Per segon any consecutiu la població de Barcelona augmenta. Amb dades del padró de la ciutat de l’1 de gener passat, la capital catalana compta amb 1.702.814 residents, un 2,6% més que fa un any. És la xifra més elevada des del binomi 1991-1992, ha indicat María Jesús Calvo Nuño, cap de departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades. L’augment està vinculat al flux migratori, que, en conjunt, suma unes 54.000 persones. L’edat mitjana es manté estable, al voltant dels 44,4 anys, amb un major percentatge de dones, especialment en edats avançades.
Barcelona té en l’actualitat 432.556 persones de nacionalitat estrangera empadronades, un 10,3% més que l’any passat. Per primer cop, el nombre d’aquests ciutadans supera els 430.000 habitants, que suposen un 25,4% de tota la població barcelonina. Ambdues xifres són un rècord en la història recent de la ciutat. Dit d’una altra manera, un de cada quatre barcelonins és estranger. La diversitat de nacionalitats continua sent un tret emblemàtic de Barcelona. A banda de l’espanyola, hi resideixen persones de 180 nacionalitats. Les nacionalitats més representades són la italiana, la colombiana, la pakistanesa i la xinesa.
El creixement de la població és “generalitzat i heterogeni” en tots els districtes i barris de la ciutat. Als deu districtes augmenta el nombre de persones empadronades, amb unes taxes que oscil·len del 4,4% de Ciutat Vella a l’1,4% de Sarrià Sant-Gervasi. Una dada significativa és que per primer cop des del 2015 puja un 0,1% el nombre de ciutadans espanyols. Segons el consistori, és una xifra exigua, però capgira la tendència negativa dels darrers anys.
Poc més d’11.000 naixements
Pel que fa a la natalitat, 2023 ha estat un any negre, amb poc més d’11.000 naixements, la xifra més baixa des de l’any 1900, si s’exceptua l’any 1939. El nombre de morts descendeix i l’any passat és el que ha tingut menys defuncions des del 2019, després dels pics de la pandèmia, amb unes 14.700 persones que van perdre la vida. El saldo vegetatiu negatiu és d’unes 3.600 persones. En tot cas, afegeix la cap del departament d’Estadística, és menor que en l’any anterior.
Les 1.702.814 persones empadronades a la ciutat viuen en 676.130 domicilis. Del total, un terç dels domicilis són unipersonals (214.989). Any a any, s’incrementen les llars amb persones estrangeres, igualant-se la proporció entre domicilis mixtos (13,30%) i domicilis amb tots els membres estrangers (13,29%). Destaca també que al 78% dels domicilis de Barcelona no hi viu cap menor.
Alt nivell formatiu
El nivell formatiu dels barcelonins millora. Un 36,3% dels empadronats de 16 i més anys té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior. Entre les dones, aquesta proporció s’enlaira fins al 38%, destaca Calvo Nuño. Entre les persones estrangeres, les que tenen estudis superiors o un cicle formatiu superior, el percentatge puja fins al 43,2%.
Rècord de persones centenàries
El padró del 2024 deixa un altre màxim històric: el de persones centenàries. En són 1.007, un 10,4% més que un any enrere, de les quals el 83,7% són dones. Els barris que concentren més persones centenàries en termes absoluts són la Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Gervasi-Galvany, l‘Antiga Esquerra de l’Eixample, la Sagrada Família, Sarrià i la Vila de Gràcia.
Entre les persones que marxen de Barcelona, el perfil predominant correspon a persones joves de nacionalitat espanyola que se’n van majoritàriament a la resta de Catalunya (67,1%) i a la resta d’Espanya (24,4%). D’altra banda, augmenten les migracions internes, amb prop de 104.000 moviments, un 3,8% més que un any enrere. Els protagonistes són adults joves i cada cop més, de nacionalitat estrangera. La preferència és viure al mateix districte, però és una tendència que va a la baixa.
2 
