150 centímetres. Aquesta és la distància aproximada que separa la finestra del menjador de Santiago Comas d’una gran coberta d’amiant de prop de 2.500 m². “Des que tinc ús de raó he tingut aquestes vistes. Hauria de buscar alguna fotografia antiga per comprovar si quan vaig néixer ja existia aquesta teulada”, assegura aquest home, que fa 56 anys que viu amb la seva família en un dels habitatges del primer pis del número 78-82 del carrer d’Aragó, al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample.
El cas de Comas no és únic. Gairebé una vintena de les comunitats de veïns que conformen l’interior d’illa delimitat pels carrers d’Aragó, Consell de Cent, Calàbria i Viladomat tenen finestres o terrasses que donen directament a aquesta espècie de mar de plaques d’uralita. Després de dècades convivint amb aquesta coberta, un grup de veïns va decidir fa mig any aprofitar l’inici de les obres de la superilla de l’Eixample per posar fil a l’agulla i es va començar a mobilitzar per reclamar la retirada de l’amiant, una promesa que fa anys que està sobre la taula de l’Ajuntament i que inclús figura en el pla urbanístic vigent per a l’espai, que està qualificat de zona de renovació urbana i on s’hi hauria d’habilitar un parc urbà.
Fibrociment que resisteix en plena superilla
El TOT Barcelona es va reunir la setmana passada amb una dotzena dels veïns de les comunitats afectades a l’Espai Nur, una de les poques zones enjardinades del barri que just limita amb la paret d’una de les naus que sustenten aquesta coberta de fibrociment. Diferències polítiques a banda, tots els presents van coincidir en la necessitat de pressionar les diferents administracions competents perquè accelerin la retirada de les plaques d’amiant, que ja tenen gairebé seixanta anys i presenten nombrosos desperfectes. De fet, inquilins d’almenys una desena de les finques afectades van registrar la setmana passada en una de les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) de la capital catalana un document amb signatures on demanaven una reunió amb el regidor del districte de l’Eixample, Pau Gonzàlez, per abordar la problemàtica.
Una de les persones que va signar aquest escrit va ser Jordi Gómez. Aquest veí de l’edifici que s’erigeix al número 146 del carrer de Calàbria es va assabentar de la iniciativa a través de l’antic president de la seva comunitat i des del principi va voler implicar-se en aquesta particular croada. “Sabia que l’amiant era tòxic, però no n’era conscient de fins a quin punt. En el moment que t’expliquen ben bé els problemes que té, és difícil tenir-ne dubtes“, assenyala.
En la mateixa línia es pronuncia Anna Juan i Gassó, una de les últimes incorporacions en la lluita per aconseguir la retirada de la coberta. Aquesta joiera artesana fa gairebé tres dècades que viu en un dels pisos de la quarta planta del bloc ubicat al número 152-156 del carrer de Calàbria i bona part de les finestres del seu domicili donen directament a la teulada de fibrociment. “Quan vaig venir a viure aquí el primer que em van dir és que tot això aniria a fora per fer un parc. Encara continuo esperant”, apunta la dona, que no entén com la implantació dels nous quatre eixos verds no ha anat acompanyat de l’eliminació de l’amiant, tenint en compte el risc que suposa per a la salut i que bona part de les finques afectades donen al carrer del Consell de Cent. Tant Gómez com Juan i Gassó coincideixen en la necessitat de prioritzar el desmantellament de les plaques malmeses per davant de l’habilitació de la zona verda promesa.
Un risc per als infants d’almenys tres centres educatius
Una altra de les veïnes que ha liderat tot aquest procés per reactivar la retirada del fibrociment ha estat Mireille Maladry. Aquesta mestra jubilada del Liceu Francès de Barcelona resideix des de l’any 1992 a la tercera planta de l’edifici situat just a l’encreuament entre els carrers del Consell de Cent i de Calàbria. Totes les finestres del seu domicili donen directament a la teulada. “Ens preocupa sobretot haver de respirar l’amiant i que aquest pugui afectar els infants de les escoles de la zona. En el tríptic on s’explicava el projecte de la superilla no hi deia res d’això”, lamenta la veïna, que considera que aquest és un bon moment per posar remei a la situació aprofitant que mig barri està en obres.
En aquest sentit, Maladry ja s’ha posat en contacte amb les diferents associacions de pares i mares tant de l’Escola dels Llorers com de l’Institut Viladomat i de l’Escola Bressol Municipal Germanetes, els tres equipaments educatius més pròxims a la gegant coberta. Les famílies han mostrat la seva preocupació per la problemàtica i podrien adherir-se al llistat de signatures en les pròximes setmanes.
Trencaclosques amb la propietat
El procés de retirada de l’amiant, però, no serà bufar i fer ampolles. Es dona la circumstància que aquests prop de 2.500 m² de teulada tenen diferents propietaris. En concret, el terreny es pot dividir almenys en dues parcel·les diferenciades, una ocupada actualment per un pàrquing que té la seva entrada pel carrer d’Aragó i una altra on s’erigeix una gran nau industrial que durant molts anys va pertànyer a la companyia automobilística francesa Peugeot i que en aquests moments està en desús.
Alguns veïns de la zona com Ángeles Benito recorden que les instal·lacions van albergar durant prop quatre dècades un taller de cotxes de l’empresa gal·la que va acabar tancant pocs anys abans de l’esclat la pandèmia del coronavirus. Sobre el motiu de la clausura i el trasllat del taller a un altre municipi, Benito remarca que molts dels treballadors de la companyia es van queixar de les condicions en les quals es veien obligats a treballar precisament per la presència d’aquesta coberta d’amiant i pel seu mal estat de conservació.
Un primer pas per canviar de vistes i possible sanció
La pressió que han dut a terme durant els darrers mesos els veïns d’aquest interior d’illa sembla, però, que ja ha començat a donar els seus primers fruits. Fonts pròximes al cas apunten que l’Ajuntament de Barcelona ja ha inclòs la coberta dins el llistat de terrenys del districte de l’Eixample que figuren en la Taula per a l’erradicació de l’amiant, un pas essencial per poder accelerar la retirada de les plaques de fibrociment.
A preguntes del TOT Barcelona, el consistori confirma aquest extrem i assenyala que els tècnics ja han realitzat una primera inspecció que podria culminar en l’obertura d’un expedient de disciplina urbanística contra els propietaris per manca de manteniment i mal estat de conservació. L’administració local remarca que -un cop confirmada la presència d’amiant- l’única sortida que tenen els responsables dels terrenys afectats és procedir a substituir la teulada, ja que la Generalitat no autoritza reparacions o manteniments que prolonguin la vida de la coberta en casos com aquest.
Malgrat que les fonts municipals consultades no precisen un termini d’execució per a la retirada de les plaques, els inquilins confien que la recollida de signatures i tot el treball porta a porta serveixi per accelerar una actuació que consideren que s’ha de separar del projecte del futur parc urbà, l’expropiació dels terrenys del qual encara no està apuntada a l’agenda. “La nostra feina és pressionar perquè es tregui l’amiant amb seguretat com més aviat millor. Aquesta és la prioritat, el parc ja veurem quan es fa“, sentencia Comas, que espera amb delit poder canviar d’una vegada per totes les vistes de la teulada que l’han acompanyat durant els últims cinquanta anys.
3 
