Un home arriba a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de Ciutat Vella amb un contracte de lloguer. Hi apareixen les dades de la propietària del pis. Els funcionaris inspeccionen visualment el contracte i procedeixen a l’empadronament en el domicili sense més preguntes. I així, fins a 8 persones que, suposadament, compartiran un pis de 3 habitacions amb la Patrícia Martínez, propietària de l’immoble, i la seva filla. Aquesta veïna de Ciutat Vella ha estat víctima d’una suplantació d’identitat que l’ha abocat a tot un periple administratiu per poder demostrar que es tracta d’un empadronament fraudulent, fruit d’un delicte de suplantació d’identitat, però també d’un marc legal administratiu que desempara les víctimes d’aquests fraus.
L’odissea, els nervis i l’angoixa comencen el 21 d’octubre, mentre la Patrícia és al Perú treballant. La seva filla és a Barcelona i rep una notificació -amb data 26 de setembre- de l’Ajuntament de Barcelona per a la seva mare, en què se li comunica que té un termini màxim de deu dies per presentar-se presencialment a l’OAC per “una irregularitat”, que en cap cas es concreta en la notificació. Només es notifica que la Patrícia és un dels “4.566 expedients individuals de baixa padronal per possible incompliment dels requisits de residència establerts a l’article 54 del reial decret 1690/1986″. Se li notifica que si no acredita en deu dies que aquella és la seva residència habitual, la donaran de baixa del padró i del cens electoral.
Des del Perú, comença l’angoixa per la incertesa i la falta d’informació. La filla de la Patrícia demana, obligatòriament, cita prèvia a l’OAC, tal com s’indica a la carta. Paradoxalment, la primera cita disponible és per a 29 dies després. “Al final la meva filla es presenta sense cita prèvia a Ciutat Vella. Posen en dubte que sigui filla meva, tot i que porta l’escriptura de la propietat i un rebut de l’IBI. No li donen cap altra explicació que hi ha un contacte fraudulent de lloguer. Va als Mossos i denuncia suplantació d’identitat i adjunta la denúncia a la instància municipal. Però passa una setmana i no tenim resposta. Jo m’angoixo molt i decideixo tornar del Perú deixant la feina que tenia”, relata al TOT Barcelona la Patrícia. I a partir d’aquí, comença l’odissea administrativa fins avui: tres visites presencials a l’OAC i cinc instàncies demanant solucions i explicacions. “I de moment, només he aconseguit que ens regularitzin a la meva filla i a mi per poder emetre volants de convivència. Però encara tinc empadronades a casa vuit persones”, afegeix.
Desprotecció legal: no cal comprovar contractes de lloguer
A més, com detalla la Patrícia, no és possible la comunicació directa amb els tècnics responsables dels empadronaments de l’Ajuntament, “l’única via és la instància, i vius amb l’angoixa d’esperar la resposta. Et diuen que apliquen els procediments administratius i la normativa vigent, que per exemple, no obliga a comprovar la veracitat del contracte i ni tan sols a preservar-ne una còpia”, lamenta l’afectada. Aquesta és la resposta que van donar a la Patrícia en una de les instàncies, en què reclamava informació sobre quines mesures havia pres l’Ajuntament per evitar la seva suplantació d’identitat. “Les persones que es van empadronar al seu domicili van exhibir un contracte de lloguer en el qual consten les seves dades com a arrendador. Us confirmem que no disposem d’una còpia de l’esmentat contracte, atès que aquest document va ser merament exhibit en el moment de realitzar-se la tramitació. L’exhibició del contracte de lloguer on les dades de l’arrendador coincideixen amb la propietat es va considerar que complia la normativa”, diu la instància. En cap cas es comprova la veracitat del contracte i tampoc no se sol·licita còpia del DNI de la propietària. “La sensació que tinc és que els meus drets depenen dels drets de qui ha comès el frau, a mi me’ls han suprimit. La llei no em defensa com a ciutadana”, reflexiona aquesta veïna de Ciutat Vella.
L’única garantia que de moment ha obtingut la propietària del pis és que, a partir d’ara, el seu domicili queda “bloquejat informàticament per a qualsevol petició relativa a una inscripció, de manera que se li apliqui un règim reforçat de comprovació i tramitació”. És a dir, que després del calvari, encara no resolt, l’Ajuntament farà el que se suposa que hauria de ser el procediment habitual, comprovar la veracitat de les dades. Amb tot, i malgrat que l’Ajuntament ja ha reconegut que es tracta d’un frau, les 8 persones continuen empadronades al seu domicili.
Un procés llarg per donar de baixa els empadronats
La Patrícia Martínez també ha hagut de batallar perquè les persones empadronades falsament a casa seva -ella apunta a una possible màfia i no a persones concretes que actuaven pel seu compte-, i ara encara haurà d’esperar que finalitzi el procediment administratiu fins que l’Ajuntament dicti la baixa definitiva del padró de les 8 persones. Les “persones afectades” -així es refereix l’Ajuntament als falsos empadronats- tenen dret a una audiència abans que el Consell d’Empadronament emeti l’informe preceptiu. Segons la carta de resposta a una de les instàncies presentades per la Patrícia, amb data 26 de novembre, l’Ajuntament comunicarà als “afectats” la incoació de l’expedient i els donarà un termini per presentar al·legacions abans de donar-los de baixa. Si no els pot notificar, es publicarà l’avís al BOE, i si els “afectats” presenten al·legacions, caldrà que el Consell d’Empadronament avali la baixa del cens. Un camí que pot durar uns sis mesos, segons ha pogut saber la víctima de la suplantació d’identitat. De fet, a la notificació se li confirma que, segons la normativa vigent, “no és possible realitzar de manera immediata la baixa retroactiva de les persones que s’hagin empadronat presumptament de manera fraudulenta, cal seguir els procediments legals establerts”. I encara més, la llei protegeix la identitat de les 8 persones que han comès el frau, si no és que ho requereix la policia o la justícia a partir de la denúncia que la Patrícia Martínez va interposar.
Els perjudicis de tenir 8 empadronats a casa
Més enllà de l’odissea burocràtica que ha viscut la Patrícia, el fet de tenir encara empadronades a casa seva 8 persones té conseqüències per a la propietària, que la llei, per cert, no té en compte. Per exemple, per tramitar beques acadèmiques de la seva filla, s’ha trobat que la concessió està vinculada a la renda disponible en el domicili, amb 10 persones empadronades. A més, des del 26 de setembre i fins ara, no ha pogut accedir als volants de convivència i certificats d’empadronament, necessaris per fer gestions diverses, perquè l’havien bloquejat.
Paral·lelament, la Patrícia va consultar la Sindicatura de Greuges de Catalunya la seva situació, i li va confirmar que “no em poden obligar a presentar-me presencialment a l’OAC, que hi ha la via telemàtica”. Per contra, la van avisar de les poques possibilitats d’èxit a l’hora de reclamar a l’Ajuntament danys i perjudicis per aquesta imposició de presencialitat. “Vaig haver de tornar del Perú, pagar un bitllet d’avió i perdre prestigi professional per deixar a mitges una feina”, denuncia.
