La setmana passada, les grues i excavadores entraven als carrerons de les Cases Barates del Bon Pastor, amb l’encàrrec d’enderrocar 184 habitatges, un any després que es reallotgessin tots els veïns a nous blocs. Es tracta de cases centenàries, i les tasques per esborrar-les del mapa han començat en les tres illes formades pels carrers d’Arbeca, de Tàrrega i de Sant Adrià. El TOT Barcelona us ofereix un recull de fotografies d’hores abans que comencés la demolició.
La previsió de l’Ajuntament és que durant les pròximes setmanes es procedeixi a l’enderroc a les vuit illes restants i que a l’estiu es doni per acabat el procés. El 1929 es van construir quatre polígons de Cases Barates a la ciutat, i el conjunt del Bon Pastor en va ser el més poblat, amb 784 habitatges. Tots els habitatges que formaven aquesta zona tenien entre 36 i 64 metres quadrats, amb jardí, i que sovint patien les variacions del riu Besòs, i totes es conservaven en molt males condicions. Però el llegat no desapareix completament, perquè tot just fa un any s’inaugurava el nou equipament Les Cases Barates del Bon Pastor del Districte de Sant Andreu-MUHBA Bon Pastor, el museu de l’habitatge de Barcelona, que mira de reflectir la memòria de la història de l’habitatge a Barcelona durant el segle xx mitjançant la museïtzació d’una illa de les cases barates d’aquest barri obrer, un dels quatre polígons d’habitatges construïts a la ciutat el 1929.
L’illa està formada per setze cases, de les quals s’han museïtzat deu: quatre mostren la lluita per l’habitatge a la ciutat i les altres quatre, com es vivia al barri del Bon Pastor i l’evolució dels interiors de les cases barates entre 1929 i 2017. Les dues restants mostren aspectes generals entorn de les temàtiques representades. El mobiliari, fotografies i objectes han estat cedits per les mateixes famílies que fins fa molt poc vivien a les cases barates abans del trasllat a pisos.
L’inici de la remodelació comença el 2002 per “proporcionar un habitatge nou i digne a les famílies que hi vivien”, diu l’Ajuntament. Aquell any es va aprovar una modificació del Pla General Metropolità i un any més tard, el 2003, el consistori va acordar amb les entitats veïnals com serien els reallotjaments.
Les cases estaven pensades per vendre o llogar a immigrants d’altres punts de l’estat, barraquistes i gent de baix poder adquisitiu. Amb el temps, es va arribar a convertir en la casa de 3.000 veïns.
Quatre grups de cases barates a Barcelona
El Patronat de l’Habitatge de Barcelona va aixecar el 1929 quatre grups de cases barates: Eduard Aunós -a la Zona Franca-, Ramon Albó -a Horta-, Baró de Viver i el Bon Pastor, que aleshores s’anomenaria Milans del Bosch, pel militar espanyol que va ser governador civil de la ciutat entre el 1924 i el 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril del 1931, el grup passaria a denominar-se Bonaventura Carles Aribau.
Sigui com sigui, aquest va ser un barri edificat en una zona remota de la ciutat i totalment mancada de serveis i l’escassetat dels anys de la postguerra. A poc a poc, es van anar introduint executades pels mateixos veïns i les autoritats.
