La floristeria més antiga i icònica de la Rambla, Flors Carolina, es restaurarà i mantindrà el lloc que ocupa històricament a tocar del mercat de la Boqueria. Amb la reforma de la Rambla, que ha de culminar el 2027, les parades de flors es col·locaran una mica més avall -en direcció cap al mar- d’on són en l’actualitat i canviaran la instal·lació en la qual estan, ja que totes seran iguals. Només Flors Carolina se salvarà dels canvis pel “valor patrimonial”, destaca l’Ajuntament de Barcelona.
“Inicialment, s’havia plantejat que la parada quedés com a memòria històrica, sense funcionar, i que nosaltres anéssim més avall amb la resta”, explica al TOT Barcelona Carolina Pallés, al capdavant del negoci familiar, juntament amb la seva germana Mercè. Però, finalment, el govern de Jaume Collboni va decidir preservar una parada, Flors Carolina, que és patrimoni de la Rambla, Ciutat Vella i Barcelona. Amb elles, ja són quatre les generacions de dones, totes amb el nom de Carolina, que s’han dedicat a vendre flors a la Rambla. “Hem estat aquí des del 1888”.
Una parada que és premi FAD del 1992
“Ens fa molta il·lusió continuar aquí”, diu la Carolina. La parada actual data del 1992. Va guanyar el premi del Foment de les Arts Decoratives (FAD) i és obra dels arquitectes Tonet Sunyer i Jordi Badia. Aquest prototip és més alt i té molt acer inoxidable. N’hi havia un altre amb el tendal més baix i fet de fusta. “Havia de ser la parada per a totes les floristes, però la resta van decidir que no la volien i ens vam quedar sols”. “Quan no hi siguem, sabem que la parada es mantindrà com a memòria històrica” de la ciutat.
La nissaga s’acabarà amb la Carolina i la Mercè, ja que darrere d’elles no hi ha més Carolines i la resta de la família no vol continuar. La Carolina no ha tingut fills i els seus dos nebots -els fills de la Mercè- “van per altres branques”. “Tot ha estat molt vocacional”, subratlla amb enyorança. Amb la Mercè i la Carolina acabarà una història que va començar ara fa prop de cent quaranta anys.
Carolina i altres set floristes estan pendents de traslladar-se temporalment al costat de la plaça de Catalunya, a la vorera de costat Besòs entre els carrers de Bergara i Pelai. Ho havien de fer després de Sant Valentí, però ha passat un mes i continuen a la Rambla, tot i que les noves instal·lacions ja s’han acabat de construir. A la plaça de Catalunya hi seran fins que s’acabin les obres de la Rambla, al voltant d’un any. La intenció de Collboni és tenir enllestida la reforma abans de les eleccions de maig del 2027.
Les parades s’han dissenyat amb criteris funcionals per a l’activitat de floristes i són les que després es traslladaran als emplaçaments finals a la Rambla. Estan fabricades amb una estructura metàl·lica, amb elements de vidre a la seva cara frontal i construïdes amb acer i fibra de vidre. Incorporen tancaments de panells en diferents acabats, amb les portes que s’obren frontalment i elements de protecció solar. I estan dissenyades en colors que faciliten la integració en el paisatge de la Rambla. Les parades també tenen instal·lacions de ventilació creuada i enllumenat, preinstal·lació per connectar els subministraments d’aigua i electricitat, i una rampa movible per a l’accessibilitat.
Una parada del 1888
La història de Flors Carolina es remunta a mitjan segle XIX. La mare de la seva besàvia venia flors davant del Gran Teatre del Liceu. La besàvia de la Carolina i la Mercè, Carolina Serrat, va aconseguir tenir una parada fixa en el mateix lloc on és ara, a la Rambla, 93, el 1888. En aquells temps, a les parades ni tan sols tenien aigua i havien d’anar a buscar-la a la font. Amb els anys, la floristeria va tenir clients il·lustres com el pintor Salvador Dalí, el músic Xavier Cugat i l’oftalmòleg Ignasi Barraquer.
En una entrevista publicada en el web de mercats, la Carolina i la Mercè destaquen la força de la seva àvia, que es va quedar vídua durant la Guerra Civil i va tirar sola el negoci endavant. Entre les moltes anècdotes de la floristeria en destaquen que l’àvia portava cada nit una flor al poeta Federico García Lorca. Era el 1935 i l’autor havia estrenat Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores al Teatre Principal, i un dia, García Lorca va tancar el teatre per a les floristes de la Rambla. El 1948, l’àvia de la Carolina i la Mercè va entregar un ram de flors a Alexander Fleming, l’inventor de la penicil·lina. La foto del moment es pot veure al capdamunt d’aquest paràgraf, i la Mercè i la Carolina la guarden, entre moltes altres, a la floristeria.
El pare de la Carolina i la Mercè té una placeta al Raval
El pare de la Carolina i la Mercè va donar una empenta definitiva al negoci. En Miquel Pallés era floricultor al Maresme, el mercat central on compraven els paradistes de la Rambla. I entre flor i flor va conèixer la Carolina Galtés, la mare de les floristes, i es van enamorar. En Miquel va ser també conseller del districte de Ciutat Vella i era una persona de confiança de l’alcalde Pasqual Maragall. Molt estimat a la Rambla i a tot Ciutat Vella, en Miquel va morir prematurament el 2001. Una dècada després, es va posar el seu nom a una placeta del Raval, una petita plaça per un gran home, recordava el Periódico el 2011.
