“La seva dona i ell van els qui van obrir el primer basar xinès del barri, el primer de tots”, explica la Cynthia, la treballadora de la fleca del costat on ahir van matar un home durant un atracament. En aquest racó del Guinardó, tranquil, ahir es va viure un robatori traumàtic. Un noi jove va intentar robar a un veí, a l’interior del portal de casa seva, i una punyalada va acabar matant la víctima. Aquest matí ja hi havia una espelma a la porta de l’edifici número 25 del carrer Telègraf. A l’interior, encara es veuen els esquitxos de la sang de l’home mort, repartits pel replà on el van intentar atracar.
Tot i les hores que han passat, l’escena del crim sembla que l’han deixat perquè se n’encarregui la Maria, l’encarregada de mantenir el bloc net. Mentrestant, els familiars xinesos que trepitgen el bloc per visitar la família es troben la sang per tot arreu. Indignada per l’escenari insensible que els han deixat, alguna veïna se suma a la feina de la neteja. Poc després, però, les llàgrimes interrompen la tasca. Els veïns li diuen a la Maria que deixi de netejar i que se’n vagi a casa. Escampen pàgines de diari a terra i truquen perquè vingui una empresa especialitzada. “Això no pot ser”.
A l’estanc, la fleca, el bar… Els veïns comenten els fets d’ahir. Quan tornava de la feina i entrava al seu bloc, el veí va rebre l’atac d’un lladre. L’home va cridar molt. El seu fill, que el va sentir des del primer pis, va baixar i es va trobar la pugna. Amb l’adrenalina al cos, el fill va aturar el lladre homicida mentre el seu pare, pel qual no podia fer res, és dessagnava al costat. Tot seguit, un mosso fora de servei que vivia a prop va aparèixer i va acabar de retenir contra el paviment l’autor dels fets.
Tota la vida al barri
Els veïns no deixen de pensar en la injustícia que ha colpejat aquesta família humil. ““Han matat el Ling del basar”, així em vaig assabentar, quan m’ho va dir una veïna”, comenta la Maite. Altres li deien “Juan” o “Yuan”, expliquen. El seu nom traspassat a l’alfabet occidental, però, era Wei-Ming. Les barreres idiomàtiques i el temps, però, havien anat deformant la manera en què la gent s’hi dirigia col·loquialment.
Se’l coneixia arreu perquè feia uns 26 anys la seva família s’havia instal·lat al barri i havia engegat un negoci a la rambla Volart, el basar Europa. El gerent de la xarcuteria del Condis, al costat de la botiga, el coneix des de fa més de dues dècades: “Mai va donar un sol problema. És un tòpic, però és que era una persona afable, treballadora, a qui li demanes canvi quan el necessites i a la inversa”. Altres veïns corroboren el tarannà facilitador del Wei-Ming. Era reservat i deixava les relacions del dia a dia a la dona, però no dubtava a ajudar un client quan veia que la càrrega que s’enduia pesava massa o a acceptar el retorn d’un producte fins i tot quan havien extraviat el tiquet.
La família d’origen xinès no havia passat una bona ratxa últimament. De fet, els comerciants del costat del basar expliquen que, fa pocs dies, algú jove va entrar a robar a la botiga i pare i fill van sortir escopetejats intentant-lo enxampar. Els rumors especulen amb la idea de si va ser la mateixa persona que els va robar recentment qui ahir el va esperar a que sortís de la feina per repetir el cop i endur-se el que portés a sobre. De moment, però, els Mossos mantenen la investigació oberta, tot i haver detingut el presumpte autor ahir mateix.
I no acaba aquí la malastrugança al seu entorn. Fa cosa d’un any, la mateixa família va patir un robatori a casa seva. El mite que els negocis xinesos fan pocs negocis amb els bancs i guarden més diners en efectiu els va convertir en un objectiu, consideren diversos veïns. Així, els hi van entrar i els van buidar bona part del pis.
Aquest matí, molts veïns s’han apropat a l’edifici per donar ànims a la família. Uns carrers més enllà, el basar avui queda tancat.
1 
