Menys de l’1% dels gimnasos fa descomptes a persones amb discapacitat

Deduccions en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), transport públic gratuït o amb descomptes, suport per a la inserció laboral… són alguns dels ajuts a què poden accedir persones amb algun tipus de discapacitat. Malauradament, a l’hora de practicar esport ho tenen especialment complicat. Segons dades de la Generalitat, només quatre gimnasos de Barcelona ofereixen algun tipus d’avantatge a aquestes persones. Dos estan vinculats a federacions esportives especialitzades per a aquest col·lectiu i un altre és un centre esportiu públic. Només un equipament privat de tota la ciutat ofereix un descompte.

Aquests espais representen el 0,05% de sales esportives que hi ha a la capital catalana i el departament de Drets Socials de la Generalitat, que disposa de la Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, fa vuit anys que no amplia el llistat d’equipaments. L’últim a sumar-s’hi va ser al juliol de l’any 2013. En concret, els emplaçaments són: la seu de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL), el local de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (FCEDF), el Centre Esportiu Municipal Mundet i el gimnàs Ubae-Eurofitness de Gràcia.

Per contra, el nombre d’instal·lacions esportives a Barcelona no han parat d’augmentar. Com a mínim des de l’any 2009, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), han augmentat un 44,7%. Ara n’hi ha 49.582 espais, dels quals 8.257 són sales esportives.

L’Ajuntament de Barcelona eleva la xifra d’equipaments que ofereixen avantatges. En concret, sostenen que hi ha 168 persones amb diversitat funcional que disposen d’algun tipus d’ajut en 41 centres esportius municipals. Si es creuen les dades, s’observa que l’únic espai que figura tant en el llistat municipal com el de la Generalitat és el Centre Esportiu Municipal Mundet. En total, per tant, són 44 locals amb facilitats per a les persones amb diversitat funcional. En aquest sentit, el percentatge d’equipaments que ofereixen algun suport a aquestes persones passa del 0,05% al 0,53%, respecte del total de sales esportives que hi ha a la ciutat. Dit d’una altra manera, 44 de 8.257, de manera que per cada 200 gimnasos, n’hi ha un que ofereix ajuts.

Aquestes ajudes es gestionen amb la targeta acreditativa de la discapacitat, amb l’objectiu de “millorar l’autonomia personal, la igualtat d’oportunitats i la integració social de les persones amb diversitat funcional en diversos àmbits: mobilitat, cultura, comerç, salut…”, explica la Generalitat. Aquestes facilitats “tenen molt bona acollida”, asseguren des de la conselleria de Drets Socials al TOT Barcelona. Però en l’àmbit de l’esport i la ciutat de Barcelona, són pràcticament inexistents.

“Els acords [amb els gimnasos] es formalitzen mitjançant formularis de fidelització amb els centres ja integrats a la xarxa, i mitjançant un formulari d’alta per a les noves entitats”, expliquen d’aquest departament de la Generalitat. Diuen que estan treballant per ampliar la xarxa d’equipaments esportius que ofereixin algun tipus d’avantatge a les persones amb discapacitat a la ciutat, però no donen cap més detall.

“És absolutament insuficient”

“És absolutament insuficient”, assegura Antonio Guillén, president de la Federació ECOM i del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), que representa més de 600.000 persones d’aquest col·lectiu. “És un plantejament de mínims. Entre res i poc, l’administració de l’època va apostar pel poc“, afegeix.

“S’ha d’aconseguir una major interacció entre el sector privat dedicat a l’esport, l’administració pública i les entitats dedicades a les persones amb diversitat funcional”, considera Carles Campuzano, director de Dincat, la Federació d’entitats de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de Catalunya. “Hi ha un dèficit d’activisme de la Generalitat a l’hora de facilitar l’accés a l’esport a les persones amb discapacitat”, apunta.

Classe d”aquagym’ a la piscina del gimnàs DIR Diagonal de Barcelona / Albert Cadanet (ACN)

“Hi ha persones que tenen una autonomia personal prou entrenada i àgil per anar a una instal·lació i practicar esport, però altres necessiten suport per vestir-se, per exemple”, explica Guillén. En el cas de l’ACELL i la FCEDF, aquestes persones disposen d’una oferta variada d’activitats en diversos esports que es practiquen a les seves instal·lacions. Al Centre Esportiu Municipal Mundet s’ofereix un 32% de descompte en activitats esportives. I a l’equipament d’Ubae-Eurofitness la persona amb discapacitat que s’hi apunti tindrà una tarifa reduïda del 50% sobre la matrícula i d’un 10% en la mensualitat, explica la Generalitat.

Xavier Duacastilla és una persona que es mou en cadira de rodes. Admet que el gimnàs no li interessa, però assegura que si hi hagués d’anar no podria fer servir els aparells, ja que enlloc estan pensats per les persones com ell, diu, a partir de la seva experiència personal. “Quin exercici faig, si no hi ha màquines adaptades?”, es pregunta. Per això ha optat per la dansa, que li ofereix un ventall més ampli de possibilitats.

“S’hauria de fer un projecte global de l’esport adaptat a Catalunya”, demana Guillén. “Li hem de reclamar a la Generalitat més compromís”, reclama al seu torn Campuzano.

Nou comentari