La jugada de la maleta plena de diners falsos que s’entrega en un intercanvi no és exclusiva de les pel·lícules de gàngsters dels Estats Units. I els Mossos d’Esquadra de la comissaria de l’Eixample en tenen una bona prova. Fa pocs dies, van enxampar dos delinqüents que es feien passar per homes de negoci i que havien completat un sucós engany en un despatx del passeig de Gràcia. Acabaven de plomar el passerell de la pel·lícula i marxaven del lloc amb una motxilla amb 150.000 euros.
En teoria, havien fet un intercanvi senzill. L’home que els havia contactat els donaria els diners en bitllets petits dels quals se’n volia desfer –acostuma ser diner negre– i ells li donarien els mateixos diners però en valors alts i de curs legal. L’únic que hauria de pagar l’home interesat en els bitllets grans era una comissió que estava disposat a acceptar. El tracte estava clar i el segellarien a un despatx del centre de Barcelona que s’havia llogat per a l’ocasió.
El que no s’imaginava l’home que volia desprendre’s dels 150.000 euros en bitllets petits, però, és que la maleta que rebria en aquell pacte només tindria un pocs bitllets reals. La majoria eren falsificats. Havia estat víctima del que es considera un rip deal o tracte fraudulent. Els estadafors d’aquest mètode acostumen a fer sentir còmode la víctima a guanyar-se la seva confiança després de projectar una solvència econòmica que fa pensar que, efectivament, tenen accés a grans quantitats de diners. La posada en escena acostuma a estar molt treballada, assenyalen un comunicat de la policia catalana.
En aquest mateix text, els Mossos expliquen que es van adonar que podia haver-hi algun fet estrany en el moment en què dos agents de paisà –o policia secreta– van veure dos homes que havien fet gestions en un cotxe aparcat al passeig de Gràcia però després caminaven separats. Actuaven “com si no es coneguessin, a més de mostrar una actitud de control del seu entorn”, apunta el comunicat policial.
Gràcies als contactes habituals dels Mossos amb els comerços de la icònica via del centre barceloní, es va rebre una alerta d’un membre del servei de seguretat d’una botiga sobre els sospistosos. El seus posats mentre estaven a l’establiment li van cridar l’atenció. Així, els agents els van seguir la pista.
Finalment, els van veure entrar a un edifici del passeig de Gràcia i, poc després, van sortir-ne amb molta pressa i amb una motxila que abans no portaven. Aquest va ser l’indici definitiu. Els agents els van aturar, els van escorcollar i van trobar-se botí. Hi havia 150.040 euros en bitllets de 20 i 50 euros.
Després, només es va haver de reconstruir els fets i lligar caps. La víctima havia estat posat en contacte amb ells mitjançant tercers persones. Li havien assegurat que aquests homes de negocis podrien donar-li 150.000 euros en bitllets grans i legals a canvi d’una comissió de 27.000 euros. Eren suficients diners com perquè no semblés una ganga i no s’aixequessin sospites. Així, la víctima de l’estafa va caure-hi de ple. Van acordar una cita i l’home va comprovar in situ que hi havia la quantiat acordada en la maleta. Tot seguit, va donar l’ordre perquè en un despatx ubicat en un passatge contigu, s’entregués a l’altra part la quantitat acordada en bitllets petits. No va ser fins quan va arribar al cotxe, en un examen més acurat dels diners que li havien donat, que es va adonar de la ficada de pota.
La Unitat Central d’Estafes i Mitjans de Pagament de la DIC s’ha fet càrrec de la investigació per determinar si els arrestats formen part d’alguna organització criminal dedicada a aquesta tipologia d’estafes i quines implicacions podrien tenir en d’altres fets delictius d’aquestes característiques.
5 
