“No recomano en absolut matricular-s’hi. El meu darrer any ha estat un caos, un despropòsit i un malson”. “He hagut de marxar a un altre centre per poder acabar l’any amb seguretat i no perdre el curs”. “Un desastre”. Aquests són només alguns dels testimonis d’exalumnes del centre d’audiovisuals ITES, una escola privada de graus superiors que es va fundar el 1975 a Barcelona. La situació actual de l’equipament formatiu és crítica: arrossega demandes tant de famílies com del professorat, a finals de maig va perdre l’autorització per part del Consorci d’Educació de Barcelona per poder impartir classe el curs vinent -tot i que permet matricular-se a diferents modalitats- i està pendent d’una demanda de desnonament ajornada fins al pròxim octubre. Des de l’administració del centre reconeixen aquest escenari completament advers, però asseguren que estan pendents de l’arribada dels diners d’un grup inversor que hauria de servir per reflotar les instal·lacions i acabar amb uns problemes econòmics que fa temps que s’arrosseguen.
La deriva de l’ITES va començar just abans del traspàs del centre al nou administrador, que prové del sector immobiliari i del de la tecnologia blockchain, coneguda popularment com a criptomonedes. Aquest va prendre el control de l’escola a mitjans de l’estiu del 2024 -tot i que no es formalitza fins a principis de setembre- després que l’anterior responsable fes un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) als treballadors. Ho va fer directament, sense haver de passar per un concurs de creditors, ja que havia estat involucrat en l’equipament amb anterioritat a través d’uns cursos d’intel·ligència artificial. A partir d’aquest punt és on difereixen les versions entre plantilla i l’actual responsable. Segons denuncien els treballadors al TOT Barcelona, una de les primeres mesures que va prendre la nova gerència va ser la d’escapçar la direcció acadèmica de les instal·lacions. També es van retirar alguns plusos al professorat, hi va haver rebaixes de responsabilitat, canvis constants d’horaris i es van vulnerar diversos drets dels treballadors, com el de la desconnexió digital. Es va optar per fer obligatòria la dedicació exclusiva dels formadors, de manera que es va acabar amb la flexibilitat horària que necessitaven molts dels membres de la plantilla, que fins aleshores mantenien les seves carreres professionals al marge de l’escola.
En definitiva, es va generar un “clima de tensió” que va desembocar en una vaga indefinida el 29 d’octubre del 2024. La mobilització impulsada pel sindicat CGT es va allargar durant tres setmanes i no es va desconvocar fins que la gerència del centre va signar una sèrie de compromisos davant el Departament de Treball. Lluny d’acabar amb el problema, denuncien que la situació no va fer més que empitjorar. Des d’aleshores, el centre audiovisual ITES acumula gairebé una quinzena de demandes judicials dels seus treballadors per impagaments. Una part de la plantilla no cobra la nòmina des del mes de febrer i també hi ha empleats que han portat a tribunals l’administració de l’equipament per coaccions i amenaces. “Ens va prometre que aconseguiria vuit milions d’euros en inversors, però després van passant els mesos i veus que no cobres… El pitjor és que estàs obligat a anar a treballar sense cobrar perquè, si renuncies a la feina, també ho estàs fent a l’atur que et toqui i a la indemnització”, lamenta un dels empleats que segueix en plantilla i que té una llarga trajectòria a l’escola.
Els treballadors no són els únics que han recorregut a la via judicial. Una vintena de famílies han emprès accions legals després de constatar que l’itinerari educatiu promès i pel qual es van matricular no es complia, s’havia escapçat completament l’antiga direcció i molts professors havien deixat de donar classe descontents amb el nou rumb que havia pres la nova administració. “Aquí hi ha gent amb hipoteques i famílies que no poden deixar d’ingressar diners, així que molts han acabat marxant”, reconeix un portaveu dels treballadors.
