Els arxius de Barcelona contenen milers de tresors documentals, alguns dels quals encara per estudiar. És el cas d’un petit àlbum de fotografies, segellat intacte, sobre una escola de Sant Andreu durant la Segona República. Imatges originals que retraten la innovació pedagògica dels anys 30 i que llueixen des d’aquest dissabte a les parets del centre educatiu protagonista.
La troballa la va fer el fotògraf Xavier de la Cruz, membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII). Havia anat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona amb l’historiador Manel Martín, també del CEII, a recopilar material per a una biografia del dramaturg andreuenc Ignasi Iglésias (1871-1928) pel 150 aniversari del seu naixement. L’Arxiu –ubicat a l’impressionant Casa de l’Ardiaca– custodia precisament el fons documental Ignasi Iglésias.
Entre els papers va aparèixer un quadern de petites dimensions relligat amb cintes, que va cridar l’atenció de De la Cruz. El personal de l’Arxiu el va obrir i van aparèixer desenes de fotografies d’escolars jugant, a classe, fent esport… Porta data de 1935, però conté imatges anteriors. Es tracta d’un àlbum que Montserrat Roca i Baltà, aleshores directora de l’Escola Municipal Ignasi Iglésias, va regalar a la vídua del poeta andreuenc, Emiliana Vinyes i Miquel.
L’obsequi va quedar enmig de l’abundant documentació que Vinyes va llegar a l’Arxiu i que conforma l’actual fons Ignasi Iglésias. “Són imatges molt interessants perquè documenten com era una escola republicana, els seus mètodes innovadors, la proximitat entre mestres i alumnat i la coeducació de nens i nenes”, desgrana De la Cruz. A les fotografies apareix per exemple l’hort de l’escola, un grup d’estudiants jugant a bàsquet, nenes fent gimnàstica i classes magistrals à plein air, és a dir, amb els pupitres a l’aire lliure.
Eren els nous postulats pedagògics dels anys 30, en què l’infant es feia protagonista del seu aprenentatge amb experimentació, convivència i esport. A més l’ensenyament era en català, d’esperit democràtic i molt sensibilitzat amb la salut i higiene infantils.
La Guerra Civil va trasbalsar l’escola. Primer físicament, perquè la proximitat a les Casernes militars de Torras i Bages –objectiu de bombardejos– va fer traslladar el centre educatiu a un altre edifici més allunyat. I aviat també socialment, perquè molts alumnes tenien el pare al front o eren fills d’obreres vídues. Tot i així, les classes matinals es van mantenir tota la contesa de forma ininterrompuda.
L’arribada de la dictadura franquista va enterrar la renovació educativa dels anys 30 i va imposar un sistema dogmàtic i autoritari: depuració de mestres, classes en castellà, separació per sexes, catolicisme obligatori i el Cara al sol cada matí. L’escola andreuenca no va ser-ne excepció, però de sotamà part del professorat va mantenir vius alguns principis de la pedagogia republicana fins al retorn de la democràcia. També han mantingut la memòria republicana i l’admiració pel poeta l’associació d’exalumnes que encara perviu. Malauradament els alumnes fotografiats no s’han pogut identificar per ara i possiblement ja no siguin vius.
Exposició
Les fotografies retrobades es poden veure en format ampliat a l’exposició Els infants de la República. Els alumnes de l’escola Ignasi Iglésias 1931-1939. L’espai és justament l’escola protagonista, que ha coproduït la mostra amb el CEII. La inauguració té lloc aquest dissabte 19 de febrer a les 12h del migdia. Properament el col·legi establirà visites guiades regulars, d’acord amb el protocol Covid, però aquest dissabte hi pot entrar tothom a gaudir-ne perquè és el dia anual de portes obertes. La idea és que les fotografies quedin exposades de forma permanent com a decoració i patrimoni de l’escola.
L’escola Ignasi Iglésias va obrir el novembre de 1931. Tot just era la quarta institució educativa a l’aire lliure que feia l’Ajuntament de Barcelona. Ocupava l’antiga masia de les Carasses i la seva adquisició va comptar amb l’ajuda d’una recollida de donatius de l’associació Amics de Ignasi Iglésias, fundada poc abans per retre homenatge al poeta dels humils, que havia mort el 1928.
La primera directora de l’escola, Roca, era una pedagoga nascuda a Cuba el 1892. Anys més tard dirigiria també un altre centre educatiu del barri, l’actual Turó Blau. Des de 1996 té una plaça al seu nom a Sant Andreu. Un altre dels mestres del centre era l’oncle de Montserrat Roig.
L’autoria
La majoria de fotografies porten inscripcions darrere que han ajudat a interpretar-les, però no indiquen l’autoria. Les darreres fotografies de l’àlbum, a més, són especials. Estan més ben enquadrades i enfocades, denoten que les va fer algú experimentat en l’ús d’una càmera. I als anys 30, no ho era pas tothom. “No ho hem pogut documentar, però creiem que podrien ser de la fotògrafa austríaca Margaret Michaelis-Sachs, perquè sabem que l’any 1934 va estar a la Casa Bloc, just davant l’escola, fet-hi un reportatge fotogràfic per encàrrec del GATCPAC”, relata De la Cruz.
Aquesta fotògrafa d’origen jueu polonès va fugir del règim nazi i es va instal·lar a Barcelona entre l’any 1933 i 1937, on va relacionar-se molt amb arquitectes i intel·lectuals republicans com Josep Lluís Sert i Joan Miró. Va fer nombrosos retrats d’edificis i obres, sobretot per a revistes. És una de les moltes artistes de l’època oblidades per la història de l’art. Durant la Guerra Civil va haver de tornar a emigrar i finalment va aterrar a Austràlia, on va morir el 1985. Algunes de les seves millors instantànies es poden veure en una exposició virtual de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
