El padró municipal de 2023 ha tret a la llum que a Barcelona hi conviuen 177 nacionalitats diferents. Encara més, la població de fora de Barcelona ja supera la que ha nascut a la capital, deixant enrere la igualtat dels darrers quinze anys, en què la proporció era pràcticament 50-50. De tots aquests, només un 7% ha nascut en altres territoris catalans, el 14% en ciutats d’arreu de l’Estat i el 31%, més de tres de cada deu ciutadans, en altres països del món, amb Europa i Amèrica com a principals territoris d’origen.

Tot plegat dibuixa un escenari que ha anat variant amb el pas del temps. L’any 1991, la població nascuda a Catalunya i l’Estat superava amb escreix la d’altres territoris. Amb la primera gran onada migratòria, durant la primera dècada del segle XXI, els estrangers van passar de representar el 5% de la població l’any 2001 al 17,5% de 2010. I cap 2016, un nou repunt va apropar la xifra al 25%. En els darrers quatre anys, l’escalda ha continuat fins a arribar a les dades actuals.

Mapa de les nacionalitats que conviuen a Barcelona AJUNTAMENT
Mapa de les nacionalitats que conviuen a Barcelona AJUNTAMENT

Per zones, els argentins escalen fins a la primera posició del rànquing (amb unes 41.000 persones), generant una circumstància curiosa, ja que una part important té la nacionalitat italiana (el 37,3%). Altres països del sud d’Amèrica els segueixen de prop. Colòmbia (36.000), Perú (34.300) i Veneçuela (29.700) són els altres països que més persones estrangeres aporten al padró municipal. La meitat d’aquestes persones tenen també nacionalitat espanyola.

Els estrangers per districtes

El districte de Sarrià-Sant Gervasi és el que més persones té nascudes a Barcelona. També on més s’instal·len els catalans que venen d’altres municipis, sobretot als barris de Pedralbes i en algunes zones de les Corts. En canvi, Nous Barris i Ciutat Vella són els districtes menys escollits per la resta de catalans que passen a viure a la capital.

Els habitants que provenen d’altres territoris de l’Estat s’ubiquen en alguns barris del nord de Sant Martí i a Nou Barris, majoritàriament. I la resta d’estrangers viuen al districte de Ciutat Vella i a la zona de la Marina del districte de Sants, en gran manera, i també a les barriades de Nou Barris més pròximes a Santa Coloma.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Vendetta a agost 07, 2023 | 17:39
    Vendetta agost 07, 2023 | 17:39
    La majoria son espanyols
  2. Icona del comentari de: Pol a agost 11, 2023 | 10:49
    Pol agost 11, 2023 | 10:49
    No és pas una circumstància "curiosa" que una part important d'argentins tingui la nacionalitat italiana (el 37,3%). És degut a allò que els espanyols en el futbol en deien "oriunts". A l'Argentina hi ha molta població d'origen italià (solament cal observar els cognoms del "jugadors" i "misters" de futbol d'aquesta procedència), de forma que molts costums, menjars... fins i tot l'entonació de la llengua castellana en el parlar en determinades zones com el Mar del Plata son d'origens de la península itàlica i Sicília. Val a dir, això sí que és una curiositat, que la majoria dels italians immigrats als segles XXI i principis del XX, no sabien parlar l'itàlia estandard actual, i doncs, entre ells, si eren de zones diferents no s'entenien. Dels anys 1990 ençà, suposo que coincidí amb l'entrada de l'estat espanyol a la Unió Europea (1986), a l'aglomeració de Barcelona s'hi han instal·lat molts d'argentins que han aconseguit la nacionalitat italiana degut a que tenen per exemple un avi o una avia italians. La qual cosa els permet d'instal·lar-se a qualsevol estat de la Unió. Un episodi lamentable de nacionalització italiana frustrada fou el del jugador anomenat Suarez, en aquest cas uruguaià, que vulgué "fitxar" per un equip italià l'any 2020, aleshores degut a que la seva dona és d'origen italià, tingué la possibilitat de fer les "proves" per a obtenir la nacionalitat italiana, però, aquest individu feu trampes durant la prova de llengua italiana, no es sabia ni un borrall, i el varen enxampar. Un cas sonat que encara, ara al 2023, s'arrossega a Itàlia, és el "cas Suarez" i els responsables de l'Università per stranieri di Perugia foren enviats a judici per examen "farsa" i el procés continua.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa