La ronda de Sant Pau és més que una artèria transitada que pertany a dos barris de la ciutat: El Raval —districte de Ciutat Vella— i Sant Antoni —l’Eixample—. És un carrer que separa dues zones que, tot i estar a tocar, tenen realitats molt diferents en l’àmbit socioeconòmic. Això fa que, d’alguna manera, sigui una mena de frontera invisible que marca els límits d’aquests dos mons. Les xifres parlen per elles mateixes. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) de l’any 2020, mentre que la renda mitjana per persona al Raval era de 9.323 euros, a Sant Antoni s’enfilava fins als 16.900 euros. Al primer barri el 52,9% de la població tenia feina, al segon barri en tenia el 63,6% i si el 10,2% de la població del Raval tenia feina de baixa qualificació; a Sant Antoni aquesta situació només la vivia el 5,4% de la seva població.
Es podrien donar més xifres similars per retratar amb més profunditat aquest panorama. Però per entendre millor les diferències entre els dos barris, cal anar més enllà de les estadístiques i observar la seva realitat sobre el terreny. La mateixa ronda de Sant Pau, per exemple, és una composició dels dos territoris, ja que tant a la vorera del costat del Raval com a la vorera del costat de Sant Antoni hi ha comerços molt dispars. Des d’alguns de tota la vida que van dirigits a les classes populars, altres moderns i escrits en anglès —Cafè Roger&Backery o St Pau Hostel— i fins a altres d’origen pakistanès i típics d’una de les identitats del Raval —Kebab Ghar o el Raj Restaurant—.
El carrer de Parlament
En endinsar-se en un dels carrers amb més activitat de Sant Antoni, el de Parlament, el panorama canvia força. No només perquè es veuen establiments de restauració de més nivell, com l’Anardi, la Sucursal Aceitera o el Federal Cafè; també perquè hi ha diverses persones gaudint del matí assegudes en un dels oasis del centre de Barcelona: la superilla de Sant Antoni. Una d’elles, fins i tot, està fent servir un portàtil. Sí que és cert que l’estat de la neteja podria ser millorable en alguns punts de la superilla, però poc després de les 10 hores ja hi ha un parell d’efectius de neteja a la zona.
En aquest sentit, en Manel, propietari de la barberia Harper, que es troba al número 37 del carrer del Comte Borrell, explica al TOT Barcelona quines són les preocupacions dels veïns de Sant Antoni, que d’alguna manera, fan entreveure quina és la seva qualitat de vida i que diferents poden ser els seus problemes dels del Raval. Entre els temes estrella de la ciutat, descarta la inseguretat i assenyala la neteja. “La inseguretat no és un problema. En canvi, la superilla acostuma a quedar bastant bruta per l’allau de persones que venen aquí a les tardes. Els serveis de neteja, però, netegen cada tarda”, insisteix i, alhora, parla d’alguns dels canvis que ha viscut. Més enllà de la irrupció superilla, destaca l’arribada d’expats i nòmades digitals. “Des de fa temps tinc clients anglesos, belgues o francesos que treballen pels seus països d’origen i no s’integren al barri. Es relacionen entre ells”, diu.
La mirada de la Micaela Corti, veïna de Sant Antoni i treballadora d’una botiga de productes de la llar del carrer de Parlament, és prou diferent. A ella sí que li preocupa la inseguretat. Parla, concretament, de com se sent quan torna a casa a la nit i ha de travessar la superilla caminant quan no hi ha vianants ni cotxes. “Em dona seguretat que passin cotxes pel carrer, malgrat que això és una falsa percepció perquè molts conductors no et veuen ni miren”, afirma al TOT. Per part seva, el propietari de la Bodega d’en Rafel, en Marc, va més enllà i destaca al TOT com a preocupació la pujada del preu del lloguer de l’habitatge. “S’ha notat molt. No trobes res per menys de 900 euros”. Això no és tot. Tanmateix, recorda les dificultats que la inflació genera als comerços per tirar endavant. “El problema és que tot puja de preu i els sous es queden igual. Nosaltres no hem apujat gaire els preus perquè això és un celler per a gent del barri. Cada dia guanyes menys diners”, afirma.
El carrer de la Cera
En moure’s pel carrer de la Cera del barri del Raval, és fàcil detectar que el panorama és força diferent. Per una part, pels establiments que donen vida a aquest carrer —el restaurant Rahma, el restaurant de cuina marroquina La Estrella del Norte o la Carnisseria Abdullah—. Per una altra, per les preocupacions que alguns veïns comparteixen amb el TOT. Un d’ells és en Manel, que després de 64 anys vivint al Raval diu que el que més li preocupa són els robatoris. “Una vegada em van treure una cadena i em van tirar a terra. Em van haver de posar punts. D’aquest barri m’agrada tot menys els xoriços”, relata i, de sobte, dues veïnes el paren pel carrer per saludar-lo. Es nota la xarxa que han creat molts veïns.
Similar és l’opinió d’una altra veïna, l’Antònia. No només perquè denuncia al TOT que el barri està brut mentre neteja amb una escombra l’entrada de la finca on viu, també perquè hi ha un problema de robatoris i tràfic de drogues. “Alguns traficants han arribat a vendre a l’interior de l’escala i els he fet fora”. En la mateixa línia va la de l’Esmeralda. Després de 61 anys vivint aquí, també lamenta que els veïns hagin de conviure amb robatoris i tràfic de drogues. Fa anys, però, assegura que la realitat d’aquests carrers estava lluny d’assemblar-se a l’actual. “Abans era un barri de gent treballadora que ens ajudàvem els uns als altres. Ara també hi ha una part que és així. A la meva finca, per exemple, som una pinya. Però al Raval, en general, hi ha conflictes”, avisa.
