El parc d’atraccions del Tibidabo s’ha convertit en un dels espais d’oci de referència de la ciutat de Barcelona. L’any passat va tancar el curs amb 620.000 visitants, amb atraccions com el Laser Show, La nit de les ànimes i la pista de gel guanyant pes per sobre de les altres. Lluny queda aquell 1901 en què es va inaugurar el primer funicular de l’Estat i a dalt de la muntanya hi havia miralls deformants o bàscules automàtiques. Aquestes petites atraccions van ser l’embrió del parc que ara coneixem, però, com es va arribar fins aquest punt? L’ideòleg de tot plegat és un farmacèutic que es va fer famós pels seus remeis per pal·liar la tos, tal com recorda ara la sèrie estival de l’Ajuntament ‘Una Història de Barcelona’.
Salvador Andreu i Grau va obrir una farmàcia luxosa i moderna amb només 25 anys, un primer pas que va precedir una trajectòria laboral envejable. A mitjans del segle XIX va comercialitzar una pastilla pectoral contra la tos, la qual es va estendre no només per Catalunya sinó també per Europa i fins i tot a l’Argentina. Un èxit gairebé sense precedents que li va permetre ampliar la seva xarxa de farmàcies a la capital catalana. Amb l’èxit laboral va arribar l’èxit econòmic, i amb l’econòmic un canvi de paradigma que el va situar com un promotor immobiliari amb visió empresarial.
Els primers terrenys i el ‘boom’ del Tibidabo
Les informacions publicades diuen que el doctor Andreu li agradava passejar pel parc de Collserola, el qual s’imaginava com un gran espai d’oci. Així les coses, va aprofitar l’expansió de l’Eixample per comprar nous terrenys a Gràcia i Sant Gervasi. D’aquesta forma es va plantar als peus del Tibidabo i poc després va començar a construir a la muntanya. L’any 1899 va constituir, juntament amb altres socis, la Societat Anònima del Tibidabo, la qual va impulsar un tramvia elèctric que apropava la gent al Tibidabo i un funicular, el primer de l’Estat.
La història, però, amaga algunes incògnites que li resten part del romanticisme. Segons expliquen alguns portals d’història, la idea d’Andreu era urbanitzar tota la zona del Tibidabo, un somni que va quedar frustrat després que l’Ajuntament adquirís el cim l’any 1908 i decidís preservar-lo. Andreu i companyia van haver de limitar-se a gestionar el parc d’atraccions, que a poc a poc va anar guanyant atractius: del Carrusel Elèctric de 1910, al mític Avió de 1928. La resta, ja és història: el Tibidabo té ara més de 30 atraccions.
