L’escena que s’ha dibuixat al carrer Còdols, aquest matí, ha estat encara més embolicada del què podrien haver previst els grups veïnals que donen suport a una família que ocupa un pis, Raval Rebel i Resistim al Gòtic. La propietat, el procurador i la comitiva judicial s’han tret un as de la màniga per pressionar els Mossos d’Esquadra i intentar aconseguir el desallotjament. Argumentaven que “el pis es podria esfondrar”, han insistit una vegada i una altra a peu de carrer. Des del primer moment, en canvi, la representant de l’Ajuntament de Barcelona s’ha erigit com a aferrissada defensora de la situació de la família de refugiats que han ocupat del que havia estat un narcopís durant dos anys. “No es compleixen les condicions per executar el llançament”, repetia. Mentrestant, cada vegada més activistes i veïns s’aplegaven a la porta per evitar una eventual acció policial. A darrera hora, però, s’ha decidit trucar els Bombers de Barcelona perquè fessin una valoració de l’espai. Dit i fet, l’anàlisi del cos barceloní ha valorat que cap part del pis no té risc d’esfondrament i, per tant, s’ha anul·lat el desnonament.
L’actuació dels Bombers, de fet, ha provocat que es precintés una zona, però no era la que desitjava la propietat. S’ha acordonat únicament la part dels baixos de l’edifici –just a sota del pis protagonista del cas– en què hi ha uns puntals. Així, si no es toquen aquestes subjeccions de l’estructura, els tècnics dels Bombers no veuen cap situació de perill. Això, tanmateix, ho haurà de tractar a partir d’ara la propietat i els tècnics que hi destinin.
El pis, ocupat per evitar un nou narcopís
De fet, la història del pis que ara comparteix una família vulnerable és particular. Aquest immoble havia estat un narcopís durant dos anys i el passat dissabte va quedar desallotjat en una operació policial precipitada per l’intent de cremar un home viu a la Barceloneta. Davant d’aquesta situació, i per evitar que tornés el negoci de la droga o la buidor, col·lectius veïnals van ocupar el pis i van posar-hi a viure una família de set persones refugiades amb emergència habitacional, dues d’elles menors. Avui eren elles les que intentarien resistir el procés judicial. “És el nostre primer desallotjament”, comentava el Diego, un dels ocupants, a les deu del matí.
Però els esdeveniments no han seguit el curs natural dels procediments judicials, que acostumen a rebutjar-se en el primer intent si hi ha oposició veïnal, per la peculiaritat del moment en què es troba l’estructura de l’edifici. Així, mentre els representants judicials i els de la propietat pressionaven, la treballadora municipal del Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupacions (SIPHO) aclaria que “ahir van venir tècnics de l’Ajuntament a l’edifici” i “si haguessin trobat el mínim indici de risc, haurien enviat als Bombers”. Hores després, ho confirmava el caporal dels Bombers de la dotació que havia fet l’actuació a la zona: “Els tècnics acostumen a ser molt curosos i ens haguessin trucat al primer minut”.
La situació ha comportat escenes rocambolesques a l’hora d’accedir a l’edifici, perquè els veïns es mantenien amb desconfiança dels passos de la comitiva i el paper expectant dels Mossos d’Esquadra. De fet, en diverses ocasions, els activistes han insistit a prohibir l’entrada als agents de la policia catalana. La concentració a les portes del número 13 del carrer Còdols només ha permès que entressin els Bombers, la treballador municipal i els responsables de les obres que la propietat -un fons francès anomenat Spirit Reim- hi està duent a terme.
Les obres de la propietat, en suspens
A més, la posició dels veïns era clara. Des de Resistim al Gòtic i Raval Rebel denuncien que la propietat ha utilitzat el panorama del possible esfondrament com un xantatge ja que, fins fa un sol dia, els seus operaris estaven realitzant “obres integrals a l’edifici”. Les tasques de renovació al bloc, finalment, va ser aturades per ordre de l’Ajuntament, ahir mateix. Segons asseguren els representants de la propietat, la causa és que els mancaven alguns tràmits burocràtics que estarien a punt de solucionar-se. Fonts municipals, en canvi, detallen que el motiu que els va empényer a actuar va ser la “vulneració” del “dret dels llogaters a un reallotjament mentre durin els treballs”.
En els pocs pisos del bloc que no han quedat buits després de l’adquisició del viuen dos homes grans en solitari i dues famílies. Una és la del Diego. L’altra és la del Josep Maria, un veí de l’edifici des del 1973. Fonts de l’Ajuntament insisteixen a dir que “en cap cas, la propietat no ha pogut acreditar haver ofert un reallotjament a les persones llogateres”. Així, també apunten que, en la visita dels tècnics que es va realitzar aquest dijous, van acreditar que “les zones comunes no tenen llum i hi ha trams d’escala en mal estat, fet que disminueix les condicions de seguretat i funcionalitat”. A més, es va detectar “brutícia, pols i soroll causats per les obres”.
Així, mentre els objectius de la propietat s’han vist frustrats durant les últimes hores, el Diego i la seva família han acabat aconseguint tenir entre les mans el paper lila que certifica que el desnonament havia quedat suspès. I els veïns, per la seva part, han pogut tornar a fer sentir el cant èpic dels dies bons. “Mireu que s’han trobat, un barri organitzat”.
1 
