Persones caminant per on abans hi havia cotxes. Places escortades per palmeres que canvien un paisatge abans dominat per l’asfalt. Comerços cada vegada més refinats, d’estil modern i orientats al turisme. Finques senceres en venda. Reformes que apugen el preu del lloguer. Turistes curiosos passejant on abans hi havia veïns. Veïns expulsats.
Aquest és el retrat d’un dels districtes de Barcelona més castigats per la gentrificació: l’Eixample. Els factors que conformen aquest retrat, però, podrien intensificar-se més si la superilla Eixample acaba contribuint a engrandir els efectes de la gentrificació. Es tracta d’un dels actuals temes de debat perquè anteriorment s’han produït situacions similars. Tal com recorda en declaracions al TOT Barcelona l’antropòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), José Mansilla, “qualsevol” obra de millora a una ciutat com Barcelona revalora la zona on es fa i, en conseqüència, apugen els preus. “Els qui tenen el monopoli sobre aquest sòl urbà, tenen una capacitat encara major de dir quin serà el preu final una vegada feta l’obra de millora. Això passa quan es pacifica una zona, quan s’obre un Centre d’Atenció Primària (CAP), quan es construeix una estació de Metro, quan la platja està a prop…”, diu i, alhora, deixa clar que això no vol dir que no s’hagin de fer millores a les ciutats ni que aquestes siguin el problema. “Cal intervenir perquè totes les ciutats necessiten millores, transformar-se, adaptar-se…”, afegeix.
Esperança en la regulació dels lloguers
En el cas de la superilla Eixample, però, la tendència podria no ser la mateixa. Mansilla sosté que, de moment, només s’ha notat en casos “molt puntuals”, com la Casa Orsola. La finca, ubicada al número 137 del carrer de Calàbria —barri de l’Esquerra de l’Eixample—, va ser comprada després que s’anunciés el projecte de pacificació pel fons voltor Lioness Inversiones, qui va avisar als veïns que no els renovaria el contracte. Més enllà de casos com aquest, Mansilla diu que per veure si s’acaben produint dinàmiques més generals encara cal esperar. Al mateix temps, però, es mostra confiat que la regulació dels lloguers, que a Catalunya entrarà en vigor el pròxim mes de febrer, sigui capaç de frenar la pujada del preu de l’habitatge.
La situació que travessa l’habitatge és crítica des de fa temps. Les xifres parlen per si mateixes. Segons les darreres dades de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), en el tercer trimestre del 2023 el preu es va enfilar fins als 1.171 euros de mitjana, la qual cosa suposa un increment de gairebé 100 euros respecte a l’any anterior. És per això que el president de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample, Jaume Artigues, no ha notat gentrificació arran de la superilla Eixample, sinó que, com bona part dels barcelonins, veu pujades “generalitzades” en el preu de l’habitatge.
Tal com subratlla en declaracions al TOT, aquest barri està especialment afectat. Segons el recompte fet per l’entitat veïnal, entre el 2016 i el 2023 han sorgit 74 promocions de finques de luxe. Tanmateix, recorden que hi ha fons voltor que compren finques senceres, les reformen i expulsen els veïns. “El que més ens arriba són casos de gent que estan fent fora de casa. A l’edifici del número 347 del carrer de Diputació, per exemple, només queda un veí amb contracte indefinit, en Xavier Olivé, i diu que s’hi queda”, indica. Una opinió diferent és la del president de l’eix comercial Coreixample, Xavier Llobet, qui explica que l’expulsió del veïnat “s’ha intensificat” amb l’estrena de la superilla Eixample. A més, té constància que el carrer de Consell de Cent està “molt sol·licitat” per part de particulars i fons voltor que volen comprar pisos.
Revalorització comercial
El comerç és l’altre factor que es pot veure alterat en cas de gentrificació. En aquest sentit, Mansilla sí que considera que amb el temps es pot produir una revalorització comercial en certs trams. Concretament, parla dels més pròxims al passeig de Gràcia, on es poden arribar a substituir comerços de tota la vida per altres orientats al turisme. Per part seva, Llobet pronostica un escenari pitjor per al comerç del barri. “Grans marques o comerços turístics expulsaran el petit comerç perquè no tothom podrà pagar lloguers de, per exemple, 6.000 euros al mes”, adverteix. Pel que fa al present, Artigas reconeix que el paisatge comercial està canviant. Un exemple són els establiments especialitzats en brunch —una mena d’esmorzar / dinar orientat al públic estranger—. Anteriorment, ja n’hi havia, però en els darrers mesos, admet, “les obertures s’han accelerat”.
És evident que darrere de la superilla Eixample hi ha molt de temps d’anàlisi previ. Sobre la previsió que va fer l’anterior govern de l’exalcaldessa Ada Colau abans de començar les obres, Mansilla recorda que es va fer un estudi sobre l’impacte que tindria en el preu de l’habitatge. Va concloure, entre altres, que no tindria efectes massa significatius perquè la ciutat ja estava perseguida per la pressió immobiliària i, per tant, el preu pujaria igualment. “És a dir, seria un factor més que contribuiria a la gentrificació, però no tan significatiu”. On sí que, segons apunta, es va preveure que tindria més repercussió és en el preu dels lloguers dels locals comercials, que augmentarien fins a un 20%.
Una altra cosa que l’anterior govern municipal va analitzar a l’hora de planificar el projecte va ser l’elecció del lloc. Mansilla posa sobre la taula el pes polític que va tenir triar l’Eixample, el districte que pateix més contaminació i on, alhora, hi havia vots que els Comuns volien captar de cara a les eleccions municipals del passat 28 de maig. “Com creien que tenien garantits els vots de les classes populars, van proposar-se aconseguir el suport de part de la classe mitjana i alta amb aquesta pacificació. En part va funcionar: els Comuns van aconseguir a l’Eixample més vots que a les anteriors eleccions. A la perifèria, però, el PSC els va passar per davant”, conclou.
