Els dos agents de la Guàrdia Civil que han declarat aquest dijous per vexar un ciutadà flamenc que s’havia dirigit a ells en català han optat per fer silenci absolut davant les preguntes de l’acusació. Segons ha denunciat la Plataforma per la Llengua en un comunicat, tot i ser treballadors públics, els agents s’han negat a participar en les preguntes de l’advocada de Kris Chalier, l’home que va denunciar uns fets succeïts a l’aeroport del Prat l’any 2019. L’entitat per la defensa del català també destaca que, en canvi, els guàrdies civils sí que han manifestat durant la seva declaració que van seguir el protocol establert en tot moment. També han dit que van acabar cridant a un company que parlava francès perquè els fes de traductor, ja que l’home flamenc establert a Bigues i Riells no parlava castellà.
Abans que es cridés a aquell company, però, ja s’havia donat el moment humiliant per a Chalier. Els guàrdies civils asseguren que no entenien les explicacions del ciutadà flamenc, quan li van demanar què duia amagat sota la roba. Ell es va intentar explicar en català. Els agents de la benemèrita asseguren que no l’entenien. Un d’ells avui ha declarat que té dificultat per entendre la llengua catalana i que només la comprèn si li parlen a poc a poc. El fet, en tot cas, és que van acabar obligant el ciutadà aturat a l’arc de seguretat a abaixar-se els pantalons en públic i mostrar la bossa d’estoma que porta adherida al cos des que va ser operat de càncer de colon. Per acabar d’arrodonir-ho, li van prohibir volar i el van denunciar per dos motius: per desobediència i per negar-se a ser identificat. Aquestes dues sancions, però, van acabar arxivades.
Per contra, ara són els guàrdies civils els que són acusats d’un delicte contra la integritat moral. A més de la declaració de la víctima, la jutgessa podria citar més testimonis. I també s’ha confirmat l’arribada als jutjats de les imatges de l’incident a l’aeroport. Tot plegat acabarà amb la decisió de la judicatura de si el cas arriba a judici o s’arxiva.
A Catalunya només hi ha un precedent d’un cas similar de discriminació lingüística que hagi arribat als jutjats per la via penal. Un pagès de l’Empordà va denunciar dos agents de la Guàrdia Civil, que van acabar absolts. Entre el 2007 i el 2019, la Plataforma ha rebut 68 casos de discriminació lingüística per part d’agents de la policia espanyola a ciutadans catalanoparlants, dels quals només un 3% han acabat amb condemna
