ERC planteja que l’Ajuntament faci inspeccions a comerços, bars i restaurants per evitar discriminacions en l’ús de la llengua catalana a Barcelona. El grup municipal que encapçala Elisenda Alamany portarà la setmana vinent a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports una proposició en la qual demana al govern de Jaume Collboni que incorpori l’ús de la llengua catalana “com a àmbit prioritari de l’activitat inspectora de l’Ajuntament i inclogui la vulneració dels drets lingüístics en el Pla Integral d’Inspecció de Barcelona 2024-2027”, subratlla el text al qual ha tingut accés el TOT Barcelona.
La demanda dels republicans arriba després que, a mitjans de setembre, l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2023 posés en relleu que parlar en català va ser un dels motius principals de discriminació a la ciutat l’any passat, només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, per motiu de salut i LGTBI-fòbiques. Al llarg del 2023, es van recollir 125 discriminacions per l’ús del català, prop d’un 40% més que el 2022, quan en van ser 90. La majoria de les queixes són contra empreses o entitats privades -bancs, comerços, bars, restaurants…- per negar als ciutadans que es poguessin expressar en català.
ERC assenyala al model turístic
En resposta al TOT Barcelona, el regidor Jordi Castellana diu que “per a Esquerra Republicana l’ús del català com a eina de cohesió i d’identitat de la ciutat de Barcelona és irrenunciable”. Considera “inadmissible” el nombre tan elevat de discriminacions per vulnerar el dret a l’ús del català, i valora que una de les causes ha estat un “model de ciutat basat en el turisme” que ha derivat, entre altres conseqüències, en una “despersonificació de la ciutat que es veu clarament en l’àmbit de la llengua”.
En l’argumentari que els republicans utilitzaran per defensar la seva proposició hi figura una dada, que, tot i ser de fa sis anys, és preocupant: “El 40,6% dels establiments comercials barcelonins no utilitzen mai el català a l’hora d’atendre els seus clients”, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del 2018 de la Generalitat de Catalunya. I afegeixen que l’ús del català està caient a la ciutat, ja que l’any passat només el 36,5% utilitzava aquest idioma de manera habitual, va recollir l’Enquesta de Serveis Municipals de l’Ajuntament.
El govern de Collboni ha engegat el Pla integral d’inspecció de Barcelona 2024-2027, que té com a objecte planificar, de forma coordinada i homogènia, l’ordenació, els criteris i la metodologia de l’activitat inspectora de l’Ajuntament de Barcelona en un seguit d’àmbits que es consideren prioritaris: activitats, obres, via pública, salut pública, mobilitat i medi ambient. I el que planteja ERC és que el català sigui un d’aquests àmbits prioritaris. “Tenint en compte que el govern municipal ha anunciat un pla d’inspeccions transversal per a garantir el compliment de les obligacions dels establiments ubicats a la ciutat demanem que també s’hi inclogui el compliment de les obligacions lingüístiques que evitin la vulneració de drets dels i les catalanoparlants”, destaca Castellana.
La CUP va denunciar 120 establiments per no retolar en català
El passat mes d’abril, aquest mitjà ja es va fer ressò que la CUP havia denunciat davant de l‘Agència Catalana de Consum més de 120 establiments de Barcelona per no retolar en català. Segons els cupaires, aquests negocis no respecten la llei de política lingüística en l’article 32.3, que estableix: “La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per als usuaris i consumidors dels establiments oberts al públic han de ser redactats, almenys, en català”.
