La Fundació Festa Major de Gràcia s’ha plantat i ha demanat “unitat” del món associatiu i el suport del districte de Gràcia contra les protestes d’alguns veïns, d’almenys sis carrers, que no volen que se celebrin activitats nocturnes o que no es posi algun dels guarnits, segons va avançar L’Independent de Gràcia. En un manifest, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, la Fundació mostra la seva preocupació perquè les queixes, en els darrers anys, “s’han radicalitzat” per una part del veïnat en contra l’organització de la festa major i de les molèsties que genera fins i tot la seva preparació. “Apel·lant al dret al descans, demanen aturar la festa o canviar-ne el model. No podem acceptar que, davant de conflictes puntuals o de discrepàncies legítimes que poden sorgir en qualsevol comunitat, la solució passi per la renúncia al mateix espai, a l’alteració del projecte col·lectiu, a la seva retallada o desplaçament”, diu el manifest.
Segons ha pogut saber aquest mitjà, una veïna ha plantejat que no se celebrin festes a la placeta de Sant Miquel. En una reunió, s’hauria posat sobre la taula traslladar els guarnits a la Riera de Sant Miquel, un fet que la Fundació considera una ofensa, ja que a la placeta de Sant Miquel es fa festa major des de fa quaranta anys. En aquest cas, també es va exposar acabar els actes a les 22.00 hores i canviar la ubicació de la barra i l’escenari per no obstaculitzar l’entrada a un gimnàs de la placeta. En altres cinc carrers, residents haurien al·legat problemes de salut mental per posicionar-se contra les festes. “Aquest plantejament transmet la idea que la festa és un problema que cal reubicar, en lloc de reconèixer-la com el que és: un patrimoni viu que cal protegir, acompanyar i defensar. Que es qüestioni la continuïtat d’un espai de festa a partir d’un desacord puntual genera entre festers i festeres una sensació d’indefensió”.
Petició que el districte de Gràcia doni suport a les festes
En el manifest, la Fundació de la Festa Major reivindica que les administracions públiques, “i molt especialment el districte de Gràcia”, continuïn actuant com a “aliades” de la festa major, “donant-li suport, coneixent-la i difonent-ne la història, respectant-ne el valor afegit que aporta al conjunt de la ciutadania gracienca i barcelonina i assumint la responsabilitat de preservar un model de festa construït des del veïnat i per al veïnat”. La Fundació demana “unitat al món associatiu per exigir a les administracions que vetllin per la salvaguarda i el manteniment de la cultura popular, més encara quan aquesta demanda esdevé obligació legal, en ostentar el títol de Festa Patrimonial o Festa Tradicional d’Interès Nacional, com és el cas de la Festa Major de Gràcia”.
La Fundació valora la Festa Major de Gràcia com quelcom més que una celebració popular. “És una expressió col·lectiva de cultura, patrimoni, convivència, cohesió social, integració i compromís veïnal construïda al llarg de generacions”. També diu que és “la feina desinteressada” de centenars de persones que, any rere any, dediquen temps, esforç i il·lusió a mantenir viva una de les festes populars més emblemàtiques de Catalunya, que tenen lloc entre el 15 i el 21 d’agost. “Entre el conjunt de les comissions de festa, entitats i veïnat, s’exposen guarnits a carrers i places, balcons, portalades i comerços, així com mostres de cultura popular i tradicional, s’organitzen més de 900 activitats gratuïtes per a tota mena de gent i gustos”.
Els drets col·lectius per sobre dels individuals
En el manifest, la Fundació reconeix els drets individuals d’aquelles persones que rebutgen la festa. Per aquesta raó, han introduït canvis en el reglament, “com la nit tranquil·la i les franges horàries”, per tal d’harmonitzar la festa i el descans veïnal. “No obstant això, creiem que el dret al descans de part del veïnat s’ha de ponderar amb relació al dret a la festa de la resta de la població i a l’interès públic que comporta aquesta activitat en el conjunt de la ciutadania”. La Fundació es reafirma en la voluntat de continuar “defensant la festa major, els seus valors i tot el que comporta, més enllà de les persones que la vulguin desvirtuar, amagar o abolir. Estem convençuts i convençudes que els drets col·lectius i comunitaris han de prevaldre sobre els individuals”.
