Un robatori d’un mòbil ha acabat aquesta matinada en un apunyalament mortal al Port Olímpic de Barcelona. Hi ha mort la propietària del telèfon i el vigilant de seguretat que ha volgut ajudar-la a recuperar-lo: el lladre s’hi ha tornat, els ha apunyalat i ha fugit, deixant-los malferits. Tots dos han sigut traslladats a un hospital però la noia no ha pogut superar les ferides causades pel lladre. Aquest ha sigut el final tràgic d’un robatori violent, un tipus de delicte que s’ha disparat a Barcelona. Segons les dades del ministeri de l’Interior conegudes avui, aquests assalts s’han incrementat a la capital catalana tres vegades més que a Madrid en el primer semestre del 2019.
El cas d’avui concentra tots els ingredients de la ja tristement cèlebre crisi de seguretat de Barcelona, com la va batejar el tinent d’alcaldia Albert Batlle, que després ha renegat de l’expressió després que l’alcaldessa, Ada Colau, li hagi demanat. S’ha produït al Port Olímpic –un dels punts calents de la ciutat que ha motivat un dispositiu policial especial– i, si la investigació no descobreix dades que variïn el relat, és un dels casos de lladres que s’estan tornant violents.
La plaga els rellotgers –que han arribat a trencar el braç a una víctima per arrencar un rellotge–, les estrebades que fan caure la víctima a terra –fins al punt de causar-li la mort, com en el cas de l’alt càrrec de Corea del Sud que va morir al juny– i ara aquest cas en què la lladre ha tret una arma blanca dibuixen un panorama en què els furts –sostraccions sense violència–, tot i que més nombrosos –n’hi ha hagut gairebé 80.000 fins al juliol–, estan deixant pas als robatoris violents com a principal problema.
Frenada dels furts i augment dels assalts violents al juliol
Les xifres més recents indiquen que aquest tipus d’assalts continuen pujant, malgrat l’increment de presència policial i de dispositius com el del Port Olímpic, d’aquest estiu, i l’Ubiq, que els Mossos d’Esquadra van posar en marxa el novembre passat. Aquesta setmana s’han fet públiques les dades del mes de juliol a la web de dades obertes dels Mossos, i mostren que els furts han deixat d’augmentar. De fet, s’han reduït molt lleument. S’ha passat dels 12.711 del juliol de l’any passat als 12.326 (un 3% menys). Al juny també hi havia una caiguda interanual molt lleu, d’11.503 a 11.299. Tot i així, els furts acumulats a Barcelona des del gener fins al juliol del 2019 encara superen les del mateix període del 2018: 79.594, un 6,39% més.
De moment, per tant, es podria parlar d‘un cert refredament dels furts –encara no consolidat–, mentre que els robatoris violents continuen creixent sense fre. Al juliol n’hi ha hagut 1.296 (un 8,3% més que els 1.196 del juliol del 2018), i els acumulats els primers set mesos de l’any arriben a 8.722, un 27% més que del gener al juliol del 2018.
Les dades estatals: comparativa amb altres ciutats
La publicació d’aquestes dades ha coincidit amb el moment en què el ministeri de l’Interior espanyol ha desvelat, amb retard, les seves estadístiques del segon trimestre del 2019. Aquest informe processa les dades que faciliten els cossos que actuen en cada territori –a Catalunya, els Mossos– i permet comparar les estadístiques entre diverses ciutats de l’estat. I quan es contraposen les de Barcelona amb les de Madrid la diferència és clara: la xifra dels robatoris violents el primer i el segon trimestre de l’any és molt més alta a la capital catalana que a la capital espanyola.
Tot i que Madrid té gairebé el doble d’habitants –3.223.334 contra 1.620.343, segons les dades de l’INE del 2018–, a Barcelona hi ha hagut gairebé 2.000 robatoris violents més que a la capital de l’estat durant el primer semestre: 7.082 contra 5.187.
Les mateixes xifres posen de manifest que l’increment interanual és molt més elevat a Barcelona. Mentre que a Madrid els robatoris amb violència han pujat un 9,1% entre el primer semestre del 2018 (4.755) i el mateix període del 2019 (5.187), a la capital catalana l’increment ha sigut el triple, un 30,5%, de 5.427 a 7.082.
1 
