L’executiu de Jaume Collboni s’ha fet un embolic amb el pla específic de reducció de soroll del passeig del Born. El govern socialista va estimar parcialment les al·legacions formulades per diferents actors econòmics, entre ells el Gremi de Restauració, i va arxivar l’expedient el passat 27 de novembre. La mesura es va presentar a finals de gener per reduir els nivells de soroll per sota dels 65 decibels, però els restauradors al·legaven que el text tenia mancances jurídiques. El tinent d’alcalde i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, ha aclarit al consell de districte de desembre que tot plegat es tracta d’un tràmit per evitar nous entrebancs judicials i que la comissió de govern ha aprovat una versió nova del text, un mes més tard després de suspendre’n el projecte original.
El rerefons d’aquest embolic administratiu, que ha causat confusió tant a veïns com a sectors econòmics, neix amb una sentència del TSJC que tomba –a instàncies del Gremi– dos annexos de l’ordenança de Medi Ambient referents a protecció atmosfèrica i contaminació acústica. El pla de soroll bevia d’aquesta modificació i des de l’executiu municipal asseguren que s’ha arxivat per “evitar una llarga espera judicial”. “La judicialització pot afectar el pla que estava en vigor i no volem esperar si s’allarga el procés judicial, per això hem arxivat el pla anterior i immediatament hem portat a aprovació inicial un de nou”, concreten des de l’executiu. La comissió de govern de desembre ha aprovat una adaptació del pla original, amb un cost addicional d’uns 7.000 euros, per assegurar que el pla de reducció de soroll sigui legal i aplicable. Des de l’executiu no han concretat quins canvis incorpora el nou text que s’ha portat a aprovació inicial.
El Gremi de Restauració, que havia qüestionat la legalitat del pla de reducció de soroll, interpreta el moviment com un intent d’esmenar els defectes legals detectats pels restauradors. El sector continua defensant que els mateixos informes municipals “situen els problemes generats pels altaveus i els botellots per sobre dels que generen les terrasses” i que el text contenia irregularitats legals. El pla contra el soroll afectava 19 bars i restaurants del passeig del Born i 35 terrasses; 16 van presentar al·legacions a través del Gremi i un altre ho va fer a títol individual.
En conversa amb el Tot Barcelona, Roger Pallarols, director del Gremi, demana “iniciar una nova etapa” buscant “de debò” la complicitat dels restauradors. “És molt difícil que la restauració pugui ser còmplice de cap procés si l’Ajuntament actua des de l’amenaça”, adverteix Pallarols. El pla presentat pel tinent i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, oferia un horitzó de mesures graduals que podien acabar “en la reducció dels horaris habituals de restaurants, bars, terrasses o establiments d’alimentació i de conveniència, establint l’hora de tancament una hora abans, i que podria ser, en següents fases, fins dues hores abans del que estableix la normativa actualment”.
Pallarols, amb qui l’Ajuntament va pactar una nova ordenança de terrasses a inicis de mandat, acusa ara el consistori de “trencar tot esperit de col·laboració i entesa” i insisteix que “busca culpables o no n’hi ha”. El Gremi diu que les queixes no són compartides per tots els veïns i que les terrasses “no són el problema de Ciutat Vella”. Segons les dades dels sonòmetres instal·lats a la zona i l’avaluació de les queixes recollides per la Guàrdia Urbana –103 en total–, el soroll a l’àrea del Born està principalment vinculat amb molèsties causades per persones a l’espai públic (un 55% de les queixes recollides) i per soroll dels locals (un 26%).
Els veïns critiquen que el govern “equipari” oci i descans
Els veïns no només discrepen amb el Gremi de Restauració, sinó que també acusen el tinent d’alcaldia Batlle d’”equiparar” drets fonamentals com el descans amb l’oci nocturn. “La constitució diu que l’oci s’ha de facilitar en el marc de la protecció de la salut”, al·lega Jordi Badia, de la Xarxa Veïnal Contra el Soroll (XAVECS). L’activista veïnal opta per la ironia per qüestionar que Collboni “està convertint el Gremi en la sisena tinença d’alcaldia” i lamenta “que sempre accepti les seves al·legacions”. “L’Ajuntament té un servei jurídic amb professionals darrere, però darrerament tot el que presenta el Gremi als jutjats acaba tombant mesures del govern”, afegeix també Badia, cansat que els tribunals difuminin els plans contra el soroll.
El president de la XAVECS respon al Gremi que les terrasses formen part d’una “cadena” que complica el dia a dia dels afectats. “Estem parlant de terrasses i discoteques, a diferents llocs de Barcelona; patinadors a la plaça dels Àngels, etcètera. Tot són vulneracions de drets fonamentals, que s’uneixen unes a les altres. A la plaça George Orwell [que ja no té restriccions horàries] tenim terrasses ocupant-ho tot amb clients que després passen a fer botellot o xivarri”, comenta Badia.
L’embolic del pla ha sorprès els veïns de la zona, que fins ara no tenien notícies de possibles problemes jurídics. En l’última audiència pública del districte –un dels òrgans de participació veïnals–, l’Ajuntament va defensar les bonances d’un pla que ha estat arxivat. Hasari Lafuente, veí del carrer dels Ases –a mig minut del passeig del Born– va queixar-se de dos locals nocturns. “La resposta va ser que els locals tenen un expedient obert, sense que nosaltres hàgim notat cap canvi, i que existeix el pla aquest que ara no sabem com queda”, comenta el veí a preguntes d’aquest diari.
Lafuente veu “ridícul” aquestes anades i tornades i recorda que no són quatre veïns “amargats” que es queixen. “La meva dona i jo ens mediquem per dormir. Ella fa molts anys que viu aquí i pateix d’ansietat”, relata l’afectat. Contundent, afirma que viure al voltant del passeig del Born “és com viure en un centre comercial” i que el soroll és continu tot el dia. “Constantment hi ha locals en obres, perquè són negocis efímers, grups de turistes, karaokes o gent als restaurants”, descriu el veí.
No és l’únic pla de soroll arxivat
Durant els mandats de Colau, l’executiu va impulsar dos plans similars a la plaça George Orwell (el Gòtic) i a la plaça Joaquim Costa (Raval), però Batlle va retirar-les al·legant –amb arguments similars als del Born– que hi havia un procediment judicial en marxa que amenaçava de tombar-los. Els Comuns també van deixar a punt dos plans més contra el soroll a la Barceloneta i el Cas Antic que Batlle no va arribar a firmar. L’últim pla, el del Born, havia sortit de l’executiu socialista. “Fins ara l’argument era que els Comuns ho havien fet malament i que ells ho farien bé, però ara no pot dir això”, apunta Jordi Rabassa, regidor del districte amb Colau i ara membre de l’oposició.
Els Comuns havien intentat pressionar Collboni amb un pla encara més restrictiu del que proposava per al Born. “Si Batlle creu que amb la Guàrdia Urbana ja ho podrà solucionar, d’acord. Primer, que ens ho expliqui. I després, que la Urbana no té aquesta capacitat perquè hi ha molta gent al centre. I segurament no és la seva feina. El que es necessita són mesures per minimitzar les hores en què hi pot haver concentracions al carrer, i hi ha activitats econòmiques que han de tancar abans”, insisteix Rabassa. “A mi se’m va criticar molt pel veïnat, sé que les meves mesures no solucionaven el problema del soroll, però era un primer pas per després fer-ne d’altres”, defensa el regidor dels Comuns. A l’espera de conèixer quins passos prendrà ara el govern, les postures entre l’oposició, els veïns i els restauradors del Born continuen enfrontades.
