En el moment més cru de l’última dècada, un col·lectiu especialment vulnerable ha vist com una de les seves sortides més agraïdes ha patit un estancament. Es tracta de les llars d’acollida a joves migrants sense referents de Barcelona. Diverses entitats socials alerten que una de les conseqüències de l’esclat de la pandèmia, mentre s’agreujava la situació d’aquests joves, ha estat una frenada en el ritme de noves incorporacions de famílies disposades a acollir migrants a casa seva. Els dos motius principals, la inestable situació laboral i la por que hi hagi nous contagis. “Ara és molt més difícil sumar famílies. Algunes s’apropen, s’interessen i diuen que s’ho estan pensant de cara a quan això millori. Però precisament és ara, que són més necessàries“, emfatitza Bàrbara Bort, educadora social i tècnica del Projecte Acull a l’associació Punt de Referència.

La situació la comparteixen altres entitats que fan d’enllaç entre els nois —molts d’ells extutelats— i famílies voluntàries que obren les portes de casa seva, durant un temps, perquè els joves migrants segueixin creixent sense dormir al carrer o a un espai massificat. Fonts d’una d’aquestes fundacions, Migra Studium, coincideixen a dir que si bé les famílies implicades van fer l’esforç de seguir acollint els nois malgrat la irrupció del coronavirus i el confinament, “els últims mesos està costant aconseguir noves llars que s’hi afegeixin”. Per compensar-ho, però, davant l’emergència que s’ha disparat, s’han activat altres recursos. En el cas d’aquesta entitat cristiana, poc després del sorgiment de la pandèmia, es va estrenar una “nova comunitat d’hospitalitat”, que ha implicat una vintena de voluntaris i ha acollit 8 persones a un casal.

A Barcelona, en aquest sentit, també hi ha hagut un exemple de resposta imaginativa en plena emergència. Davant la necessitat de donar un sostre i un espai digne als joves migrants, dos hostals pràcticament buits per la manca de turistes s’han reconvertit en llars emancipadores. A hores d’ara, aquesta iniciativa gestionada per Barcelona Actua acull una setantena de nois sense llar durant uns mesos, mentre se’ls fa un acompanyament i, finalment, s’intenta apostar per la seva integració a una família d’acollida.

Entre la crisi i la por als contagis

“Un noi acollit per una família té molta més estabilitat, sobretot fins que pugui regularitzar els papers”, subratlla Griselda Bereciartu com a responsable de l’àmbit refugi de Barcelona Actua. Per això, després d’uns mesos d’oferir un espai de treball, tranquil·litat i voluntariat als joves als hostals, consideren essencial que es pugui seguir el procés cap a l’emancipació amb una estada a una llar solidària. “Estem intentant augmentar les famílies, perquè és prioritari. En tenim quatre i estem encantats, eh, però en necessitem més. Que els nois puguin conèixer el que és viure a una casa aquí és una altra lliga”, insisteix Bereciartu.

Totes les entitats remarquen que en una societat justa la solidaritat de les famílies no hauria de ser en cap cas un eix en la integració dels joves migrants, sinó que haurien de les polítiques d’integració les encarregades de desfer el camí d’obstacles que actualment es troben els migrants quan arriben a Barcelona i que els aboca a la marginalitat. Tanmateix, la situació és la que és. Mentre la llei d’estrangeria segueix estancada i mentre irromp una nova crisi socioeconòmica, els joves que viuen en situació de carrer s’han anat multiplicant els últims anys.

Segons la radiografia del fenomen del sensellarisme elaborada per la fundació Arrels el juliol de l’any passat, els darrers anys “ha augmentat el nombre de persones molt joves (de 16 a 25 anys)” que ha censat l’entitat fins a arribar a representar el 13% de les persones que dormen al ras. Això, segons la fundació, té una relació directa amb “la pressió migratòria, la dificultat d’accedir a l’habitatge i la complicada situació en què es troben els joves extutelats un cop compleixen els 18 anys”.

Davant aquest panorama, les famílies d’acollida suposen un descans balsàmic per als joves que intenten regularitzar la seva situació i independitzar-se. I per això, mentre les administracions no resolguin els deures pendents, les entitats socials reivindiquen la necessitat d’aquestes llars. “La pandèmia ens ha afectat. Primer, per pors vinculades a l’estabilitat laboral. I després, per un fet més vinculat amb la salut. Costa més que facin el pas”, resumeix Bàrbara Bort.

