L’escriptor i periodista espanyol, excol·laborador del Tot es mou i Els Matins de TV3, Juan Soto Ivars, ha carregat contra el “nacionalisme” per haver fet que Barcelona sigui “un conyàs”. En un vídeo de l’usuari @temblad_zurdos el periodista assegura que “Madrid és la polla i Barcelona un conyàs” per l’efecte que ha tingut el nacionalisme. “La gent té el que es mereix, el nacionalisme ho podreix tot“, afegeix abans de llençar-se a argumentar. Ivars diu que no ha estat l’independentisme, sinó el nacionalisme, però tot i així carrega contra el moviment per haver fet “invivible” la ciutat durant els anys del Procés.
És tan obscè tot el que diu que no sé que dir!! pic.twitter.com/5hyX7NgyLf
— Saralidiaester✍️ (@SrDelBarret) July 21, 2024
“Al meu carrer van cremar tots els contenidors, a amics per espanyolistes els han escopit… A Isabel Coixet li van pintar la porta de casa. Però el que em fot de Barcelona no és això”, explica abans de començar a detallar què és el que tant li molesta de la ciutat. “Tu i jo ens acabem de conèixer, ens prenem una canya a sota de casa teva, i de cop em dius que marxes perquè has quedat amb uns amics. Em deixes tirat. Això m’ha passat milers de vegades a Barcelona”, posa com a exemple.
“No és que la gent sigui nazi, però hi ha provincianisme”
També li molesta haver vist “poques cases d’amics” en els dotze anys que fa que viu a Barcelona. “Això és el que jo anomeno nacionalisme. És on més es nota, un gir cap endins on les coses que podrien ser socialment dinàmiques es paralitzen. No és que la gent es torni nazi, els catalans són gent en general oberta de ment i pots parlar-hi de tot. A vegades se’ls pinta com una societat molt més talibana del que és, però sí que estan en entotsolats”, raona el periodista espanyol.
Ivars carrega contra la gent que té quaranta anys i “continua quedant amb els amics de l’institut”. “Això és provincianisme pur”, critica fent gala de la seva sensació de superioritat. Segons el periodista espanyol el provincialisme i el nacionalisme converteixen Barcelona “en un conyàs”. “No hi ha una altra paraula per definir-la: un conyàs”, conclou.
7 
