Els 15 ultres acusats de protagonitzar una “campanya de fustigació física a la comunitat musulmana de Nou Barris” entre el 2017 i el 2018 i presumptament atacar la mesquita al carrer Japó del barri barceloní ultimen, segons informa Europa Press de fonts judicials, un pacte amb la Fiscalia davant el judici previst per aquest dijous a l’Audiència de Barcelona. Els fets es remunten a entre el març de 2017 i el març de 2018, tot un any en què els 15 encausats van organitzar diferents accions, protestes i manifestacions contra el centre de culte musulmà, esperonades i difoses per perfils de Twitter que ja van ser clausurats per ordre judicial.
L’escrit d’acusació del fiscal exposa que des del març del 2017 i durant un any, almenys un cop per setmana militants i simpatitzants de Democràcia Nacional i de grupuscles d’extrema dreta, dels quals eren militants els acusats, van protagonitzar “amb finalitats partidistes una interessada campanya basada en diverses accions hostils d’assetjament i fustigació contra la mesquita“. El fiscal els acusa dels presumptes delictes de coaccions (pel qual reclama entre 3 i 4 anys de presó), amenaces greus (18 mesos), lesions (multes de 1.080 euros) i contra els drets fonamentals (3 anys), i la condemna que exigeix per a cada acusat varia en funció de quants actes va participar cadascun.
Aquestes peticions de condemna canviaran si dijous es materialitza l’acord, i per tancar-lo els acusats hauran d’ingressar les indemnitzacions que reclama el fiscal: d’entrada, exigeix que entre tots paguin 30.000 euros a la mesquita per danys i patiments morals. Entre la quinzena d’encausats, -en un principi eren setze, però fiscalia en va exonerar un perquè no hi veia cap delicte- s’hi troben tant els exlíders de Democràcia Nacional –Albert Bruguera i Juan de Haro– com destacats membres de grupuscles neonazis i ultra com ara “Democracia Nacional Joven”, “Frente Visigodo”, “Legión Urbana”, “Generación identidad” i “Somos Catalanes”.
De cassolades a porc
L’escrit de fiscalia narra que els acusats van començar participant en les cassolades que grups de veïns organitzaven als vespres contra l’obertura del centre de culte. Unes protestes on també participava Vox. El fiscal recorda que els acusats penetraven dins la manifestació i se l’apropiaven. Amb megàfons “exaltaven els veïns” per tal d’augmentar “la freqüència i la intensitat de les protestes” explotant els prejudicis contra la comunitat musulmana.
Així, les primeres accions consistien a enganxar rètols amb eslògans com ara “España cristiana y no musulmana”, “Terroristas” o “Mezquita no”. Després la pintura vermella a la façana va ser habitual així com inutilitzar els panys amb silicona o pintura. A mesura que avançaven les convocatòries, es va incorporar al catàleg de les accions posar greix de porc a les persianes, embotits o carn així com excrements de gos amb lemes com “Agua, jabón y un bocata de jamón”. La intenció de tot plegat era, per a la fiscalia, “generar sentiments de rebuig, odi i hostilitat generalitzat contra els musulmans en general” i “acoquinar” la comunitat musulmana impedir l’obertura de la mesquita. Una estratègia encaminada a impedir “el lliure i legítim exercici de dret constitucional de llibertat religiosa”.
