L’espoli franquista està més a prop de passar a la història. Els descendents de gairebé 400 famílies que van haver d’entregar entre el 1938 i el 1941 els seus estalvis a les autoritats feixistes perquè havien estat emesos durant la República podrien recuperar a principis del 2025 aquestes petites fortunes confiscades fa més de vuit dècades. La demanda conjunta presentada de la mà Vosseler Advocats el maig del 2023, just després de l’aprovació de la Llei espanyola de Memòria Democràtica, que els reconeix per fi com a víctimes d’aquests embargaments, va camí de fructificar en les primeres devolucions.
Aquest procés només està pendent de les auditories científiques, que han de determinar quin valor tenien aleshores les pessetes i quant pertoca a cada família amb el canvi a euros. Un cop completades, el reton d’aquestes petites fortunes serà pràcticament automàtic. Ara bé, aquests més de 300 títols guardats durant dècades -en molts casos hi ha més d’un beneficiari per un mateix comprovant– només són una part del total de diners confiscats. Moltes de les famílies espoliades ja no conserven aquest document, un paper on es pot llegir la frase Fondo de Papel Moneda Puesto en Circulación por el Enemigo que els hi va entregar el Banc d’Espanya després d’entregar els diners. Alguns van acabar destruïts, altres perduts entre mudances o bé utilitzats com a pagaré o per saldar deutes.
Buscar l’agulla en el paller del Banc d’Espanya
Tenir el comprovant és un requisit indispensable per poder accedir a aquest rescabalament. La Llei només permet reclamar als descendents directes dels espoliats fins a un quart grau de consanguinitat, fet que exclou els comprovants utilitzats com a moneda de canvi o heretats per persones alienes a la família. Tanmateix, no tot està perdut per a les famílies espoliades que sàpiguen que en algun moment van tenir entre les seves mans un títol com aquest. Hi ha una última via que permet als afectats aconseguir un comprovant que certifiqui la confiscació que van patir els seus avantpassats.
“Si saben que van ser espoliats i que tenien un títol com aquest, haurien de trobar la còpia guardada al Banc d’Espanya i sol·licitar un duplicat compulsat”, apunta Leire López, una de les lletrades de Vosseler Advocats que està portant les reclamacions d’aquestes prop de 400 famílies. Aquesta és l’única alternativa que tenen els descendents per poder obtenir l’acreditació que els permeti optar a reclamar els diners confiscats. El procés, però, no seria bufar i fer ampolles. Caldria revisar un a un cadascun dels expedients conservats a l’entitat bancària fins a trobar el corresponent. Una feina complexa tenint en compte que es compten per milers.
De fet, un informe del mateix Banc d’Espanya que data del març del 1938 ja situava l’embargament en un total de 35 milions de pessetes. Aquesta xifra, però, podria ser encara més alta. En un reportatge d’El País publicat fa quatre anys, el professor d’Història Econòmica de la Universitat d’Alacant, Carlos Barciela, assegurava que el franquisme podria haver confiscat fins a 25.536 milions de pessetes, que es van posar fora de circulació. Així doncs, les famílies espoliades amb un rebut perdut encara tenen un bri d’esperança per poder recuperar aquests estalvis, una tasca que no serà fàcil, però que sens dubte paga la pena.
