Les entitats memorialistes i de drets humans han exigit formalment a l’Estat que la conversió de la prefectura de Via Laietana en un espai de memòria “no sigui un gest simbòlic”. Una desena d’agrupacions, entre les quals Irídia, Òmnium Cultural i la Comissió de la Dignitat, insisteixen a demanar el “cessament immediat” de tota l’activitat policial, i acusen el Govern de Salvador Illa i a l’alcalde Jaume Collboni de ser “còmplices” de la decisió del també socialista Fernando Grande-Marlaska, al capdavant del ministeri d’Interior i contrari a reubicar la Policia Nacional. “Policia i centre de memòria no poden conviure en un mateix sostre”, ha insistit Pilar Rebaque, membre de la Comissió de la Dignitat, en una roda de premsa aquest matí a la presó Model.
Les entitats qüestionen que la conversió que proposa el PSOE es limita “a posar-hi una senyalització com les que ja hi ha i han estat vandalitzades”. En aquest sentit, els col·lectius pro drets humans han presentat dotze al·legacions a la resolució de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, que ha iniciat el procediment per convertir la comissaria en un espai de memòria. Més enllà de demanar un centre de memòria “en exclusiva i sense ús compartit amb dependències policials”, les entitats també reclamen la transferència de l’edifici a la Generalitat de Catalunya, “com a administració responsable de les polítiques de memòria democràtiques”. L’optimisme, en tot cas, és escàs. “En privat, tots els partits ens diuen que tenim la raó, però sempre hi ha el tap del Marlaka i dels sindicats policials”, ha lamentat Rebaque.
Les entitats han assenyalat la “gran hipocresia” del PSOE i els seus governs, que “s’erigeixen en defensors de la memòria democràtica, però no fan polítiques concretes”. “Els tremola el pols a l’hora d’enfrontar-se a certs poders de l’Estat com la Policia Nacional i determinats sindicats”, ha detallat el president de l’Ateneu Memòria Popular, Toni Coll. L’activista ha titllat d’”inacceptable” la poca pressió socialista sobre els seus companys de Madrid i ha recordat que ara fa 50 anys de la mort del dictador. “Una democràcia consolidada no es pot permetre que un espai marcat per la repressió continuï sent un espai policial. I més amb l’extrema dreta a l’alça, que s’apropiarà de la manca de memòria”, ha afegit Rebaque.
El ministeri dirigit per Malaska defensa arguments de caràcter tècnic i logístic per frenar el trasllat dels policies, però les entitats recorden que el 2011 la Policia Nacional va estrenar el nou gran centre d’operacions al barri de la Verneda. L’espai té més de 30.000 metres quadrats i acull actualment la Prefectura de la Policia Nacional. “No existeix cap impediment funcional ni operatiu per procedir a la desafectació total dels usos policials de l’immoble de Via Laietana, 43”, exposen els col·lectius en el document d’al·legacions.
Les entitats també demanen que el text reculli les tortures que van fer-se durant el període de la Transició espanyola, perquè “la impunitat es va perllongar durant anys després de la mort del dictador”, i que s’incorpori “la veu de les víctimes” en el projecte de memòria de Via Laietana. “No pot ser un projecte fet des dels despatxos”, han insistit poc després de lamentar “que no hi ha cap resultat” malgrat haver-se reunit amb tots els grups polítics partidaris d’una renovació completa de l’edifici.
Concentració el 23 de novembre
Fa dues dècades que les víctimes del franquisme demanen una conversió real de Via Laietana en un espai de memòria democràtica que repari el dany de les víctimes torturades pel règim. “Catalunya no pot quedar-se enrere. És un deure moral i democràtic amb totes les persones que van patir tortures i amb les generacions futures”, ha manifestat Coll. Els col·lectius partidaris de la ressignificació de l’edifici han fet una “crida a la ciutadania” per unir-se a la concentració que faran el 23 de novembre davant de Via Laietana. Més de 240 entitats ja han signat el manifest per demanar una conversió completa de l’edifici, que també té el suport d’una quarantena d’ajuntaments.
