El Gran Recapte planteja “grans dificultats” per atendre les necessitats alimentàries de famílies en risc d’exclusió social que preveuen que hi haurà l’any vinent. Així ho ha dit el director del Banc dels Aliments a Barcelona, Lluís Fatjó-Vilas, en declaracions a l’agència Europa Press. A hores d’ara, estimen que han recaptat el 40% del resultat obtingut l’edició de l’any 2020, que va ser de 7,8 milions d’euros, segons les dades provisionals que han fet públiques aquest dijous des de l’organització.
Des de l’inici de la pandèmia ha augmentat un 35% el nombre de persones ateses des d’aquesta fundació. En aquests moments, 267.000 persones. Enguany, s’han acollit a l’edició més de 3.000 establiments de grans superfícies i 418 petits comerços. A més, el Banc dels Aliments compta amb una xarxa de 8.500 voluntaris.
Per complir els objectius, Fatjó-Vilas ha apel·lat a la solidaritat de la ciutadania. El director de l’entitat ha advertit que, si la situació no canvia, no es podrà donar la mateixa cobertura que altres anys a aquestes famílies. L’acció acabarà el proper dissabte, tot i que fins a l’11 de desembre es poden fer donacions a través del web de la fundació.
Crítiques al Gran Recapte
Hi ha qui considera que aquest tipus d’iniciatives no són la solució a la pobresa que pateixen moltes famílies a la ciutat de Barcelona. Un n’és Albert Sales, investigador a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (IERM). “Per què donar menjar a qui necessita diners?”, ha plantejat Sales. “Si cal un Gran Recapte d’aliments és perquè no existeixen mecanismes per transferir diners a les llars més empobrides”, ha assegurat. “I si no existeixen és perquè la lluita contra la desigualtat no és una prioritat política (més aviat al contrari)”, ha afegit.
Sales critica que les ajudes públiques, com la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV) “es queden molt curtes i no garanteixen el dret a viure”. També ha qüestionat l’actual sistema de prestacions, on les famílies en situació de pobresa han de justificar “fins l’últim euro” en què destinen els ajuts que reben.