Aquest juliol hi havia programada la primera data de desnonament per l’impagament del lloguer d’uns dels locals que ocupa el centre en uns baixos del carrer de Bailèn. Fonts pròximes al cas apunten que el deute podria ascendir a hores d’ara a més de 300.000 euros. Les mateixes veus indiquen que el llançament es va poder ajornar perquè a l’interior del local encara hi havia una sèrie de material que està embargat judicialment perquè és propietat d’un dels professors del centre que està en disputa als tribunals amb l’administració, un extrem que nega la gerència.
Forat engrandit per la vaga i un inversor per reflotar l’escola
Aquesta versió contrasta amb la de la gerència del centre d’audiovisual, que culpa directament a la vaga de la complicada situació econòmica de l’equipament. Des de l’administració assenyalen que les mobilitzacions van provocar que una trentena de famílies acabessin donant-se de baixa, comprometent l’estabilitat financera de l’escola i fent inclús que alguns inversors que ja estaven aparaulats “es tiressin enrere“. Recorden que l’ITES ja acumulava alguns exercicis amb balanç negatiu abans de l’arribada dels nous responsables, amb pèrdues que xifren en més 200.000 euros anuals i que complicaven la seva subsistència. Part d’aquest forat seria provocat -sempre segons la seva versió- pels sous molt per sobre de la mitjana de la plantilla que tenia la direcció fins aleshores vigent, a qui també acusa de permetre irregularitats com l’ús de subvencions en formació per pagar nòmines.
Consideren que part del malestar del professorat respon a les exigències imposades pel que fa a les titulacions oficials, ja que asseguren que un segment de la plantilla no tenia els cursos o màster necessaris per poder impartir classe, i remarquen que des de bon inici no van voler fer fora a ningú, sinó que només es van incorporar a l’equip tres nous càrrecs. Sí que reconeixen impagaments amb els sous, tot i que rebaixen la xifra fins a sis persones com a molt, i problemes amb el lloguer, tot i que defensen que mantenen una relació magnifica amb els arrendadors i que aviat podran saldar el deute, fet que els hauria de permetre renovar el contacte per deu anys més. Amb tot, denuncien que es tracta d’un conflicte motivat per “pèrdua de control” de l’antiga direcció i per una part de la plantilla que hauria mostrat una “actitud d’obstrucció” provocant un clima de tensió “deliberadament”.
L’administració remarca que estan a l’espera de l’arribada dels diners d’un fons inversor que “canviarà el panorama” posant una quantitat inicial de prop d’un milió d’euros, la meitat dels quals aniran a saldar els deutes per impagaments salarials i de lloguer. Els responsables del centre apunten que estan en converses contínues amb Consorci d’Educació de Barcelona, que ja han presentat recurs d’alçada davant la revocació de l’autorització i que han demanat una nova llicència que encara no ha estat atorgada. Així doncs, es mostren convençuts de poder reprendre l’activitat al setembre amb nou professorat i amb acords importants com l’adscripció a una universitat internacional per poder impartir certs cursos i graus o l’associació amb un grup de comunicació de renom per poder continuar oferint una part de la formació en qualitat de pràctiques. Confien a poder celebrar els cinquanta anys de vida de la institució el pròxim octubre havent completat el “rescat” de l’escola i aplicant un pla de modernització que inclou noves metodologies i cursos de formació complementària. L’objectiu és poder mantenir l’oferta amb els seus cicles formatius de grau superior i mitjà, tot reforçant i ampliant la formació no reglada, “fent una clara aposta per l’adaptació dels continguts formatius de l’escola a la realitat audiovisual del nostre mercat”.
