Les últimes dades municipals han deixat de manifest que només un 36% els veïns de Barcelona utilitza el català com a llengua habitual, mentre que el castellà ho és en el 55,9% dels casos. El català toca fons. És el mínim històric des que es fa la pregunta a l’enquesta de serveis municipals. “Avui reprovem la inacció del govern i demanem de nou que s’abandoni el postureig lingüístic, que s’implementin mesures contundents perquè el català no sigui un souvenir”, ha etzibat Joan Rodríguez, regidor de Junts. La proposta ‘juntaire’ torna a demanar que es creï “en el termini d’un mes” la figura del comissionat per la llengua catalana, una mesura pactada també amb ERC, exigeix noves “aliances amb altres ajuntaments”, fer servir el català com a llengua de les “comunicacions i discursos” de l’Ajuntament o promocionar el català entre els joves “a cada districte de la ciutat”.
Junts desglossa en total una quinzena de propostes i exigeix la implementació de les 68 mesures de foment del català acordades el mandat anterior, incloent-hi la creació d’una “comissió interdepartamental” per fomentar l’ús del català “allà on hi siguin representats els grups municipals”. Rodríguez ha conclòs que Collboni “no té ni una mínima preocupació” per la situació del català: “Hi ha una crisi climàtica, d’habitatge i cívica, i el govern simula que hi actua. Però quan parlem del català, de la nostra llengua, la resposta municipal és nul·la, ni acció ni simulacre”.
ERC desglossa un pla pactat amb la restauració
ERC, que prèviament ha remarcat que 18 propostes implementades eren iniciativa seva, ha presentat aquest divendres el seu pla -acordat amb el Gremi de la Restauració- d’enfortiment i ús de la llengua catalana en el sector de la restauració de la ciutat, en col·laboració amb els Departaments d’Empresa i Treball i de Política Lingüística de la Generalitat.
La presidenta del grup republicà, Elisenda Alamany, ha defensat que els bars i restaurants generen “espais de socialització” i que, per tant, cal que el català hi estigui present. La republicana ha defensat el dret a “viure lliurement en català”, una expressió que replicat poc després Rodríguez. El ‘juntaire’ ha augmentat el seu vot favorable a la mesura d’ERC perquè va en la línia d’aquella ha presentat Junts minuts abans i perquè proposa el català com a “ascensor social”.
El 78% del sector de la restauració entén el català i un 55% el parla, ha recordat ERC, que lamenta, en canvi, que “cada cop és més difícil trobar una carta escrita en català o directament que t’atenguin en català”. “Cada cop hi ha més locals vivint d’esquena al que representa Barcelona”, ha remarcat, citant la restauració com un sector “estratègic” per al català.
El govern defensa la seva acció
L’executiu de Collboni no ha comprat el discurs de Junts, ERC i BComú i ha negat cap inacció respecte al català. El regidor Lluís Rabell ha insinuat que les propostes Junts ja han estat pactades amb ERC i ha remarcat el “compromís ferm” amb el foment de la llengua. En un “primer balanç” de les 68 mesures “en curs”, Rabell ha defensat que hi ha subvencions pactes amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per fomentar-ne l’ús entre la població més jove. També ha recordat un acord amb el Consorci de Normalització Lingüística per valor d’1,8 milions d’euros i un pla per a fomentar la llengua entre els alumnes de segon i tercer d’ESO. També ha tret pit del Pla de Barris i ha negat que les comunicacions oficials no es facin en català.
Poc després, responent a la proposta d’ERC, la regidora de Comerç, Raquel Gil, ha celebrat el “compromís” del Gremi de Restauració en el foment del català perquè el sector empresarial, ha dit Gil, ha de “garantir els drets lingüístics dels treballadors”. El govern municipal s’ha compromès a estudiar les propostes i ha recordat que les darreres subvencions en l’àmbit comercial han incorporat el català com un requisit a sumar.
