“Allà, veus aquell avió? I aquell altre? I el de darrere? Deixen aquest espai de marge, però tots tres estan a punt d’aterrar allà, on aquelles torres vermelles, que és l’aeroport. També sé veure des d’aquí els vaixells que entren al Port, i me’n conec la companyia. Els Grimaldi són collonuts”. Qui parla és el Joan Escayuelas, un veí del Turó de la Rovira, al Carmel, que té una terrassa privilegiada des d’on es veu tota la ciutat. I de la mateixa manera que admira la Barcelona més llunyana, també té a l’abast la més propera, tot i que el paisatge que hi troba li agrada força menys. “Mira, d’allà va caure el noi d’ahir”, diu assenyalant la cornisa de les bateries antiaèries –els búnquers– que té a tocar de casa seva.
És la zona on cada dia es veu gent asseguda al marge del mur de pedra bevent llaunes de cervesa o ampolles de vi. La majoria d’ells, turistes. I és el punt exacte on ahir un home de 40 anys va caure, va quedar inconscient i va necessitar la intervenció dels Bombers de Barcelona i els Serveis d’Emergències Mèdiques per ser traslladat a un hospital. El daltabaix entre la cornisa i el barranc, ple de vegetació, és d’uns 8 metres d’alçada.
La zona dels búnquers d’on va caure l’home accidentat ahir / D.C.
“El primer que vam fer va ser trucar el 112. Però després vam poder parlar amb els bombers tranquil·lament, quan havien retirat l’home. Ens van comentar que la colla que acompanyava l’home deia que el noi havia begut i havia acabat caient fent el brètol”, relata el Joan, que viu des de fa 72 anys a la mateixa casa on va néixer. Ell les ha vist de tots els colors. En una altra ocasió, el Joan va enxampar uns homes pixant a la seva porta, va sortir a queixar-se i va endur-se un cop de puny que va provocar que li posessin 11 punts de sutura.
La Núria, veïna d’una casa d’uns metres més enllà, també va sortir ahir a parlar amb els agents de la Guàrdia Urbana que hi van actuar. A més, comenta que a Facebook va trobar una foto del llit mèdic que s’enduia l’home inconscient, tot i que ara ja no troba la publicació i tem que l’hagin esborrat. “Els que van pujar la fot també deien que l’home anava borratxo”, afegeix.
Els búnquers: fotos, cerveses i turistes
Fonts de l’Ajuntament descarten que l’home quedés en estat greu després de l’accident. Tanmateix, l’enrenou que es va generar per la caiguda de l’home el van aprofitar els lladres de la zona, que van endur-se els objectes d’uns turistes orientals. “La Guàrdia Urbana anava molt atabalada, especialment després que els japonesos es queixessin que els havien robat les bosses”, comenta el Joan. Segons els veïns, però, això no és cap excepció. Igual que els turistes no paren de pujar –sempre carregats amb bosses plenes d’ampolles d’alcohol–, els furtadors també resten a l’aguait. “El que més em preocupa és que això s’ha convertit l’únic lloc de Barcelona que s’ha permès que es converteixi en un botellón continu”, es queixa Escayuela. Com a solució, la Núria esmenta la proposta de posar-hi tanques per controlar els accessos, però no es mostra gaire esperançada de veure-ho aviat.
Una turista camina per la cornisa dels búnquers per fer-se una fotografia / D.C.
Mentre la veïna parla, arriben dos camions del servei de neteja de l’Ajuntament. Baixen dos treballadors i enfilen els últims metres fins al cim del turó on es reuneixen centenars de turistes un dimarts qualsevol de febrer. Tenen feina. Una hora abans, les papereres d’un dels punts de les antigues bateries antiaèries eren plenes d’ampolles. També n’hi havia a terra, al voltant.
Les papereres de les bateries antiaèries, plenes d’ampolles de cervesa i de vi / D.C.
Els veïns veuen el succés d’ahir com un accident que no dubten que es tornarà a repetir. “Ja ha passat tres vegades, que jo recordi”, indica el Joan. “I res no em fa pensar que això ha de canviar, si ells mateixos ens expliquen que els hotels, les guies i l’Internet els diuen que han de venir aquí, i que poden fer-ho amb les seves ampolles tranquil·lament”, remata, disgustat.