Matrícules obertes tot i no tenir llicència
Malgrat haver perdut l’autorització per impartir classe i estar pendent d’un llançament que va ajornar-se fins al pròxim mes d’octubre, les matrícules continuen obertes per al curs 2025-2026 sense que s’indiqui en cap moment que l’ITES actualment no compta amb la llicència necessària per mantenir l’activitat. Segons ha pogut comprovar el TOT Barcelona, només entrar a la pàgina web del centre, apareix un bàner amb el missatge “matrícula oberta” i a sota es mostren els diferents graus que fins ara oferien les instal·lacions. Si cliques a qualsevol dels cursos i emplenes la informació que et demana, acabes al cap d’uns dies rebent un correu electrònic de l’administració en el qual es disculpen per la demora en la resposta, al·legant que estaven “atenent diverses sol·licituds”, i adjunten un enllaç amb informació detallada i requisits sobre l’admissió al centre, tot oferint la possibilitat de fer una visita presencial a l’equipament.
Seguint els passos que t’indiquen s’arriba a poder pagar la matrícula del grau, sense que en cap moment s’hagi especificat que per ara no hi ha cap garantia que aquest es pugui impartir finalment. En deixen constància diverses ressenyes a Google de famílies que es van assabentar de la situació del centre després d’haver completat tot el procés i que ara esperen que els retornin la quantitat abonada. “Estic esperant que em tornin els diners de la matrícula”. “Continuem esperant que ens retornin els diners de la matrícula. Nosaltres ja hem pres mesures”. El descontentament és palpable si mirem els missatges que diferents usuaris han deixat al perfil de l’escola des de fa un mes i mig i fins al més recent, que tot just es va publicar fa dues setmanes. Una de les persones afectades que va utilitzar aquesta via per denunciar el seu cas va ser la Gimena. “El meu fill de 18 anys volia estudiar producció audiovisual. Vam veure que aquesta escola estava al costat de casa, que tenia una llarga experiència i coneixíem algun alumne que hi havia passat. Ens quadrava en tots els sentits”, explica aquesta mare en una conversa amb el TOT Barcelona.
Es van informar per la pàgina web, a través de la qual van rebre un enllaç on podien abonar els 1.295 euros de la matrícula. Després de completar el procés, no van rebre cap missatge ni comprovant. Tampoc informació sobre l’inici de les classes ni cap detall de l’itinerari educatiu. El seu fill va acostar-se al centre i li van dir que tot era correcte i que continuessin amb la inscripció. Seguint amb la incertesa, la mare es va acostar a l’escola, on es va trobar amb un grup de professors que la van informar de la disputa legal amb la gerència i de la decisió del Consorci de revocar la llicència, que era oficial des del 26 de maig. Ells havien pagat la matrícula el 3 de juny, una setmana després que es conegués el veredicte. “No tenien autorització i ens van deixar seguir amb el procés. És veritat que estaven esperant una resolució, però no hi havia res segur. No és ètic ni just. La seva forma de procedir em va semblar una estafa”, subratlla. Després de molta pressió, va aconseguir que finalment li retornessin els diners pagats gairebé un mes més tard. Això va permetre que el seu fill pogués acabar matriculant-se a un altre lloc i no es quedés tirat amb la incertesa de saber si hi hauria classes o no. Com a contrapartida, li van oferir gratuïtament un curs d’estiu en línia de màrqueting digital. “És poc professional. No volem saber-ne res d’ells”, conclou.
“Estan venent fum. Ofereixen graus i cursos que no tenen la llicència per fer”, assegura un exprofessor consultat per aquest mitjà que va impartir classe durant diversos anys a l’escola. “No es fan juntes d’avaluació, s’estan regalant notes… Alguns alumnes no s’han matriculat per fer el segon curs i tenen problemes en altres centres, que els diuen que els expedients no s’han fet correctament”, afegeix un altre mestre encara en plantilla. Fonts del Consorci d’Educació de Barcelona remarquen que només tenen competència per autoritzar o no la impartició d’aquesta formació professional, que és un procés reglat. Les mateixes veus confirmen que, ara per ara, l’ITES t’he denegat el permís i que la revocació de la llicència es va fer després de comprovar en diverses inspeccions que no es complien els “requisits mínims” i de requerir a la direcció del centre “diverses vegades” que s’esmenés la situació. Davant l’omissió a les peticions, es va tramitar el cessament de l’autorització.
5 
