Un grafiter ha estat sentenciat a una pena d’un any i quatre mesos de presó, inhabilitació per al sufragi passiu –no podrà ser candidat electoral–, multa, indemnització i la prohibició d’accés al metro de Barcelona durant dos anys “per impedir la reiteració delictiva” per haver pintat un tren de la línia L4. Un jutjat penal de Barcelona ha qualificat de “delicte de danys en béns d’ús públic o comunal” les pintades murals, en una sentència datada el 14 de febrer, segons ha fet públic TMB en un comunicat aquest dimecres. Es tracta d’un noi de nacionalitat espanyola amb antecedents, que tenia 32 anys en el moment dels fets.
El tribunal considera provat que l’encausat i cinc persones més no identificades van entrar el 9 d’octubre del 2016 a la zona de vies de l’estació de La Pau i van pintar murals en tres cotxes. L’empresa de transport va valorar els danys en 2.121,35 euros, en concepte de neteja i substitució de les juntes de les portes i les finestres, quantitat que ara el grafiter haurà de pagar com a indemnització per responsabilitat civil.
“Aquesta resolució judicial confirma el camí marcat per d’altres anteriorment pel que fa a l’aplicació del delicte de danys previst al Codi Penal a la realització de murals en trens”, celebra TMB. “Aquesta és una de les propostes dels operadors ferroviaris per frenar l’insuportable impacte social i econòmic del vandalisme grafiter, davant l’evidència que no és un simple deslluïment que una neteja pugui solucionar, que hi ha un deteriorament del material mòbil i una pertorbació del servei públic de transport que recau en els usuaris”, afegeix.
Les conseqüències dels esprais
La sentència recull que el “factor corrosiu dels esprais” obliga a rebaixar la capa de pintura dels vehicles afectats, cosa que implica una disminució del gruix de la protecció de la caixa metàl·lica i la necessitat de repintar-la íntegrament cada 6 intervencions. En l’operació de retirada es fan servir dissolvents que també afecten la xapa i les gomes, que comporten un impacte ambiental i requereixen una cura especial com a residus tòxics que són. A més, “els danys no sols són materials en el vagó, sinó en el servei que es presta al ciutadà, ja que aquests vagons durant el procés de restauració queden fora de la circulació, per la qual cosa el servei se’n ressent”, conclou la jutge.
“Un altre aspecte remarcable de la resolució judicial és el valor de prova donat a les imatges del sistema de videovigilància per a la identificació de l’autor dels murals, junt amb la seva firma, a partir de la declaració d’un investigador dels Mossos d’Esquadra”, destaca TMB. El 2019 TMB va tramitar 127 denúncies penals i 103 denúncies administratives contra grafiters.
Sis camps de futbol de murals
El metro de Barcelona registra una mitjana de 4 intents d’intrusió al dia, dels quals l’any passat 626 van tenir èxit (un 12% més que el 2018, fruit d’un repunt en l’últim quadrimestre). Com a conseqüència, 1.444 cotxes van resultar vandalitzats amb 41.734 m2 de pintades murals, una superfície equivalent a 6 camps de futbol. Pel que fa a l’impacte econòmic, TMB subratlla que va destinar 1,5 milions d’euros a la neteja de grafitis en trens, costos que s’incrementen fins a uns 4 milions sumant-hi la vigilància específica, la reparació i substitució de càmeres de seguretat, portes, trapes, parets i pous; el repintat dels trens, necessari després de diverses neteges; el deteriorament ambiental que provoca l’eliminació de la pintura a les cotxeres; el cost de les actuacions judicials, i la pèrdua d’ingressos causada per l’afectació en el servei de metro.
