La comunitat educativa de l’escola Pau Casals, situada a la Gràcia Nova, encara s’està fregant els ulls durant les primeres setmanes de curs escolar. Les obres de transformació dels patis que tantes vegades havien reclamat els últims anys, finalment, s’han convertit en una realitat. Els plànols ideats en reunions col·lectives i treballats en hores intempestives han esdevingut línies d’actuació tangibles. La tossuderia s’ha cobrat una victòria comunitària i aquest estiu s’ha engegat la primera part de les obres. A més, es preveu que l’any vinent es faci l’altra gran actuació.
Els fons per fer-ho provenen del Consorci d’Educació de Barcelona, en una primera part, i de l’Ajuntament, per a la segona fase. Segons fonts del govern municipal, però, a la pràctica tota la intervenció acaba sent finançada per l’Ajuntament, ja que és el consistori qui ha fet arribar els diners al consorci específicament per a la reforma de patis de tota la ciutat.
Sigui com sigui, la història d’aquesta transformació queda ben allunyada del procés habitual de remodelació d’un centre escolar i els diners per aconseguir-ho són fruit d’un debat que s’ha allargat durant anys. Aquest relat barreja una oportunitat particular en forma de pressupostos participatius, una aposta arriscada i un final balsàmic.
Si s’analitzessin els intríngulis de la fita, les hores destinades a reunions internes, peticions polítiques i plantejaments sobre com ajustar el projecte, quedaria un recompte difícil de copsar en un sol article. Tanmateix, al final tot s’acabava reduint a les xifres. Als diners. El que es volia era, sobretot, canviar els usos d’un pati on la pista principal quedava controlada pels nens, en detriment de les nenes, i per un futbol que arraconava altres formes de joc. Aquesta voluntat, però, topava amb un sostre econòmic que es va acabar demostrant impossible de moure.
El Consorci d’Educació de Barcelona fixava un topall de 200.000 euros per invertir en aquesta escola. Els càlculs quedaven ben lluny de les necessitats de la comunitat educativa. “Hi havia molts condicionats tècnics. Un d’ells era la situació d’un pàrquing sota el col·legi, que obligava a prendre unes mesures de protecció durant les obres i que suposava un increment pressupostari important”, explica el president de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola Pau Casals Gràcia, Jesús Sánchez. Les previsions marcaven que es necessitarien uns 450.000 euros extra per poder dur a terme el projecte de patis inclusius, que també milloraria alguns problemes com la duresa d’un paviment de ciment que feia relliscar o la necessitat d’ampliar-hi l’ombra. Es va elaborar un Pla de Reforma del Pati i el consorci el va aprovar, l’any 2018.
Durant anys es van plantejar aquestes necessitats i fins i tot se’n van afegir, ja que amb el temps també es detectaven altres possibilitats de millora, però no hi havia manera de convertir-les en una realitat pressupostada. Fins i tot el grup d’Esquerra Republicana va arribar a contactar directament amb el llavors president del consorci i actual conseller de la Generalitat en la matèria, Josep González-Cambray. Però la situació, en no tenir el component d’urgència d’altres centres, sempre quedava encallada. El pressupost ofert s’estancava a la xifra de 200.000 euros.
“Una aposta arriscada”
Tanmateix, el temps passava i la comunitat educativa rebutjava tirar la tovallola. La fal·lera per aconseguir el que s’havia treballat durant tant de temps havia arribat a fer que algunes de les mares implicades en el projecte, fins i tot i quan els seus fills ja no formaven part de l’escola, seguissin aportant feina.
Així es va arribar al punt crucial. “Va sorgir la iniciativa dels pressupostos participatius de l’Ajuntament i la comissió de pati de l’AFA va fer una aposta arriscada. Es va dir que sí al consorci per la partida de 200.000 euros i es va fer el pas de confiar la resta de la intervenció en el procés del Decidim“, relata Sánchez. En acceptar la inversió de l’administració, se’ls tancava la porta de facto a poder-ho renegociar en el futur. Ara bé, si amb aquest salt al buit aconseguien mobilitzar el vot popular i adequar-se a les exigències de la proposta municipal, tindrien el maldecap resolt.
“Era tot o res als pressupostos participatius”, insisteix el president de l’associació de familiars. Des de llavors, es va decidir remoure cel i terra per aconseguir el màxim de suports. Es va fer una pàgina web, es va sortir amb la canalla a empaperar els carrers, es va engegar una campanya a xarxes amb hashtag inclòs (#JoVotoPauCa) i es van impulsar jornades de captació de signatures a la porta del col·legi, amb tauletes i ordinadors portàtils. Tot per aconseguir adhesions. Al final, se’n van recollir 1.377. Va ser el cinquè projecte més votat de tot el districte de Gràcia. “Es va aconseguir perquè vam suar, i molt”, remata ara Sánchez.
Amb aquest compromís, la idea que va començar a germinar l’any 2014, es va començar a activar de manera definitiva aquest estiu. El consorci va iniciar la primera fase de les obres i fins i tot va estirar una mica més aquella xifra que sembla inamovible. Finalment, la inversió ha estat d’uns 215.000 euros, segons anuncia el cartell disposat a l’escola. Els diners han servit per fer una primera millora, tant del pati de dalt com de l’espai d’esbarjo situat al nivell del carrer i que dona al carrer Legalitat.
L’any vinent, però, s’espera una segona actuació d’uns 450.000 euros que culmini tota la intervenció dissenyada. Els objectius finals d’aquesta conversió van des de la millora de la seguretat dels espais i la incorporació de més superfície de cautxú fins a la integració de la perspectiva de gènere. Així, es vol aprofitar l’oportunitat de millora general per acabar amb un plantejament fins ara segregador. En definitiva, la proposta, busca que el resultat definitiu siguin un espai “coeducatiu, divers, inclusiu i segur”.
ERC pressiona el govern municipal pels patis escolars
Aquest sobreesforç protagonitzat per les famílies de l’escola Pau Casals, però, també té una lectura preocupant per a l’oposició municipal. En concret, Esquerra Republicana ha estat la principal indignada amb el paper que ha jugat l’Ajuntament al voltant d’aquest cas, així com les intervencions realitzades en altres patis. El grup republicà, de fet, denuncia que el govern municipal oferia una partida de 200.000 euros al col·legi gracienc d’una manera que no s’ajustava a les necessitats que reclamaven des de l’escola, sinó que “només es podien destinar a unes jardineres i a un verd estipulat”. Al parer del portaveu d’ERC al districte, Miquel Colomé, això deixava de banda la comunitat educativa.
“Aquest cas és la punta llança del que està passant, que va molt més enllà i té a veure amb què s’estan transformant patis per fer-los més verds, però no s’està tenint en compte altres aspectes, com que després s’ha de mantenir o que es treu espai a l’àrea esportiva“, manté el representant republicà. Des d’aquest punt de vista, Esquerra Republicana demana mantenir la proposta municipal d’intervenir en els espais educatius però reivindica que caldria “escoltar més” els afectats.
