El grup acadèmic CREA ha anunciat la seva dissolució l’endemà que la Universitat de Barcelona (UB) hagi portat a la Fiscalia les denúncies d’assetjament sexual i abús de poder del seu fundador, el catedràtic emèrit Ramón Flecha. El cas ha tornat a agafar volada després que la UB hagi estès la denúncia a altres membres vinculats a la xarxa d’investigadors.
En un extens informe de 200 pàgines encarregat per la universitat, fins a 11 testimonis relaten conductes que apunten que els denunciats actuaven com un “grup coercitiu d’alt control”. En un comunicat fet públic a través de les xarxes, els investigadors asseguren que s’ha organitzat una campanya contra ells i han patit una “discriminació persistent” en concursos públics i nomenaments acadèmics per “castigar” el compromís del col·lectiu “amb les víctimes”.
16 denúncies i un funcionament sectari
La UB ha decidit dur el cas a la Fiscalia després de constatar la “gravetat dels fets” relatats pels testimonis entrevistats per la comissió que investiga el cas. L’informe preliminar recull conductes que, si s’acaben confirmant, podrien tenir rellevància penal. De fet, la UB ha decidit suspendre dos membres del personal docent investigador (PDI) del grup durant sis mesos, prorrogables, i retirar la condició de catedràtic honorari a una tercera persona.
La comissió d’experts, que es va crear a l’estiu passat, ha recollit el testimoni d’11 denunciants, tot i que en els darrers mesos més persones han fet el pas i ja són 16 les denúncies formals que s’han presentat. Estan pendents de declarar el fundador del grup CREA, Ramón Flecha, els dos PDI i el fins ara catedràtic honorari. Segons la UB, els fets denunciats “podrien ser constitutius de conductes de delictes de coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació personal i professional, així com conductes vexatòries i intimidatòries”.
Tot i que l’informe no parla directament de secta, sí que apunta a l’existència d’un “grup coercitiu d’alt control”, amb un lideratge fort, una estructura jeràrquica rígida i un funcionament molt sistematitzat que utilitzava les institucions en benefici del líder o del mateix grup.
