones amb addiccions solen tenir també problemes emocionals i de salut mental i el confinament és molt angoixant, perquè cada dia comença i acaba igual”.

“La por, les males condicions del domicili i haver deixat la teràpia presencial incrementen l’ansietat, i això fa que en alguns casos hi hagi hagut recaigudes, problemes de convivència o fins i tot violència a casa”, reflexiona Pérez. Per intentar contenir aquests efectes col·laterals del decret d’alarma van començar a fer entrevistes telefòniques, que han donat molt més bon resultat del que preveien: “Els usuaris ho han agraït moltíssim, que els truqués el seu terapeuta de referència els ha fet sentir que algú estava al seu costat, preocupant-se del que li passés”.

Abans de la pandèmia, el seguiment telefònic era molt excepcional, per a casos concrets. Però la bona acollida de les trucades fa pensar a l’ABD en mantenir d’alguna manera aquest recurs. El telèfon els permet arribar a usuaris sense domicili fixe i mantenir-hi el contacte. En canvi, no es plantegen allargar les sessions virtuals de teràpia en grup, que també han provat aquest dies, perquè la bretxa digital és molt acusada.

Petits miracles a l’alberg de les Corts

El canvi més gran que els ha suposat el coronavirus, però, és l’estrena d’un alberg per a persones sense llar amb addiccions. Era una antiga demanda dels experts però l’administració –cap d’elles– no ho desencallava. No és la inversió més popular i qualsevol ubicació aixeca reticències. Però en temps de pandèmia, calia proporcionar un confinament a aquest col·lectiu. Als albergs estàndard o no hi haguessin anat, o hi haguessin hagut problemes de convivència i disciplina.

La quadratura del cercle ha estat un alberg a Les Corts, habilitat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L’ha cedit la Fundació Pere Tarrés i el gestiona ABD. I ha donat uns resultats més que positius, que fan evident la necessitat d’un espai fix d’aquestes característiques. Té 70 places i estan totes plenes. “I si se n’obrís un segon, s’ompliria perquè encara hi ha demanda no atesa”, sosté Felisa Pérez.

Alberg de confinament per a persones sense llar amb addiccions / ABD

Alberg de confinament per a persones sense llar amb addiccions / ABD

“Per fi hem pogut demostrar el que prevèiem: quan una persona es troba en una situació molt més dignificada que viure al carrer, quan té un lloc segur on menjar i dormir, les millores són increïbles”, subratlla. “L’autoestima els puja i les ganes de millorar la seva vida augmenten”, sentencia. L’expectativa vital de tots i cadascun dels 70 residents, afirma categòrica, “ha millorat substancialment” en un mes. Molts residents els diuen que tan de bo no els desconfinin mai. “Seria increïble que ara es tanqués, ha de continuar perquè és un servei essencial per la societat”, rebla.

I és que aquest equipament no té res a veure amb la resta d’albergs. Les habitacions no són multitudinàries sinó dobles amb bany. Homes i dones dormen en pisos separats. Hi ha horaris fixes per llevar-se i fer els àpats. I servei mèdic i psiquiàtric, que ha estat clau: “Arriben amb la medicació descontrolada i aquí els fem un diagnòstic integral i personalitzat”. La setmana passada els van fer tests de Covid-19 i tothom va donar negatiu, tant usuaris com treballadors.

També hi ha espai per al consum vigilat de droga, una mena de sala de venopunció integrada. Així han acceptat venir-hi. Al carrer la majoria prenia heroïna i cocaïna barrejades i uns pocs, metamfetamines. Però, un cop allà, la majoria ha reduït el consum “moltíssim”, diu Pérez. Molts han acceptat a més entrar en programes de metadona i de reinserció.

Menjador de l'alberg de confinament per a persones sense llar amb addiccions / ABD

Menjador de l’alberg de confinament per a persones sense llar amb addiccions / ABD

L’eco de narcopisos

A la sala Baluard estan acostumats a l’oscil·lació d’usuaris que generen les batudes policials contra narcopisos. “Els consumidors no desapareixen, o estan en un lloc o estan en un altre”, alerta. Els Mossos d’Esquadra han anunciat el desmantellament de 9 punts de venda al districte durant la quarantena. Eren focus de consum petits, així que a la sala de venopunció no han notat gaire eco i l’afluència s’ha mantingut estable.

Durant les setmanes de confinament veïns del Raval han denunciat a les xarxes socials el tràfic de droga que podia observar-se nítidament des dels balcons. “Ciutat Vella és on sempre hi ha hagut consum, no hem notat un increment, simplement ara es veia més en no haver ningú al carrer”, valora la presidenta d’ABD. Tampoc els ha vingut cap veí a protestar a la sala, on només s’han format cues quan han repartit menjar. “Mai havíem hagut de donar menjar, però molts usuaris vivien de la mendicitat i ara s’havien quedat sense cap recurs”, lamenta Pérez.

Anticipar-se a un repunt de droga per la crisi

Mentre la població general està pendent de les fases de desescalada, a l’ABD tenen la vista posada en la crisi post-virus. Felisa Pérez dona per fet que pujarà el consum de droga: “Quan una persona es queda sense feina i cau en la vulnerabilitat, l’ansietat es dispara i alguns la pretendran arreglar amb alcohol o fàrmacs”, avança la presidenta. “És la por que tenim ara: o assegurem un suport important a aquestes persones o el més normal és que una part acabi consumint droga per disminuir l’angoixa”, assenyala. “En un primer moment els deixa com més relaxats, però després l’angoixa va cada cop a pitjor”, adverteix.

Les comunitats terapèutiques i pisos d’inserció també es preparen. Entre els usuaris que s’hi van quedar confinats no han tingut cap positiu de coronavirus, però els que van marxar a casa seva hauran de tornar aviat i s’han d’assegurar que cap d’elles sigui portador del virus. El mateix passarà amb els nous usuaris, procedents de la llista d’espera. Però a més caldrà controls diaris: “No és fàcil perquè no són llocs tancats, poden entrar i sortir i hem de detectar les infeccions ràpid”.

El futur immediat és complicat i l’ABD reclama a les administracions que donin més suport a les entitats socials. “No s’està visibilitzant la gran feina que fem el teixit associatiu, estem al peu del canó passi el que passi i com més greu és la situació més hi som”, reivindica. Es queixa, per exemple, que les plataformes online per sol·licitar EPIs –el material de protecció per als professionals– “ni tan sols tenien en compte les comunitats terapèutiques”. “Hem d’anar més coordinats i hem de treballar colze a colze, perquè les necessitats seran molt grans”, conclou.

Comentaris

    Anselm Llorenç 09/05/2020 9:25 am
    És natural. L'heroÏna es compra al carrer, els psicofàrmacs a la farmàcia i l'alcohol al súper. On és més fàcil anar en temps de confinament?

Nou comentari