Els veïns del Carmel han recordat aquesta setmana la crisi que va provocar un esvoranc a la confluència entre Conca de Tremp, Sigüenza i el passatge de Calafell. Més de 1.300 veïns van ser desallotjats i quatre edificis van ser enderrocats després que una construcció i un garatge cedissin per les obres de la cua de maniobres del metro. Alguns veïns van estar any i mig fora de casa i amb el temps les ferides han anat cicatritzant. Vint anys després, el TOT Barcelona us presenta un recorregut per la història d’aquesta lluita veïnal amb la mirada del fotògraf Jordi Play.
La cobertura periodística de la crisi del Carmel va provocar un abans i un després a Barcelona. Era complicat accedir a la zona de l’esvoranc i l’objectiu era superar-ne la “poca visibilitat”, recorda ara Jordi Play. En tot cas, el protagonisme de seguida va recaure en els veïns. “El més curiós és que el forat va generar un terratrèmol polític i social enorme malgrat que no va morir ningú”, recorda el fotògraf, que vint anys més tard ha tornat a la zona zero. “És indignant que encara hi estigui buit, no es pot trigar tant a construir l’alternativa”, conclou.
L’inici de la lluita
El matí del 27 de gener del 2005 va canviar la vida de més de 1.300 veïns del Carmel. Un edifici i un garatge cauen, sense causar ferits i el perímetre del forat es precinta a l’instant. Els veïns van ser desplaçats a hotels, molts sense poder agafar roba de recanvi, tal com recordava aquesta setmana José Merino, un dels veïns afectats per la crisi, en una conversa amb aquest diari. Els dies posteriors sí que se’ls va deixar entrar a agafar algunes peces de roba. També es va habilitar un punt d’informació mentre els operaris i els bombers treballaven en el forat. El fotògraf del TOT va captar instantànies dels bombers, veïns i encuriosits que s’apropaven a la zona zero. També va acompanyar alguns desallotjats que es van reunir a l’hotel Alimara i a l’hotel Putget, des d’on rebien l’última hora.
Batalla política
Dies després de l’ensorrament, el 24 de febrer, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va acusar Convergència d’haver cobrat comissions il·legals. “Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%”, va etzibar-li a Artur Mas, una frase que ja és història de la política catalana. I l’aleshores líder convergent va amenaçar de fer petar la legislatura si el PSC no rectificava. Anys més tard, un jutge va condemnar CDC per haver cobrat comissions il·legals a través del Palau de la Música. Al carrer, les manifestacions també apuntaven cap a l’alcalde de Barcelona, Jordi Clos, per la gestió posterior de la crisi.
Un any després
El recull fotogràfic de Jordi Play també capta moments especials un any després de l’esvoranc. Els edificis pròxims a la zona zero van partir esquerdes importants i van haver de ser reiterats. Alguns testimonis recollien, en reportatges d’aquest diari, que l’ensorrament d’edificis i els problemes al sòl van provocar el trencament de mobles i neveres. La zona zero de l’accident es va cobrir de ciment.
Després de les protestes, va arribar l’alegria. En aquestes imatges [que venen a continuació] una veïna somriu quan torna a trepitjar casa seva, i una botiga celebra que reobre i aprofita per fer-hi descomptes. Se les empesca per recuperar la clientela. Tal com explicava aquesta setmana la gerent de Carmel Comerç, Encarna Puig, els comerços que no eren sanitaris van trigar mesos, alguns més d’un any, a reobrir, amb la qual cosa van perdre molts clients, que eren veïns afectats i que ja no van tornar al Carmel.
20 anys després
La crisi del Carmel continua viva al carrer, més per als comerciants que per als veïns. De fet, els comerços han superposat la crisi econòmica de 2008 a la de l’esvoranc i més tard han patit la covid, just quan començaven a superar el doble cop. Els veïns, en canvi, han migrat a altres barris o fa anys que han pogut tornar a casa. I vint anys després, el forat es prepara per acollir habitatge protegit.
