Demà és el seu primer dia. Qui li havia de dir a Olga Diéguez, de 24 anys, que pocs mesos després d’acabar el MIR, l’examen d’accés a l’especialització per als metges, començaria a treballar contra una pandèmia. El procés que ha hagut de passar per començar a exercir ha estat una drecera facilitada pel ministeri de Sanitat per fer front a la crisi del coronavirus. Normalment, després del MIR els metges escullen especialització segons la nota que hagin obtingut, i tot seguit es fan membres del Col·legi de Metges per poder exercir. Ella, com d’altres que acaben de fer el MIR, s’ha pogut col·legiar sense saber la nota per donar un cop de mà contra la pandèmia.
Avui ha conegut als que seran els seus companys al lloc de feina, al Centre d’Atenció Primària (CAP) Sant Ildefons, a Cornellà. “M’han dit que en tot moment hi haurà algú amb mi”, relata, cosa que l’ha tranquil·litzat. Els dies de confinament van ser especialment difícils per a ella: “Em posava molt nerviosa no poder fer res”. Es veu capaç de ser útil aquests dies, i per això s’ha presentat com a voluntària.
Olga Diéguez comença a treballar al CAP Sant Ildefons / Cedida
Ahir al matí va enviar correus electrònics a diversos CAP i, al cap d’unes hores, la van trucar per si podia afegir-se a la plantilla del de Sant Ildefons. Diéguez farà consultes telefòniques a pacients que, a priori, estan en estat lleu i poden estar a casa. La seva tasca passarà per informar i calmar els contagiats, detallant quins són els símptomes “d’alarma” que han de preocupar i quins no. Reconeix que és “bastanta responsabilitat”, però té ganes d’entomar el repte. “Em sento preparada”, referma.
“Què pots aportar?”. “Puc descarregar feina”, afirma. La seva funció serà vital, ja que és “educació sanitària” que pot ajudar a calmar els ànims. Sobre la por a un possible contagi, respon que no en té massa perquè, “per sort”, no conviu amb ningú que formi part d’un col·lectiu vulnerable al virus.
“A casa estan preocupats”, expressa, “però sempre he tingut clar que tot el que pugui fer, ho faré”.
Mar Llobet: “Estem preparats per a qualsevol cosa”
Mar Llobet afronta el seu últim any de carrera, el sisè, i el que l’ha de servir per preparar el MIR. La seva formació, però, ha fet un tomb amb el coronavirus. Diumenge, després de dos dies de formació, va canviar les aules i les pràctiques a hospital per un espai situat a tocar de Fira de Barcelona, on juntament amb 100 altres persones atén trucades del 061. La seva missió és recopilar informació de trucades que rep relacionades amb el Covid-19 i transmetre-la a metges que, posteriorment, es posen en contacte amb el pacient. “Als meus pares no els va fer cap gràcia”, reconeix quan recorda el moment en què els va dir que es presentava voluntària per treballar durant la crisi del coronavirus.
Llobet, nascuda al 1995 i estudiant de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), comença la jornada a les 7 i l’acaba a les 15 hores.”A partir de les 9.30 hores això és un no parar”, detalla. El seu cas és diferent, ja que està cobrant per fer la feina, tot i que es va presentar com a voluntària. Matisa que no hi havia cap altra fórmula més enllà d’un contracte perquè pogués incorporar-se.
Mar Llobet agafa trucades del 061 / Cedida
“Necessitaríem una mica de formació en la pràctica del dia a dia, però estem preparats per a qualsevol cosa”, reivindica. És una altra estudiant que s’ha sentit interpel·lada per la crida de les universitats i dels òrgans sanitaris per donar suport al sistema durant la crisi. A més, confia que l’experiència servirà per aprendre. Malgrat mostrar-se disposada a ajudar on calgui, comenta que li agradaria estar en contacte amb pacients per sumar esforços amb la resta de sanitaris.
En el seu cas, l’especialització que li agradaria tenir després de fer el MIR és la de cirurgia general. De fet, intenta compaginar la feina al 061 amb hores d’estudi per aconseguir la nota suficient per accedir a l’especialitat que vol.
Freya Bosma: “Vull ser útil”
Només uns mesos després d’acabar el MIR i amb 25 anys, Freya Bosma s’ha posat a disposició de la sanitat per donar un cop de mà. “No sé fins on puc ajudar, però vull ser útil”, comenta. El mateix dia que es va presentar la possibilitat de ser voluntària ho va fer. No sense, abans, consultar-ho a casa. “La primera reacció de la meva mare va ser que no li agradava gens”, admet, amb referència a la idea que passés a primera línia de la lluita contra la pandèmia. Ella espera destí ja que encara no l’han trucat per sumar-se a l’operativa.
El primer que va haver de fer va ser omplir diversos formularis, per exemple del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), on ha estudiat la carrera. En alguns li demanaven la disponibilitat horària i les tasques que està disposada a fer. Des de funcions burocràtiques, consultes telefòniques o trucades a pacients que estan confinats fins a tasques assistencials, és a dir, contacte amb els pacients als centres sanitaris. “M’he apuntat a totes les opcions”, explica, i es mostra disposada a ajudar “on calgui”.
Abans, però, el COMB havia fet una excepció avalada pel ministeri de Sanitat perquè estudiants que ja han fet el MIR però encara no han escollit especialització puguin col·legiar-se i, així, poder exercir com a metges. Concretament, tots aquells que ho demanin tindran un permís de tres mesos per treballar com a professionals de la salut tot i no tenir especialització. Bosma ja ha fet l’examen del MIR, però la crisi del coronavirus ha aturat la publicació de les notes i, per tant, no té informació definitiva sobre quina branca pot escollir. Vol fer pediatria o oncologia.
Freya Bosma s’ha presentat voluntària per sumar esforços / Cedida
“Tens por?”. “No”. Recorda que els joves tenen un risc baix de patir símptomes greus a conseqüència del virus i que, a més, en la feina com a metge hi ha contacte amb malalties tant o més perilloses que el Covid-19. Això sí, és crítica amb el retorn de metges jubilats a la professió per sumar esforços. “Són població de risc”, lamenta.
Bosma se sent preparada per fer el “triatge” de pacients –determinar la gravetat dels símptomes– i per al primer contacte amb malalts. D’aquesta manera, creu que metges i infermers podran tenir una càrrega menor de feina. Ha fet pràctiques a diversos hospitals, com ara a Buenos Aires i a Manresa, i es veu amb cor de donar un pas al davant. Tot plegat es resumeix en una realitat: “Cada cop hi ha més pacients i menys metges”.
