Contra les estadístiques, desfent els clixés i remant contra tota mena de dificultats. Aquesta és la història de la Gayatri López i la seva família. Durant anys han sobreviscut quedant-se quiets, deixant passar les hores.
Els pares de la Gayatri fan d’estàtues humanes a la Rambla de Barcelona. Una feina que, com gairebé totes, ha patit una estocada de mort per culpa de la Covid-19 i ha deixat el turisme aturat. Tot i això, aquesta jove ha aconseguit estudiar a la universitat i s’ha graduat en Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Ho ha fet amb el suport de beques. Especialment del programa Prometeus, un pla per afavorir que joves en risc de pobresa del Raval puguin fer realitat el seu desig de treure’s una carrera, amb ajuts econòmics o amb reforç en algunes matèries, entre altres.
Gràcies a això ja hi ha la primera fornada de 15 universitaris d’aquest barri, que està conformat per gent vinguda d’arreu del món, com és el cas de la família de la Gayatri, que ha migrat de l’Argentina a Barcelona. Són els “joves Prometeus”, com els anomena algun dels impulsors del programa.
“Ja tenia pensat que volia anar a la universitat, els meus pares m’ho van inculcar molt a mi i a la meva germana petita”, explica la Gayatri, que reconeix que tenia els seus dubtes: “No estava segura de si podria acabar la carrera, perquè és molt complicat”. L’economia familiar posava contra les cordes la possibilitat de pagar uns estudis que a la UPF tenen un cost de 8.600 euros per curs per als ciutadans de fora de la Unió Europea (UE). “Si no hagués estat per Prometeus hagués hagut de treballar, encara que els meus pares no volien”.
L’escassetat de diners de les famílies del Raval és un dels principals problemes a l’hora de facilitar que els alumnes estudiïn a la universitat. “Les urgències econòmiques no permeten fer plans a tan llarg termini”, diu Javier Alegría, director del diari El Raval, un dels actors clau en aquesta iniciativa, juntament amb l’Associació Educativa Integral del Raval (AEI Raval), les escoles públiques Institut Milà i Fontanals i l’Institut Miquel Tarradell, el districte de Ciutat Vella, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la UPF.
Hi ha més dificultats. “Moltes famílies tenen la idea que la universitat no és per a elles, per als immigrants, sinó per als espanyols”, assegura Alegría. “Altres tenen una falta d’informació important sobre beques i ajuts”, afegeix.
Les dades demostren dues cares d’una mateixa Barcelona. Segons les estadístiques municipals, al barri del Raval (Ciutat Vella) un 27% de les persones tenen estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior i un 25% solament estudis primaris. Al barri de les Tres Torres, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, el percentatge d’universitaris ascendeix al 55%, mentre que el d’estudis bàsics decreix a poc més del 4%. Alhora, una família de les Tres Torres guanya 38.499 euros en un any per càpita, mentre que una del Raval 12.351, segons les últimes dades de l’Ajuntament.
“Soc del Raval, també”
El pas per la universitat marca un abans i un després. “Em vaig trobar un amic que va estudiar batxillerat amb mi i està treballant de voluntari en un casal. Quan jo li vaig dir que he estudiat una carrera vaig notar una diferència, no sé com explicar-ho, però una diferència social“, explica la Gayatri. No és el primer cop que li passa. “Vaig parlar amb una nena i em va dir que jo semblava molt pija i jo vaig respondre: Soc del Raval, també, però no es nota“, admet.
L’estada a la universitat de la Gayatri va estar marcada per una sensació de no compartir la mateixa trajectòria vital amb la resta d’alumnes. “La professió dels meus pares sempre sorprenia. Em preguntaven quina estàtua són, per saber si els havien vist”, relata. Probablement, siguin els progenitors d’una estudiant del mateix curs que més cops han vist. “Un dia un company em va dir que s’havia fet una foto amb la meva mare”, recorda la Gayatri, que assegura que la situació econòmica de les persones que fan d’estàtues humanes a la Rambla ha canviat molt amb el pas dels anys, perquè ha anat a pitjor.
Altres joves han estat a punt de perdre-ho tot, fins a la casa. “Hem tingut casos de joves de Prometeus que una setmana abans de començar exàmens tenien una ordre de desnonament”, comenta Alegría. I per això servia el programa, per arribar allà on no ho feien les beques del govern espanyol o de la Generalitat, per parlar amb qui fos per aturar el desnonament de la família d’aquest alumne. També per fer arribar Internet a les cases on no havia existit mai aquesta tecnologia, vital per seguir les classes des de casa, un cop la pandèmia va ocupar els carrers per deixar tancada a casa la gent.
“Cobrim algunes coses que no fan les beques. Hi ha famílies que no tenen per pagar el metro, un ordinador, llibres o bolígrafs“, resumeix el director del diari El Raval. Amb tot, el que fan “suposa la correcció d’una falla que hi ha al sistema educatiu”, considera.
Del barri a Southampton
De la facultat del Poblenou a Southampton, al Regne Unit, per gaudir d’una beca Erasmus. Aquesta va ser l’experiència que va viure la Gayatri. Una vivència que per res va ser plàcida. “Vaig tornar d’Erasmus amb depressió”, narra. “Va ser la primera vegada que estava sola i jo estic acostumada a compartir habitació amb la meva germana, a estar amb els meus pares, el gos… i vaig estar sola en una habitació durant tres mesos”.
Tot i el cop, es va refer gràcies al suport de moltes persones. “Vaig recuperar quatre assignatures i el programa Prometeus em va ajudar a poder continuar amb la beca salari”, rememora. Ara la seva germana petita és la que segueix les seves passes; estudia el mateix que ella i ja es troba a quart de carrera. Serà la segona promoció de Prometeus, de joves del Raval que se’n surten, que es converteixen en graduats i que fan créixer el percentatge d’alts titulats als seus carrers. “Són referents”, sentència Alegría.
