Barcelona entrava al segle XXI amb petits signes de canvi, molt petits, gairebé insignificants. La corba de persones cristianes i practicants arribava a mínims històrics el 1999, amb només un 18% de ciutadans practicants. El repunt del 2000, en què el percentatge augmenta dos punts, és un miratge en una gràfica que descendeix any rere any a Barcelona. Segons les xifres recollides a l’Enquesta de Serveis Municipals, el 2024 només hi ha un 11% de cristians catòlics practicants, un de cada deu. De no practicants n’hi ha uns quants més, tes de cada deu. Ara bé, res comparat amb els ateus o no-creients, que ja són la meitat de la ciutadania (49%).
Les corbes que indiquen l’evolució dels sentiments religiosos a Barcelona són molt regulars. A finals del segle XX, vuit de cada deu ciutadans de Barcelona es consideraven catòlics, dels quals un 60% no era d’anar a missa. Així les coses, en aquella època, molts ciutadans continuaven tenint fe cristiana, encara que no la practicaven regularment. Però la xifra de cristians que comença a caure amb l’arribada del nou segle. Tot el contrari que els no-creients, que abans del 2000 només eren el 15% de la població.
Les dues corbes gairebé es toquen el 2013 (39% de cristians no-practicants vs. 36% d’ateus) i s’acaben creuant definitivament el 2016. En tot cas, sumant el nombre de cristians practicants i el que no, el 2015 el cristianisme encara era majoria: el 51% de la població. Per veure el canvi definitiu hem de viatjar tres anys endavant. El 2018, per primer cop, el 46% de la població declarava ser no-creient, mentre que la xifra de cristians –practicants o no practicants– retrocedeix al 42%. Des d’aleshores la tendència s’ha consolidat. El percentatge de persones atees no han baixat del 49% els darrers cinc anys a Barcelona.
Altres religions guanyen espai
Més enllà de la consolidació atea i el decreixement de la religió cristiana, el recull de dades deixa una altra nota significativa. Les altres religions –l’islam, sobretot, però també el judaisme o altres idees cristianes no catòliques– han augmentat notablement en els darrers trenta anys. A finals del segle XX, les persones amb creences musulmanes o jueves amb prou feines arribaven al 2% de la població. El 2024, el conjunt de religions no catòliques sumen el 9% de la població: altres confessions cristianes són pràcticament el 5% de la població barcelonina; l’islam agrupa el 2,1% de ciutadans; i els jueus el 0,2%.
La corba de creences no catòliques fa un salt a inicis de la dècada de 2010, en part pels canvis migratoris. La migració del segle XX era sobretot d’altres zones de l’Estat, mentre que els darrers anys l’origen dels migrants ha estat més repartit. El 2010, la corba va escalar fins al 10% de la població i ja pràcticament no ha abandonat aquestes xifres.