Més enllà de la caiguda d’ingressos domèstics o la incertesa a nivell econòmic, les reticències vinculades al contagi de la Covid-19 són reals. Una família que finalment ha obert les portes de casa seva a un jove migrant —Mohammed Ahmed, un noi al voltant de qui demà el TOT Barcelona publicarà un reportatge en profunditat— ho reconeix. “Nosaltres patíem. La meva dona i jo portem un despatx i penses “ostres, no ens podem permetre el luxe d’agafar el coronavirus”. Sumar una persona nova a casa que impliqués la possibilitat de contagiar-se és una reflexió que fas. Al final, però, comptat i debatut, vam pensar que valia la pena tirar-ho endavant”, explica Ferran Martínez, soci de Barcelona Actua.

Brots verds en plena pandèmia

De fet, el Mohammed és un dels joves que han passat pels hostals reconvertits arran de la pandèmia. Ell va estar-s’hi al BACStation del Fort Pienc, però n’hi ha un altre a Gràcia. Van néixer de la urgència del coronavirus i s’han establert com tot un èxit, tant pels joves com per l’administració. “De seguida que l’Ajuntament es va assabentar que havíem impulsat el projecte del primer hostal, es va sumar i ens va facilitar que n’obríssim el segon”, recorda Griselda Bereciartu. La prova pilot va començar al juny i durava mig any d’entrada. Finalment, però, els han doblat els recursos i els han permès allargar la proposta sis mesos més.

Aquest nou espai, segons la representant de Barcelona Actua, té un enfocament molt més humanitzat que els serveis en què s’han vist aquests joves durant anys de protecció en el sistema d’acollida català. “Han estat a centres, han viscut al carrer, els ha atès una entitat, han tornat al carrer… No sabíem com encaixarien aquesta proposta, però està sent exemplar. Ens diuen que els canvia la vida”, valora la responsable d’acollida. A l’hostal, els joves tenen un voluntari que els fa un seguiment i participen de les activitats comunes, a més de formar-se i participar en tallers. També tenen més intimitat que en la majoria de llocs on han dormit des que van arribar a Barcelona.

El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, també enfoca part del problema de fons en les traves de la llei d’estrangeria espanyola juntament amb el model d’integració dels adolescents quan arriben. Pel regidor, l’estratègia de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) peca per ser “massa assistencial” i li manca “innovació social”. “Es preveu un salt dels 17 anys i 364 dies al dia següent, quan es fa major d’edat, com si la persona pogués viure de manera totalment autònoma. I sense tenir referències familiars al país. Això és impossible”, rebla Serra, que defensa un programa pont que ajudi els migrants a emancipar-se fins als “21, 22 o 25 anys” de manera molt més ambiciosa que els models actuals.

I en aquest sentit, en matèria d’assoliment de l’autonomia, celebra que l’Ajuntament i Barcelona Actua s’hagin posat d’acord per col·laborar en “models d’acompanyament diferents”, com la prova pilot dels hostals. “Els joves sense referents familiars el que no tenen són vincles i justament amb projectes així el que es busca és aconseguir-los, tant amb els mentors com amb el territori”, defensa.

Les famílies, més que un sostre

Conscient que l’hostal és un territori de pas, el regidor veu amb bons ulls també cridar a la participació de famílies —a vegades és el mateix voluntari que fa seguiment del jove qui s’ofereix— que acullin un dels joves en procés d’emancipar-se. Durant aquest període, que pot durar entre tres i sis mesos, es fa arribar una ajuda per a dietes a les famílies, perquè no els faci anar de corcoll l’acte solidari, i un petit ingrés també al noi perquè comenci a administrar-se una petita guardiola.

Amb tot, el calendari en aquest projecte concret s’estreny i la data límit que tenen a Barcelona Actua és el juny. Marc Serra defensa, però, que la intenció és “escalar-ho”. Per això, però, es necessiten recursos de la Generalitat i l’Estat, apunta.

Sigui com sigui que acabi aquesta proposta sorgida de l’excepcionalitat de la Covid-19, les entitats socials subratllen que el primer objectiu és acabar amb l’infern administratiu que impedeix que els joves puguin regularitzar els permisos de residència i treball. Mentrestant, només els queda seguir ideant projectes i animant famílies a donar caliu als joves migrants. “La pandèmia també ha impactat en cursos de formació de llengües, o en propostes de participació ciutadana, o en tallers en què els joves s’hi havien involucrat. També s’han quedat sense això. O no hi poden accedir a l’alternativa digital que s’ha creat. Això, amb una família també se soluciona, en gran part. Una llar no només és un sostre“, remata Bort, de l’associació Punt de Referència.

Nou comentari