“És inacceptable que en una ciutat com Barcelona hi hagi persones que morin de fred al carrer”

Sant Egidi triplica els àpats distribuïts a Barcelona per la pandèmia

La comunitat de Sant Egidi a Barcelona va repartir el 2020 uns 15.000 sopars, el triple que el 2019, davant de l’emergència social causada per la pandèmia. Ho ha apuntat el responsable de la comunitat a Barcelona, Jaume Castro, en la presentació de la nova edició de la guia ‘On menjar, dormir, rentar-se’, amb adreces útils per a les persones que viuen al carrer i que és coneguda com la ‘Guia Michelin dels pobres’. La comunitat també ha notat un augment de les dones ateses en diversos serveis, com el de menjador, on han passat de representar entorn del 12% al 30%. Castro ha demanat centres de baixa exigència per a les persones sense llar: “És inacceptable que en una ciutat com Barcelona hi hagi persones que morin de fred al carrer”.

La comunitat de Sant Egidi ha hagut de reorientar els seus serveis, tant a l’hora de donar resposta a la realitat social de la Covid-19, amb més persones en una situació de vulnerabilitat i noves necessitats com les mascaretes, com en les formes per evitar contagis. Aquest és el cas del servei de menjador, en què les persones van a recollir el sopar i en què l’any passat es van distribuir 15.000 àpats a Barcelona (5.000 el 2019). Un altre dels serveis de la comunitat de Sant Egidi és el d’acollida, que reparteix paquets d’aliments i on s’han duplicat el nombre de persones ateses, amb unes 3.000 l’any passat (763 nuclis familiars). D’altra banda, cada setmana han atès unes 250 persones que viuen al carrer.

La comunitat de Sant Egidi també ha vist nous rostres de la vulnerabilitat social en els darrers mesos. La responsable del servei a les persones sense sostre, Raquel Sancho, ha explicat que han augmentat el nombre de dones atestes en serveis com el de menjador o el d’acollida. També ha indicat que han incrementat les famílies ateses, els joves, els estrangers i persones de comunitats com la filipina, que treballa sobretot en les cures domèstiques i en la restauració.

Una brúixola a la ciutat

Els responsables de la comunitat han radiografiat aquesta realitat en la presentació de la guia del 2021 ‘On dormir, menjar, rentar-se’ a Barcelona, un llibret amb més de 500 adreces que s’ofereix a les persones que viuen al carrer o es troben en situacions de necessitat i que vol ser una “brúixola” perquè es puguin orientar a la ciutat, amb els llocs on poden trobar ajuda i acollida. Es tracta d’una iniciativa sorgida fa anys a Roma i que es publica en diverses ciutats d’Itàlia i d’altres països.

La guia de Barcelona relaciona 30 menjadors; una vintena de centres estables on dormir; 12 serveis de dutxa -un 30% menys que l’any passat-; 37 centres on curar-se i un centenar de centres d’acollida i orientació, la meitat dels quals són parròquies. També recull una trentena de centres d’atenció a la drogodependència; quatre llars d’infants i escoles maternes; cinc centres per a dones víctimes de violència i cinc centres d’assistència per a presos i expresos, entre altra informació.

Morir de fred a Barcelona

La guia està dedicada a Rafael Díaz i Antonio Varela, que vivien a Barcelona, al carrer, i van morir-hi el desembre del 1996 a causa del fred. El responsable de la comunitat de Sant Egidi a Barcelona ha lamentat la mort d’Amine i Mohamed, dos homes que vivien al carrer i que hi van morir a principis de gener d’aquest any també a causa del fred.

Castro ha assenyalat que han mort més persones al carrer, si bé no com a conseqüència directa del fred però sí de viure al ras. També ha advertit que l’esperança de vida de les persones sense llar és 20 anys més curta que la general.

Hostals i hotels acullin persones sensesostre

El responsable de la comunitat de Sant Egidi ha demanat que s’obrin centres de baixa exigència, amb pocs condicionants, perquè les persones que viuen al carrer hi puguin accedir amb facilitat. La comunitat de Sant Egidi adverteix que han desaparegut els centres d’allotjament nocturn d’accés directe, ja que els tres únics que existien han passat a tenir un accés derivat de serveis socials i a través dels referents de les entitats que treballen amb persones sense llar.

Per això ha fet una crida perquè es posin albergs, hotels, hostals i altres allotjaments tuurístics a disposició per “acollir les persones sense sostre”. “Es poden trobar fórmules. Són necessàries habitacions de ràpida utilització”, ha recalcat Castro, que també ha advertit que la reducció de la presencialitat “ha allunyat encara més dels serveis socials les persones sense sostre”.

Nou comentari